La Policia Portuària i el personal administratiu de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) es concentraran dimecres que ve, 30 d'abril, a les 11 h davant la seu de l'APB a Palma, contra la "precarització laboral" i la "deterioració progressiva" de les seves condicions laborals. Segons ha assenyalat el president del comitè d'empresa de l'APB, Gabriel Bosch, i ha recollit Europa Press, hi ha situacions que "posen en risc tant la seguretat del personal com dels usuaris dels ports d'interès general".

Cada matí a les 6 h, enormes vaixells obren la portassa de ferro al port de Palma, per la qual ‘escupen’, com si es tractàs d’una gran boca, desenes de camions que posen rumb als establiments comercials de Mallorca. Una operació que es repeteix, a menor escala, a la resta dels ports de l’Estat que hi ha a cada una de les Illes per abastir una població d’1,2 milions de persones, que rep la visita de prop de 19 milions de turistes. El 2023 aquests vehicles i la resta de sistemes de transport provocaren un moviment de mercaderies a les Balears de més de 16 milions de tones. Una xifra que ja es va assolir el 2019 i que va baixar durant la pandèmia. En tot cas, la importació de mercaderies s’ha recuperat a un ritme frenètic, i suposa exactament el doble de les que arribaven fa només 20 anys. Què ha passat i quines conseqüències té aquest increment tan desmesurat?

“Hi ha ports allà on les barques toquen literalment en terra”, denuncia el president de l’Associació de Pesca Mallorquina Recreativa Responsable, Bernadí Alba. El calat de molts de molls de les Balears està ple de sediments que han entrat per les bocanes a causa dels corrents marins i de l’activitat humana al port. Tant, que “n’hi ha que només tenen un pam d’aigua”, assegura el director general de Ports i Transports Marítims de les Illes, Antoni Mercant.

Aquest mes de maig va fer 13 anys de l’entrada en funcionament del nou port exterior de Ciutadella, la major obra pública de Menorca, que ha suposat importants canvis en l’estructura socioeconòmica de l’illa. La seva construcció, després de gairebé un segle de reivindicacions, l’ha convertit en la segona gran porta d’entrada a Menorca, després de l’aeroport, i en una infraestructura que ha reactivat el turisme entre Illes i el transport marítim i de mercaderies amb la Península.

La memòria de pressuposts de Ports de les Illes Balears especifica en un dels seus apartats, a la pàgina 246, que es destinaran 288.030 euros a la demolició de l'edifici multiusos del port de Cala Cagada.

En els pròxims quinze anys no es podran construir nous ports esportius de gestió autonòmica i no es podran ampliar els existents. Aquesta és una de les principals mesures que recull el Pla General de Ports de les Balears, que ha aprovat aquest dilluns el Consell de Govern. És un document que, segons ha apuntat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, gaudeix d'"un ampli consens" amb el sector nàutic i les administracions implicades. "És una fita històrica", ha remarcat.

La Comissió balear de Medi Ambient ha eliminat set projectes del Pla General de Ports que majoritàriament fan referència a rampes i marines seques, que suposen un impacte per a l’entorn. Així ho recull l’informe de rèplica, al qual ha pogut tenir accés l’ARA Balears. A banda d’aquests, el document posa condicionants a 12 projectes més. D’aquesta manera, l’informe limita qualsevol actuació –fins i tot augmentar el nombre de places d’amarraments o boies– que pugui afectar el fons marí o un creixement de la pressió de les embarcacions. Així, només es podran fer intervencions als ports en funció de l’anàlisi de la capacitat de càrrega del lloc i passant per una avaluació ambiental. Per prendre aquesta mesura, la Comissió es regeix estrictament per criteris ambientals, però també al·ludeix a la densitat d’embarcacions que hi ha actualment.

Més de 300 persones s'han manifestat aquest dissabte a Fornells per protestar pel projecte executiu de reforma del port, impulsat per Ports Illes Balears, i contrari a la majoria de ciutadans del nucli poblacional.

El director general de Ports de les Illes Balears, Xavier Ramis, s'ha reunit aquest dimecres amb el batle de Pollença, Tomeu Cifre, i amb els partits de l'oposició al Consistori per defensar, una vegada més, la legalitat de les obres de les casetes de ciment que es construeixen al moll, les quals han estat posades en qüestió en reiterades ocasions per part de l'oposició i el GOB. Durant la trobada, el Govern s'ha compromès a minimitzar-ne l'impacte incorporant algunes actuacions, segons han explicat fonts de l'Ajuntament a aquest diari.

El Govern ha iniciat les tasques de reforma a Cala Rajada. Mentre que les obres d’estabilització del tram de costa rocosa de ponent es preveu que acabin el pròxim 22 de març, s'ha començat a treballar en tot el mur perimetral i les tasques s’han centrat a canviar l’estructura del voladís per donar major seguretat als vianants de la zona. De manera paral·lela, la setmana passada es varen iniciar les obres de reforç del dic del port, amb la construcció dels blocs de formigó en un solar cedit per l’Ajuntament de Capdepera. Per tot això, s'ha hagut d'estudiar detingudament la recuperació dels murals ceràmics creats per l’artista Gustavo Peñalver, que actualment es poden veure en el dic que s’ha de reconstruir.

L'Associació d'Insútries fabricants de materials de contrucció de les Illes (Construïm), ha demanat al Govern que es creï un "corredor logístic marítim entre les illes de l'Arxipèlag". Segons l'associació, s'hauria de fer amb l'objectiu de poder ampliar el seu mercat i potencial els productes de quilòmetre zero.

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha visitat avui dematí els controls sanitaris de l'aeroport de Son Sant Joan per agrair la seva feina "impecable." Armengol ha lloat la "important labor" com una protecció per a la ciutadania a totes les persones que han fet possible aquest control sanitari als ports i als aeroports de les Balears.

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha concedit a l'empresa naviliera Grimaldi llicència per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies als ports de Palma, Maó i Eivissa, per un termini d'un any, segons ha informat Europa Press. Així ho va acordar el Consell d'Administració de l'APB aquest dimecres.

Fins a 12.000 embarcacions arriben a coincidir navegant a les Balears durant l'agost, segons ha explicat el conseller de Mobilitat, Marc Pons, durant la presentació aquest dijous de l'estudi sobre la capacitat de càrrega del litoral balear fet pel Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB). Representen gairebé la meitat de les 30.000 embarcacions que hi ha als ports i a les marines seques de l'Arxipèlag, segons ha comentat la directora de l'empresa pública Ports IB, Cristina Barahona.

El Govern balear ha anunciat aquest divendres que cedirà a l’Ajuntament del Mercadal l’edifici de la Casa del Contramestre de Fornells per a usos culturals i socials, una vegada s’hagin traslladat les oficines de Ports Illes Balears a la nova ubicació. En aquests moments, continuen les obres d’execució del projecte de rehabilitació del port de Fornells, amb una inversió de 9 milions d’euros.

Cristina Barahona serà la nova gerent de Ports de les Illes Balears. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge ha fet pública la seva decisió aquest divendres després que Pedro Puigdengoles, que fins ara havia dirigit la institució, deixàs el càrrec per desenvolupar altres projectes.

El Pla general de ports de les Balears preveu assumir la demanda de noves embarcacions dels pròxims 15 anys sense ampliar ni construir nous ports esportius. El gerent de l'empresa pública Ports IB, Pedro Puigdengoles, ha explicat en una roda de premsa que la normativa, que a partir de divendres estarà en exposició pública, aposta per l'optimització de l'espai portuari existent, la creació d'una xarxa de marines seques i pocs punts d'amarratge nous, perquè es podrien fer arran de la reestructuració dels ja existents.

Els ports de la Comunitat Autònoma gestionats per Ports IB es veuran beneficiats d'una sèrie de mesures que l'ens públic ha acordat amb les principals patronals econòmiques de les Illes amb la finalitat de reduir l'impacte de la crisi sanitària causada pel coronavirus. En concret, es tracta de la disminució de l'import de la taxa corresponent a l'Ocupació de la Via Pública, així com el cànon relatiu als punts d'amarrament destinats a activitats econòmiques.

La família de Fèlix Millet ha pagat des dels anys cinquanta un cànon anual en concepte de concessió administrativa, per les tres propietats a primera línia de Fornells, de 3,76 euros anuals, segons han confirmat a l’ARA Balears fonts de Ports IB. Amb l’entrada en vigor de la Llei de costes del 1988, les concessions en el domini públic maritimoterrestre van deixar de ser perpètues per disposar d’un termini màxim de 30 anys, període que expirà el 29 de juliol de 2018.

El Govern balear ha anunciat aquest dimecres que finalment ha recuperat les quatre cases construïdes en zona de domini públic al port de Fornells, dues de les quals són propietat de la família de l’expresident del Palau de la Música Catalana condemnat per corrupció Fèlix Millet. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha destacat la recuperació dels immobles per part de Ports de les Illes Balears mitjançant la via de l’acord entre privats i Administració. "Malgrat les diferències que han existit entre ambdues parts, sempre hi ha hagut bona predisposició per arribar a una entesa", ha dit.