Les Illes Balears han obtingut 534 punts en l'EF English Proficiency Index (EF EPI) 2025, el rànquing global més complet sobre el nivell d'anglès dels adults, una lleu millora respecte de l'any anterior (526 punts). Tot i això, la comunitat continua per sota de la mitjana nacional (540 punts) i ocupa una de les posicions més baixes del rànquing autonòmic.

Aquest dimarts a les 9 h s'ha obert el procés d'admissió als ensenyaments d'idiomes de règim especial per al curs 2025-2026 a les escoles oficials d'idiomes de les Balears. El termini acabarà el 13 de juny a les 23.59 h i la preinscripció s'ha de fer íntegrament per via telemàtica a través de la pàgina web de cada escola oficial d'idiomes de les Illes.

Pilar Manchón (Sevilla, 1972) és filòloga i informàtica, i actualment és la directora d'estratègia d'investigació en intel·ligència artificial de Google des del 2019. Va aterrar a Silicon Valley fa dotze anys i, des d'aleshores, la seva carrera en el món de la lingüística computacional no ha fet més que créixer. Va venir a Barcelona al març de la mà de la Mobile World Capital com a conferenciant al Talent Arena, el congrés paral·lel al Mobile que es va celebrar a Montjuïc. La carrera de Manchón no ha estat lineal, i en una conversa amb l'Empreses explica com va arribar fins on és ara i què pot aportar el món de la IA en el llenguatge.

Els alumnes de segon d'ESO del CEIPIESO Gabriel Vallseca es varen topar amb el menyspreu dels turistes als quals feien preguntes per practicar l'anglès durant una sortida en grup per Palma."Va ser vergonyós. Ens fugien pel color, la raça, la religió i la pobresa. M'havia d'apropar jo per explicar-los que estaven fent una activitat, perquè es creien que els nins eren carteristes", explica Borja Kruzelaegi, un dels professors del centre que els va acompanyar.

Només un de cada quatre joves parla català habitualment i el 28% de catalanoparlants l’abandonen sovint en la vida quotidiana. En el dossier d'aquest cap de setmana en parlem. I sortim al carrer per parlar-ne amb la generació Z.

Les Balears varen ser la comunitat autònoma en què es varen sol·licitar més idiomes per accedir a un lloc de feina el 2022, amb un 18,6% de les vacants i amb un creixement de més de quatre punts respecte de l'any anterior, segons dades publicades per Infoempleo i Afedecco, recollides per Europa Press. En aquest sentit, del total de vacants que demanen idiomes, l'anglès se sol·licita en el 69,5% dels casos; l'alemany, en el 24,6% de les ofertes, i el francès, en el 13,69%.

L'alemany és, després de l'anglès, la llengua estrangera que més interès desperta en els alumnes illencs escolaritzats en centres públics. El 85% dels estudiants la tria com a segona llengua estrangera (11.357 alumnes), enfront del 25% que tria el francès (3.619). Aquestes dades estan recollides a l'article La política de foment de les llengües estrangeres als centres educatius de les Illes Balears, dins el darrer Anuari de l'Educació (2022), escrit per Mercè Isern i Francina Perelló.

¿Si un nadó creix sentint les persones parlar en molts idiomes, podrà més endavant parlar-los tots?

Un famós pensament del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein, escrit el 1922, diu: “Els límits del meu llenguatge son també els límits del meu món”. És evident que necessitem el llenguatge per descriure i entendre qui som i on som. Per això totes les comunitats humanes, un cop han avançat prou, han desenvolupat una manera sofisticada de comunicar-se, primer oralment i després per escrit. El fet que això hagi passat diverses vegades de manera independent al llarg de la nostra història demostra que el llenguatge és un component essencial de totes les societats i del seu progrés, fins al punt que fins i tot contribueix a determinar les característiques pròpies de cada cultura. Malgrat aquestes diferències, un nou article publicat a la revista Scientific Reports proposa que tots els llenguatges podrien haver emergit a partir d’unes vocalitzacions ancestrals compartides entre cultures d’arreu.

Parlar és una activitat bàsica de les persones. A través del llenguatge transmetem i compartim idees, instruccions, emocions i sensacions, i enfortim els vincles socials. El cervell humà presenta zones especialitzades en l’adquisició, la comprensió i la producció del llenguatge oral, com les anomenades àrees de Broca i de Wernicke, entre altres. A més, la seva gran plasticitat fa que tingui la facultat d’adquirir més d’un idioma pràcticament en qualsevol edat. De fet, més de la meitat de la població mundial és bilingüe, i en alguns països moltes persones parlen o entenen tres o més idiomes.

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Un total de 334 centres educatius de les Illes Balears disposaran de l'ajuda de 270 auxiliars de conversa d'anglès, francès i alemany per al pròxim curs, 250 dels quals han estat finançats pel Govern balear, segons ha informat la Conselleria d'Educació en un comunicat.

El català viu a les Illes Balears una situació paradoxal: mai tanta gent com ara l’havia sabut fer servir i, alhora, mai l’havia emprat de manera habitual un percentatge tan baix de la població. Només un de cada tres illencs l’usa sovint en la vida quotidiana. Després del franquisme, la primera mesura per protegir la llengua pròpia va arribar el 7 de setembre del 1979, amb l’aprovació d’un decret llei que obligava a impartir-ne tres hores setmanals a l’escola. Quaranta anys de polítiques en l’àmbit lingüístic han aconseguit que es normalitzàs l’aprenentatge del català, però amb això n’hi ha hagut prou per aturar-ne la regressió en l’ús social? Per respondre aquesta pregunta cal analitzar a fons la situació del català a les Balears i, sobretot, els usos socials, que són clau per a la supervivència d’una llengua.

Un estudi lingüístic d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha demostrat que les persones són més honestes quan parlen en un idioma estranger. L'estudi es va publicar a la revista Topics in Cognitive Science després d'haver analitzat el comportament lingüístic de parlants natius de l'hebreu, el coreà i l'espanyol, utilitzant l'anglès com a llengua estrangera.

La Conselleria d’Educació i Universitat consolida el pla de col·laboració entre les escoles oficials d’idiomes i l’ensenyament secundari (EOIES) amb més de 3.300 alumnes de 86 centres públics i concertats de les Illes Balears inscrits als idiomes anglès, alemany o francès aquest curs 2017-2018.

Espanya suspèn, de forma estrepitosa, en l'aprenentatge de llengües estrangeres. D'acord amb l'últim baròmetre del CIS de desembre, que analitza aquest aspecte, el 59,8% dels enquestats admeten que no en tenen ni idea, d'anglès: ni el parlen, ni el llegeixen, ni l'escriuen. Un 27,7% el parlen i l'escriuen, i només un 5,7% admeten que el parlen i un 6% que el llegeixen. A més, tan sols un de cada deu estudia algun idioma en un escola. Amb tot, la majoria consideren que no és un problema social. Només tres de cada deu assenyalen que s'han sentit en algun moment perjudicats, al llarg de la seva vida laboral o en els estudis, per no saber una llengua estrangera.

Resum en 10 fragments de les declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al programa de Televisió Espanyola presentat pel cantant Bertín Osborne, 'En tu casa o en el mía'. Una actuació del president 'plasma' que està trencant els seus costums i multiplica les seves aparicions públiques i mediàtiques pensant en les eleccions del 20-D.