Aquesta matinada ha mort l’escriptor i editor Josep Palàcios i Martínez. Tenia 87 anys. Nascut a Sueca (València) l'any 1938, va començar la seva carrera literària pública l'any 1959, amb els versos de Les quatre estacions (Premi València 1957 de Literatura-Poesia). Era un escriptor molt minuciós. Hereu i marmessor de Joan Fuster, ha sigut un dels personatges més hermètics de la literatura en català.

Ella va fent, persistent. "Són deu anys ja de la publicació del primer disc, i trenta anys de fer concerts. Ve de lluny, tot plegat. És una feina de formigueta", assegura Natàlia Miró do Nascimento (Barcelona, 1979), Namina per a l'art. Des que va debutar amb l'àlbum Orlando (2014), ha remenat diferents herències, “la brasilera i la catalana familiars i la nord-americana cultural”, que ha modulat d'acord amb les circumstàncies, a vegades prement l'accelerador del blues més auster; d'altres trobant inspiració en la literatura, tant de Víctor Català com de Mercè Rodoreda, i sovint deixant-se gronxar per la bossa nova.

"O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble". Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va ser un ferm defensor de la idea dels Països Catalans durant el franquisme i la Transició; va voler modernitzar el País Valencià i espolsar-li els complexos amb Nosaltres, els valencians i El País Valenciano, i va ser, per això, amenaçat fins i tot amb un intent d'assassinat quan van col·locar una bomba a casa seva. Així i tot, Fuster va alternar amb personalitats de diverses tendències ideològiques, des de Josep Carner fins a Jordi Pujol i Josep Pla, i va obrir casa seva per conversar del país i de la vida en les anomenades Tertúlies de Sueca. El llegat del seu pensament, conegut com a fusterianisme, perviu en tants intel·lectuals valencians i catalans que creuen en la cultura i la llengua comunes.

Com a resultat de l’Any Joan Fuster (que es va cloure el passat desembre), la Institució Alfons el Magnànim i d’altres organismes públics valencians han donat a conèixer una majúscula biografia de l’escriptor de Sueca, Joan Fuster. D'un temps, d'un país. Es tracta d’un volum molt bellament editat, amb un gran aparell gràfic i un meritori treball bibliogràfic. El resultat, però, és desigual.

El tocadiscos de Joan Fuster enceta aquest diumenge l'edició balear del Barnasants, el festival nascut a Barcelona especialitzat en cançó d'autor. L'espectacle, que combina teatre i música en directe, se centra en la figura de Joan Fuster i els textos de l'escriptor de Sueca sobre el moviment de la Nova Cançó. Escrit pel cantautor valencià Pau Alabajos, inclou les col·laboracions dels mallorquins Clara Fiol i Marcel Pich. El tocadiscos de Joan Fuster posa sobre l'escenari una entrevista fictícia dramatitzada protagonitzada pel cèlebre assagista i una jove periodista. Estableixen un diàleg sobre el paper dels Setze Jutges en la lluita antifranquista i la importància de la Nova Cançó a la Transició. La conversa és adesiara interrompuda per interpretacions de les cançons de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor o Al Tall.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat aquest dimecres en l'acte central de l'Any Joan Fuster a l'Auditori de Porreres, on ha destacat la vàlua de l'escriptor com a "pensador de valors universals".

Va ser gràcies a Ausiàs March que Joan Fuster i Raimon es van conèixer. L'escenari va ser València. L'any, el 1959. Fuster s'acostava als 40 i ja havia publicat llibres com El descrèdit de la realitat. Raimon tot just havia fet els 18 i encara no havia gravat cap cançó. "Em va sentir recitar i el va sorprendre la meva fonètica –ha recordat aquest dimecres el cantautor a l'Ateneu Barcelonès, acompanyat de l'escriptor i professor Enric Sòria i el periodista Vicent Sanchis–. Ens vam retrobar en una tertúlia al Club Universitari i des de llavors ja no vam deixar de parlar. Llavors el valencià no s'estudiava en cap escola, era considerat un dialecte que parlàvem quatre desgraciats de per allà baix".

La lliçó inaugural de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià tindrà les idees estètiques de Joan Fuster com a grans protagonistes. Aquest dimecres l'organització ha detallat que la professora d’Història de l’Art de la UIB i membre de la Reial Acadèmia Francisca Lladó Pol serà l'encarregada d'impartir la conferència que es durà a terme demà, dijous, al CaixaForum.

El premi d'assaig Joan Fuster ha quedat desert justament l'any en què es commemora el cent aniversari de l'autor suecà. Així ho ha dictaminat el jurat d'aquesta modalitat dels Premis Octubre celebrats dissabte, format per Francesc Montero, Maria Margalida Perelló i Josep Maria Terricabras, que han considerat que cap dels originals presentats "reunia les condicions necessàries per fer-lo mereixedor del guardó, ajustant-nos a allò que esperem d'un assaig: la defensa argumentada d'una idea o opinió personal i la reflexió estimulant". Per tant, el premi que ret homenatge a l'escriptor suecà es queda sense guanyador per primer cop des del 2005. "Pot semblar que enguany s’hagués de donar el premi, però hem filat molt prim per respecte a Fuster, hem posat el llistó a l’alçada màxima que podíem i devíem", va aclarir Terricabras, que prosseguia: "Ens ha semblat més homenatge no donar-lo que fer-ho per alguna cosa que no fos un assaig fusterià. Esperem que aquest any serveixi perquè tothom torni a llegir Fuster i es retrobi amb la veritat de la modalitat".

Els dies 21 i 22 d’octubre a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem, hi haurà una jornada dedicada a estudiar els vincles de Joan Fuster amb Mallorca i les Balears. Titulada Llegir Joan Fuster, és una activitat impulsada per la Fundació Mallorca Literària en el marc de les commemoracions de l’Any Fuster, centenari del naixement de l’autor.

Fa vint anys que va aparèixer el primer volum de la nova obra completa de Joan Fuster, que reunia els materials més personals de l'autor valencià (aforismes, poesia, dietaris i dibuixos). Una dècada després s'hi van afegir dos volums més, centrats en el vessant assagístic, que incloïa títols essencials del pensador com Les originalitats i Diccionari per a ociosos. El 6 de juliol arribaran a les llibreries el quart i cinquè volums del projecte, una repassada exhaustiva, reveladora i vigent de la història de la literatura catalana, des del segle XIV fins a l'últim terç del segle XX.

El títol és prestat –furtat, manllevat, copiat– del que sempre li he sentit dir i sostenir a l’estimat i admirat Jordi Muñoz –i al seu pare, en Gustau–. És a dir, que amb Joan Fuster, de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement i els trenta anys de la seva mort, el més útil per avaluar-ne vigència i influència, potència i límits és fer-ne el contrafàctic pur: què hauria passat si no hagués existit i no ens l’haguéssim pogut inventar. Des d’aquesta perspectiva, el buit s’albiraria sideral. Però no. Com ha ressenyat l’Antoni Rico rere anys d’estudi, la influència és quasi total i actual: a tots els uns –a les esquerres valencianes, a la cultura catalana, a una idea de països– i a tots els altres –tots els seus contraris antagònics–. Els qui l’estimen i els qui encara el blasmen. Tothom, exagerem-ho, s’autodefineix encara en relació al que va afirmar i sostenir l’escriptor de Sueca. Escriure-ho per Sant Joan, en la diada dels Països Catalans, no és cap caprici –tan sols homenatge–. Més encara quan tres governs –català, valencià i balear– han declarat oficialment el 2022 com a Any Fuster. Gens habitual. Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.

Enguany coincideixen tres aniversaris: els 30 anys de la seva mort el 1992 –21 de juny, dimarts que ve–, els 60 de la publicació el 1962 de Nosaltres, els valencians –la seva obra emblemàtica– i el centenari del seu naixement, el 23 de novembre del 1922, a Sueca, la seva localitat, on també va morir. Els governs autònoms de Catalunya, les Balears i el País Valencià, cadascú amb les seves iniciatives –els filòlegs Josefina Salord i Damià Pons en són els comissionats a les Illes–, commemoren l’any Fuster: així, dimarts 21 seran les biblioteques de l’Arxipèlag les que retin homenatge a aquesta personalitat de la nostra cultura.

L'ARA i la Generalitat commemoren el centenari del naixement de l'escriptor i en reivindiquen el seu llegat al Palau de la Música

Si Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) avui fos viu, molt probablement seria el rei de Twitter i tindria milers de seguidors. Hauria trobat la manera de combatre amb optimisme el retrocés del català i utilitzaria aquella ironia tan seva per lluitar contra la desafecció política. I si aquest dimarts hagués tret el cap al Palau de la Música, segurament no li hauria fet gaire gràcia trobar-hi un substanciós grup de fusterians disposats a parlar d'ell –perquè no volia saber res d'homenatges a la seva figura–, però potser s'hauria assegut en una de les poques butaques lliures i hauria acabat posant-hi cullerada. "Fuster era un gran defensor dels actes de resistència, de la cultura, la llengua i el periodisme", ha afirmat la directora de l'ARA, Esther Vera, per donar el tret de sortida a l'acte de commemoració del centenari de l'escriptor valencià.

Aquest dissabte s'ha celebrat a Sueca l'acte unitari de celebració de l'Any Joan Fuster (1922-1992), que vol difondre la figura i l’obra de l’intel·lectual valencià, i durant el qual s'han programat actes als territoris de parla catalana. A l'acte d'avui s'hi han ajuntat els consellers de cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que han celebrat la trobada com "l'inici d’una etapa de col·laboració cultural estreta entre territoris”, segons la representant catalana, Natàlia Garriga. "Entre la nostra ciutadania és tan important tot allò que ens singularitza des de cada territori, com tot allò que ens uneix i ens fa créixer com a comunitat cultural i lingüística", ha afegit.