Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

Diego té 34 anys i fa feina de fotògraf. Cobra al voltant de 1.300 euros en 12 pagues i, després de vuit anys a l’empresa, manté un contracte d’ajudant. “M’he acostumat a la precarietat”, assegura. El seu sou li permet cobrir les factures, però no li dona marge. Qualsevol despesa imprevista –una derrama, una reparació o una avaria de l’equip– el força a demanar un crèdit o a recórrer a la seva mare. No és una situació transitòria, sinó un marc estable de vida.

En el mercat de l’habitatge de luxe, les Balears s’han consolidat com el gran referent de les zones més exclusives de l'Estat. Segons les darreres dades de l’informe de preus d’Idealista, sis dels deu districtes més cars per comprar habitatge pertanyen a l’Arxipèlag mediterrani, mentre que Madrid, Guipúscoa i Màlaga sumen la resta.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar al 2,2% a les Balears al febrer en taxa interanual, dues dècimes per sota de la taxa interanual del mes anterior, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Les Balears sumen un nou rècord pel que fa als preus. Les Illes, que en aquesta darrera dècada han acumulat any rere any una augment en els preus de despeses bàsiques com l'habitatge, tant en lloguer com en compra i en la cistella de la compra, també s'han posicionat al capdavant dels territoris més cars per fer un menú del dia (una proposta que habitualment acostumaven a fer treballadors i residents) en tot l'estat espanyol.

Les Balears s'han reafirmat com el territori més car per adquirir un habitatge de segona mà, superant els 5.000 euros/m² de mitjana, després d'una pujada anual del 12,3% a l'agost, i amb fins a 25 municipis assolint rècords de preus de l'habitatge usat.

A les xarxes socials s'ha viralitzat el compte d'un restaurant de Mallorca. El motiu, la suma total que varen pagar els clients: 63.237,90 euros. Es tracta del restaurant Annabel, situat al passeig del Mar de Palmanova (Calvià), i ha estat el mateix restaurant qui ha fet públic el compte en el seu perfil d'Instagram, on demana: "De qui és aquesta factura?". A més, anima els usuaris a etiquetar alguna de les persones que formaren part d'aquell sopar: "Etiqueta'ls a continuació, per favor, ens agradaria parlar...".

L'especulació habitacional no atura ni se sosté a Mallorca, ans al contrari, dia rere dia se superen els preus. El metre quadrat ha superat per primera vegada la barrera dels 5.000 euros.

La facturació de cafeteries i restaurants a les Illes ha baixat entre un 20% i un 30% els primers sis mesos de l’any, segons les dades de les associacions empresarials. “El pitjor any en bastant de temps”, confirma el president de CAEBRestauració, Juanmi Ferrer, que apunta que una de les causes de la situació és el descens del consum per part de turistes i residents, que han minvat, i molt, les seves visites a bars i restaurants “a causa del preu, principalment”, confirma.

Un home ha denunciat a través de les xarxes socials els preus abusius que han de suportar a Eivissa per causa del turisme. Segons ha explicat l'usuari Asier Mañas Pasquier en una publicació a Instagram, una botella d'aigua de mig litre li va costar set euros en un restaurant de les platges de Comte.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha revisat l'índex de preus al consum (IPC) del mes de juny i l'ha situat en un 2,8% a les Balears, la taxa més elevada de l'Estat, igualada amb la del País Basc. L'IPC estatal ha pujat fins al 2,3%, una dècima més del que es va avançar fa dues setmanes i tres dècimes per sobre de la del maig. Pel que fa als aliments, la inflació ha repuntat tres dècimes i s'ha enfilat també fins al 2,8%.

La inflació a Espanya ha tornat a superar aquest mes de juny l'objectiu que marca el Banc Central Europeu (BCE), tot i que lleugerament, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment dels carburants per la guerra al Pròxim Orient i, en grau més baix, dels aliments explica bona part de la pujada de preus.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar al 2,4% a les Balears el mes de maig en la taxa interanual. A més, també es va registrar un descens de quatre dècimes respecte a la taxa del mes anterior. Segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el cinquè mes del 2025 presenta la taxa més baixa registrada a les Balears des d'octubre de 2024. En termes mensuals, la inflació a les Balears es va mantenir en un 0%, mentre que l'increment acumulat enguany és de l'1,6%.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Els preus de béns i serveis de consum s'han mantingut en conjunt sense canvis aquest mes de maig. Això ha fet que l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida de les famílies) registri aquest mes amb un creixement anual inferior al 2% que es marca com a objectiu màxim el Banc Central Europeu (BCE), segons dades provisionals avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La inflació ja es troba gairebé als nivells que marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE), gràcies sobretot a l'abaratiment de la llum i el gas. Així, els preus de béns i serveis de consum van créixer el mes passat un 2,1% en comparació amb l'abril del 2024, una taxa que se situa només una dècima per sobre de l'objectiu del 2% que marca la institució monetària europea, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida per a les famílies) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar al 2,8% a les Balears a l'abril en taxa interanual, una dècima per davall de la taxa interanual del mes anterior, segons les dades definitives publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per Europa Press. La dada d'abril és la més baixa registrada a les Balears des d'octubre de 2024. En termes mensuals, la inflació a les Illes va augmentar un 0,9%, mentre que d'ençà que va començar l'any la pujada arriba a l'1,6%.

Malgrat que l'augment dels preus dels vols interinsulars s'aplica des de l'1 de maig, l'executiu espanyol (a través del Ministeri de Transports) va notificar al Govern la pujada fa mesos a la Comissió Mixta de Seguiment d'Obligacions de Servei Públic (OSP). La tarifa més econòmica ha augmentat de 82 a 113 euros i el Govern, a més d'assenyalar que la revisió dels preus és competència de Madrid, ha justificat l'encariment.

El diputat de Sumar MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, juntament amb el senador de la candidatura Eivissa i Formentera al Senat, Juanjo Ferrer, ha registrat una petició de compareixença a la cambra baixa perquè Benito Núñez, secretari general de Transport Aeri i Marítim del govern, informi la Comissió Mixta d’Insularitat sobre la pujada "abusiva" del preu dels bitllets dels vols interinsulars. La pujada s'ha fet aquest mes, després d'un increment de les tarifes.

Fa només un any, Aina va comprar un pis de segona mà a l’Eixample de Palma per 164.000 euros. Construït en els anys 70, era un quart sense ascensor de tres habitacions i amb un balcó petit. Sense luxes, però per entrar a viure-hi. Sí que era un luxe des del punt de vista personal: el va comprar tota sola i amb un endeutament raonable per al seu sou. Un any després, la seva germana Clara ha pagat 270.000 euros en la mateixa zona per un segon sense ascensor, de tres habitacions i aixecat en els anys 60. Ella i la seva parella n’han de reformar el bany i la cuina. I estalviar per substituir-ne el terra. “Hi ha rajoles que es mouen”, certifica Clara, qui celebra haver posat fi a l’odissea de comprar un pis a la capital per menys de 300.000 euros. “Sabia que era difícil, però no em pensava mai que un pis decent i un que és una porqueria valdrien igual. La gent sap que ven a preus inflats i, així i tot, rep mil peticions per veure’ls. Ha estat una bogeria i som conscients que no és normal gastar-se 270.000 euros en un habitatge de 60 anys que no té ni un balcó. Però sé que aquest preu serà excepcional en només dos mesos. De fet, la gent al·lucina perquè li sembla una ganga”, explica Clara.