<![CDATA[Ara Balears - Manel Marí]]> 10 <![CDATA[De justícia poètica]]> Carles Rebassa signa el pròleg de la justa antologia El nòmada i l’arrel del malaguanyat Manel Marí. Rebassa en reordena les composicions procedents de nou llibres que bàsicament es trobaven descatalogats. Dona entrada així a través d’un Pòrtic inicial a l’univers d’aquest eivissenc que vivia instal·lat a València. Marí era, sobretot, un poeta de la vida –per això i pel tòpic que sempre ens en quedaran els versos no ha de morir mai. Poeta maleït i de l’amor, és burleta, iconoclasta, irreverent i irònic. També és un flâneur que ens frapa, bell i vibrant, però no sempre senzill; en copses una musicalitat de fons que t’apaivaga, i el joc lingüístic, el calembour i els colors de l’arc et sedueixen, però el contingut no se’t lliura a la primera, de manera que l’acabes i t’entren ganes de tornar-lo a envestir, prova fefaent també que t’ha entusiasmat! Fa rimar els versos al carrer però també omple el dipòsit en caus i tavernes fosques de suburbi –a fora hi carda fred i l’alcohol reconforta– entre meuques, gats i captaires per elaborar un determinat camp semàntic del perdut. Hi abunda poca arrel, en aquest nòmada. Els escenaris tampoc es lliuren clarament, si és que ell almenys els hi tenia: a Deshàbitat reconeix que "ja no som d’on som", però s’arrapa amb ungles i dents a la terra que li cap dins les mans.

]]> <![CDATA[Publiquen 'Homenatge a Manel Marí', un disc de versos amb 26 poetes]]>

El recital poètic en homenatge a Manel Marí que va acollir el centre cultural Can Ventosa el 20 de març de 2018 ara s'ha transformat en un disc, editat per l'Ajuntament d'Eivissa amb el segell Aïllades. Es tenia previst presentar-lo aquest divendres però finalment s'ha suspès l'acte. En l'àudio es podrà sentir dir versos a 26 poetes de tota la comunitat lingüística com ara Antoni Albalat, Nora Albert, Pep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Iolanda Bonet, entre molts altres.

]]> <![CDATA[El Consell d'Eivissa concedeix la Medalla d'Or al canonge i historiador Joan Planells Ripoll, 'Murtera', i al poeta Manel Marí]]>

El ple del Consell d'Eivissa ha acordat avui dimecres concedir la Medalla d'Or de la institució al canonge i historiador Joan Planells Ripoll, 'Murtera', i al poeta Manel Marí, a títol pòstum. Així mateix, el pilot de motociclisme Ángel Nieto rebrà la distinció de Fill Adoptiu de l'illa d'Eivissa.

]]> <![CDATA[“Hi ha dos imparables impagables”]]> se’ns va comunicar el guanyador pel matí. L’entrega era a l’horabaixa. Ho record bé perquè la cosa no va anar com esperaven. Era el 30 de setembre del 2015. El Consell de Mallorca pretenia transformar l’acte d’entrega del premi de narrativa més ben dotat del territori de parla catalana en una cita ineludible. Però aquella nit no hi va haver premi de narrativa, així que tots els flaixos varen anar cap a Manel Marí. Mai més hem tornat coincidir. Aquell dia vaig tenir la sort d’entrevistar-lo. El poeta eivissenc havia vingut expressament des de València per recollir el guardó. Es mostrava entre tímid i reservat, i alhora content. No vaig saber si el seu posat responia a una positura artificiosa –a vegades els artistes l’adopten– o si era el seu tarannà. El cert és que semblava que tota aquella escenificació no anàs amb ell. No se sentia còmode, s’estimava més confondre’s entre el públic que fer el paperot amb els polítics. Li vaig demanar si s’identificava amb els joves escriptors autoanomenats imparables; llavors estaven de moda i ell ben bé podia encabir-se dins aquesta generació literària. Però Marí va dir que ell s’identificava amb persones i no amb manifestos, i que, per a ell, d’imparables només n’hi havia dos. “Hi ha dos imparables que són impagables”. I en va citar els noms: Isidre Martínez Mazo i Maria Josep Escrivà. En canvi, en va lloar d’altres d'imparables, Manuel Forcado, un “magnífic gran poeta”, i Sebastià Alzamora, de qui va dir que “l’intriga fins al punt de superar l’entusiasme”. Per a Marí, el premi va representar un “descans per als meus creditors” i “una gratificació; em quedo curt si dic que estic content”, digué llavors. 'No pas jo' va ser l’obra guanyadora.

]]> <![CDATA[Una mort “inesperada” que deixa tocat el món de la cultura eivissenca]]> Una notícia rebuda amb “enorme sorpresa, totalment inesperada”. Aquest és, en paraules del gestor cultural Carles Fabregat, el sentiment més repetit aquest matí a Eivissa davant la mort avui a València del poeta eivissenc Manel Marí, qui a només 42 anys ens deixava després de no poder superar una grip agreujada per una infecció pulmonar. Fabregat recorda un “poeta sòlid, bo, amb veu pròpia” i ha avalat la seva qualitat per l’enorme quantitat de premis aconseguits amb onze poemaris. “L’obra parla per si sola”, precisa.

]]> <![CDATA[Mor el poeta eivissenc Manel Marí a 42 anys]]>

El poeta Manel Marí (Eivissa, 1975) ha mort aquest matí a València com a conseqüència d’una grip que s’havia complicat amb una infecció pulmonar i que l’havia tingut diversos dies ingressat al Clínic de València en coma, segons han avançat aquest dimecres diversos mitjans de comunicació.

]]>