Dos helicòpters militars de la marina dels Estats Units han fet escala aquest divendres a la base aèria de Son Sant Joan, a Palma, després d'arribar procedents de Marsella. Es tracta de dos aparells del model MH-60R Seahawk –amb números de sèrie 168158 i 168167– que formen part de l'esquadró HSM-79, unitat desplegada habitualment a la base naval de Rota, a Cadis.

L'expectació per l'actuació de l'Exèrcit de l'Aire ha provocat retencions quilomètriques a la carretera de Manacor a l'altura de Son Ferriol i la Casa Blanca. Arran d'això, els accessos i les sortides de l'autovia també se n'han vist afectats, fet que ha provocat caos circulatori aquest dissabte dematí.

Entre els dies 10 i 16 d'agost, una secció de l'exèrcit espanyol pertanyent al Regiment Palma 47 desplegarà patrulles a Eivissa per fer "reconeixements tant a peu com motoritzats per diferents zones de l'illa". En aquesta ocasió, els militars faran missions de presència, vigilància i dissuasió en diferents punts dels municipis de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i la ciutat d'Eivissa.

Una trentena de països de la Unió Europea i l'OTAN s'han reunit a París aquest dimarts, convocats pel president de França, Emmanuel Macron, i representats pels caps de l'estat major de defensa, per perfilar la proposta franco-britànica d'enviar una missió de pau a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. La idea és desplegar entre 20.000 i 30.000 soldats sobre el terreny per garantir que Rússia compleix els acords. "La reunió és una primera pedra sobre les garanties de seguretat", resumia el ministre de Defensa francès, Sébastien Lecornu. Macron anava una mica més enllà: "És el moment que Europa faci valer tot el seu pes".

Les cancel·lacions i els retards provocats per la DANA als aeroports de les Balears han generat molèsties i nerviosisme amb passatgers dormint a les terminals des de fa dies. Encara ara, s'arrossega la situació, que es normalitzarà en poc temps. Tot i això, a l'aeroport de Palma s'ha viscut aquest divendres una escena molt tensa quan la Policia ha detingut un jove que assegurava que és militar i que volia sortir de Mallorca fos com fos "per la pàtria".

Gairebé tretze mesos després que l'ARA destapés el cas, l'exèrcit espanyol ha sancionat per una falta greu els dos militars de la caserna del Bruc de Barcelona implicats en el sorteig dels serveis d'una prostituta amb motiu de la Puríssima. El mes de gener va concloure la instrucció de l'expedient i, després del termini d'al·legacions, la resolució ja és ferma: es tracta d'una sanció d'arrest d'entre quinze i trenta dies. Se'ls sanciona administrativament per dur a terme "actes contraris a la dignitat militar susceptibles de produir descrèdit o menyspreu a les Forces Armades". L'instructor ha considerat que els dos militars, un caporal i un sergent, van atemptar contra el punt 27 de l'article 7 del Règim Disciplinari de l'exèrcit espanyol.

La Comandància General de les Balears, amb l'objectiu de commemorar el 12 d'octubre, ha organitzat una hissada de bandera i un homenatge als caiguts al passeig del Born de Palma l'11 octubre a les 11 hores.

Sa mort d’en Cabrinetti és una cançó popular mallorquina, versió bastant lliure de la molt més coneguda Mambrú se’n va a la guerra. Però el militar Josep Cabrinetty –amb y– va ser un personatge real, nascut a Palma el 1822 i mort en combat, al front de les tropes de la República contra els carlins, el 9 de juliol del 1873, a la batalla d’Alpens. “Dia memorable, nou de juliol, que a en Cabrinetty se li ha post el sol”, diuen encara a Catalunya. El recordam quan fa 150 anys d’aquell episodi.

Vsevolod Kozhemiako ha canviat els esquís pels rifles i els despatxos per blindats. Considerat un dels homes més rics d'Ucraïna, a diferència de molts altres homes de negocis del país, que des de la invasió russa del febrer del 2022 han buscat refugi a les seves segones residències en altres països d'Europa, ell no només s'ha quedat, sinó que està dedicant la seva fortuna a finançar un batalló integrat a les forces armades ucraïneses. "Sí, soc un empresari –va dir en una entrevista a la ràdio nord-americana NPR–, i ara soc el comandant d'una unitat militar a Ucraïna".

La caserna militar de les Drassanes, a Barcelona, es va construir el 1792 per acollir els soldats de cavalleria. Hi van dormir i fer pràctiques els soldats fins al febrer del 1935 quan, davant l'entusiasme de la ciutadania perquè permetia millorar la imatge del final de la Rambla, se'n va anunciar l'enderrocament. Tanmateix, els militars no van marxar immediatament, perquè la caserna va ser ocupada els primers dies de la Guerra Civil. El juliol del 1936, en un dels enfrontaments entre els militars revoltats i els lleials a la Segona República, hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.

La Fiscalia sol·licita l'arxivament de la causa penal oberta contra dos militars de la caserna del Bruc —un caporal i un sergent— que van proposar en un xat de WhatsApp el sorteig dels serveis d'una prostituta. Segons el ministeri fiscal, es van identificar els dos autors dels missatges en un grup "no oficial" i el sorteig va ser "totalment fictici", ja que segons la investigació interna, "mai hi va haver la intenció real de contractar els serveis d'una prostituta" ni es va arribar a fer "cap tràmit". Diu la Fiscalia que "el premi real i efectiu" va ser una panera de Nadal. Com que no va arribar a produir-se el sorteig, el ministeri públic considera que els fets no poden ser constitutius de "cap delicte contra la prostitució" ni pot acreditar-se tampoc "un discurs d'odi". Per aquest motiu, ja que els fets no poden emmarcar-se en cap delicte existent al Codi Penal, se sol·licita l'arxivament de la causa deixant oberta la porta a responsabilitats disciplinàries cap als dos militars, una decisió que, en tot cas, hauria de prendre el ministeri de Defensa.

“Sabem que anirem a l’infern, però allà serem els millors”. La frase surt en un dels vídeos que s’emeten en bucle dins del quarter general del grup de mercenaris Wagner, inaugurat l’octubre passat a Sant Petersburg, i que té l'aparença d'un luxós edifici d'oficines. El que sembla una extravagància –per part d'un grup acusat de crims contra la humanitat– és també una mostra dels canvis operats per la guerra d'Ucraïna en la societat russa, entre els quals l'auge dels sectors més ultranacionalistes i radicals, que veuen aquests combatents com a herois de la pàtria.

Els filòsofs comunistes revolucionaris han incentivat l’exercici de la violència com a mitjà per assolir el poder a través dels seus textos i de les seves accions, seguint la interpretació materialista de la història com a lluita de classes introduïda per Karl Marx i Friedrich Engels i la seva teoria de la dictadura del proletariat associada a la conquesta violenta de l’estat. L’aposta de Marx per la presa violenta del poder no és una utopia perquè es basa en l’experiència revolucionària de la Comuna de París de 1871, recollida a la seva obra La guerra civil a França (1870). En el pròleg de la seva tercera edició, Engels reivindica l’ús de les armes per part de la classe oprimida per evitar noves derrotes, com la de París, en mans dels burgesos i les forces contrarevolucionàries. La defensa de la violència revolucionària present a Marx i Engels té continuïtat en Lenin a L’estat i la revolució (1917), com a passa prèvia necessària per a l’extinció de l’estat i l’adveniment d’una societat sense classes.  

El general filòsof Karl von Clausewitz en el seu tractat De la guerra (1833) defineix la guerra com un acte de força mitjançant el qual cada adversari persegueix imposar la seva voluntat; ve a ser com un duel, però a gran escala. La guerra no és el resultat d’actes purament racionals, ja que té un elevat component passional i l’objectiu de l’acció militar és desarmar l’enemic o destruir-lo. En la guerra, cada combatent haurà d’aprendre a mesurar les pròpies forces i aplicar-les en funció de la capacitat de resistència de l’oponent. El poder de resistència de l’oponent dependrà dels mitjans dels quals disposa, i la força, de la seva voluntat. Un oponent es pot formar una opinió de l’altre a partir del que fa sobre el terreny. La guerra té un caràcter inevitable i per això és convenient que els països que vulguin la pau es preparin per a la guerra. Segons Clausewitz, el progrés de la civilització ha incrementat la mortalitat i brutalitat de les guerres. Una de les idees més influents d’aquest general és la concepció de la guerra com la continuació de la política amb altres mitjans. La guerra és tant un acte com un instrument polític que es declara per aconseguir algun fi igualment polític i que s’ha de pensar racionalment, des d’un punt de vista militar i estratègic, tenint en compte la influència de l’atzar, la força i la intencionalitat. El valor i la confiança en un mateix són virtuts militars essencials. La determinació i la fortalesa mental i moral incrementen les possibilitats d’èxit. També hi ha sentiments que poden exercir una influència positiva en els combatents, com ara l’amor a la pàtria, l’adhesió fanàtica a una idea, la venjança, l’entusiasme, juntament amb l’ambició i el desig de fama individual. Clausewitz posa en dubte el tòpic popular que relega els soldats a ser homes d’acció amb una intel·ligència limitada, encara que l’experiència li ensenya que, en temps de guerra, els comandants aporten unes qualitats mentals i morals superiors. Aquest talent militar ha de servir per mantenir un equilibri emocional per mantenir controlades les passions i altres sentiments irracionals i minimitzar la influència de l’atzar, però, tot i els esforços per planificar i conduir els esdeveniments bèl·lics racionalment, aquests conserven un grau elevat d’incertesa i imprevisibilitat. Les seves reflexions sobre la guerra no es poden entendre com un manual, perquè la guerra, en darrer terme, és essencialment un art i no una ciència.     

El filòsof cordovès Juan Ginés de Sepúlveda moralitza la raó d’estat de Maquiavel i permet que els prínceps facin ús de la força afirmant que les guerres són justes per naturalesa i que la disciplina militar és adequada per al bon cristià. Sepúlveda troba raons per a la guerra en els Evangelis, els filòsofs clàssics i l’autoritat de Déu i els cappares de l’església. En el Diàleg anomenat Demòcrates (1535) sosté la idea que el pacifisme és antinatural i la seva acceptació suposa renunciar a la justícia i deixar el món en mans de llops. Per això, els homes han de mantenir la llibertat de la pàtria i defensar les dones i els fills, i les cases i esglésies, igual que els animals defensen amb ungles i dents les seves cries. Per a aquest filòsof, una guerra és justa si té l’aprovació de l’autoritat divina, i això succeeix quan és benintencionada, reparadora i declarada per una autoritat civil o religiosa. La doctrina de la guerra justa té un significat correctiu, serveix per castigar les accions injustes, com els robatoris, les injúries als amics i les amenaces a la pàtria i als innocents. Sepúlveda també parla de guerra santa i civilitzadora, com a instrument de combat al servei de la llibertat i la fe cristiana i contra els infidels turcs i els seus costums bàrbars. La guerra té, per tant, un caràcter utilitarista i instrumental. La seva solució al problema dels heretges és animar els bisbes i prínceps a combatre’ls amb tots els seus mitjans. La tolerància contra els turcs enemics de la religió no és una virtut, sinó una manifestació de covardia. Sepúlveda concedeix als cristians la potestat de fer la guerra als enemics estrangers, però també contra els malvats ciutadans que s’alcen contra la seva pròpia ciutat i inicien una guerra civil. A totes aquestes guerres està permès enganyar els enemics a través d’astúcies i trampes. La seva preocupació per la guerra justa el du a escriure una segona part, el Demòcrates segon (1544 o 1545), ara per donar legitimitat a la guerra dels espanyols contra les poblacions indígenes del Nou Món i guanyar la disputa que manté amb Bartolomé de las Casas i els seus seguidors. Sepúlveda defensa l’actuació violenta dels espanyols contra els indígenes americans usant arguments de caràcter antropològic i religiós. Per a ell, aquesta guerra és justa a causa de la inferioritat natural dels indis i l’obligació de fer desaparèixer els ritus satànics i els sacrificis humans, evitar futures víctimes d’aquests sacrificis i cristianitzar-los. Sepúlveda aplica el principi de l’esclavitud natural d’Aristòtil als indis i la seva covardia en la guerra per justificar la seva inferioritat en relació amb els cristians. Sepúlveda ve a dir amb gran cinisme que l’ús de la força contra els indis és necessari per salvar-los d’ells mateixos i de la seva perdició i planteja que la via armada de la cristianització és el mètode més ràpid i eficaç de conduir els indis cap a la seva conversió a la vertadera fe cristiana. 

Trenta efectius de la Comandància General de Balears s’incorporen aquest dimarts a la Central de Coordinació COVID -19 per donar suport a les tasques de rastreig i seguiment de contactes estrets per covid-19. Amb la incorporació d'aquests militars —que es distribuiran en tres torns diferents— la central 9 disposarà de 155 rastrejadors, segons ha detallat la Conselleria de Salut en un comunicat.

La Delegació del Ministeri de Defensa a les Illes Balears ha enviat una carta als equips directius dels instituts on els demanen impartir xerrades per "oferir als nostres joves les nombroses sortides professionals que s'ofereixen anualment" a les Forces Armades. La missiva –que ha remès als centres educatius la Direcció General de Centres– explica que un altre objectiu d'aquestes xerrades és "la difusió de la cultura de la defensa", cercant la identificació "del ciutadà amb les seves forces armades".

El diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet ha reclamat aquest dilluns, vigília del Dia de la hispanitat, que "l'Estat demani perdó pel genocidi del 1492" i que "es deixin de fer desfilades militars pel 12 d'octubre". Segons el representant ecosobiranista, aquesta celebració té "un clar component militarista, absolutament desfasat en ple segle XXI". "L'Estat celebra un dels genocidis més grans, el qual es va fer en nom de la Bíblia i la Corona", ha assenyalat el diputat, que ha recordat que "es varen aniquilar persones, cultures i llengües".