Diu el dissenyador Alex Sobrón (Palma, 2000) que la "multiplicitat de lectures" que s'han fet de la figura de sant Sebastià al llarg de la història és la que l'ha inspirat a reinterpretar-lo "no només com a símbol religiós, sinó com a emblema de la lluita contra la norma i l'opressió". Ho fa en la seva darrera col·lecció de joies, Sebastià, que es presentarà el proper 14 de febrer i de la qual avança una mostra a través d'unes imatges signades pel conegut fotògraf mallorquí, instal·lat a Barcelona, Biel Capllonch.

Senzilla, reposada, tranquil·la i dolça, acaba l’entrevista donant les gràcies. Patri Ferragut (Sóller, 1998) ha estudiat Treball Social. Diu que li agrada mirar aquesta professió “des d’una perspectiva reivindicativa i de canvi”, però admet que ja no té “la idealització que se sol tenir al principi quan comences a estudiar aquesta carrera”. Avui dia, però, no s’hi dedica. Va decidir emprendre en el món de la joieria (@jolliure), que inicialment havia començat essent un passatemps. “Regalava joies a les amigues pels aniversaris o les duia jo mateixa, però la curiositat em va moure a cercar una escola on aprendre’n”. Per això, fa uns mesos que estudia a l’Estellera, una escola de joieria de Palma.

Dos homes han robat en una de les joieries més conegudes de Llucmajor aquesta matinada. Segons ha informat Europa Press, els dos lladres han bloquejat l'entrada al carrer de vianants on hi havia el negoci amb un cotxe per dificultar l'accés als cossos policials i poder escapar-se.

Quan era petita, al menjador de casa la Gala hi havia una gran taula que sempre estava plena d’objectes. Retalls de roba, revistes, fotografies, muntanyes de botons i materials que algun dia es convertirien en jaquetes i vestits. Qui ho omplia tot de dibuixos i paraules buscant la inspiració per estampar-los en samarretes era el seu pare, Thomas Meyer, el suís que va arribar a Eivissa quan tenia poc més de 20 anys i que va crear Desigual. “Et pots imaginar una mica què es respirava a casa”, diu Gala Meyer, l’hereva de la marca de moda amb la qual acaba de llançar la seva primera col·lecció de joies.

El món de la joieria viu les tendències tant o més que tota la resta. D’un temps ençà, les generacions més joves han abraçat un món que anys enrere havia quedat només en mans d’una part de la població més adulta. Tant és així que són moltes les marques de joieria i bijuteria que han aflorat en la calor de les xarxes socials, on els més joves són els que marquen la pauta. A banda de tornar a desitjar les peces de joieria, les noves generacions escullen portar-ne en abundància i, a més a més, en tons daurats. Tant nois com noies han comprat aquesta tendència i molts cops tant els uns com els altres porten les mateixes peces. És, definitivament, una edat daurada per al sector.

Un pagès se’n va a veure el mar per “escampar la mirada”. I ho diu així, amb aquesta poesia domèstica que surt d'estar ancorat al paisatge, a la vida senzilla, a una quotidianitat cíclica on no passa mai res i sempre passa tot. Potser ara a Formentera ningú no parla com aquell home de camp però, fa cinquanta anys, sentir-li dir aquestes paraules encara va convèncer més l’Enric Majoral que aquell era el seu lloc al món. “Vaig fer la mili a Eivissa i algú em va parlar de Formentera. Quan vaig poder, em vaig escapar a veure-la. Vaig quedar meravellat, era preciosa”, recorda. En acabar els estudis de delineant a Sabadell, es va instal·lar a la zona de la Mola. “Era l’any 1973, però era com viatjar un segle enrere. A les cases no hi havia electricitat ni aigua corrent”, explica sobre aquella Formentera feréstega, de figueres velles, de marges de pedra seca i de cisternes protegides per una capelleta. “A l’illa no hi ha rius, no hi ha pous. Llavors només tenien l’aigua que queia del cel, era un element quasi sagrat i per això la guardaven com un tresor”.  

Un parella de francesos passen un dies de vacances a Barcelona, probablement a mitjans dels 50. Al passeig de Sant Joan entren a la rellotgeria que regenta el senyor Coll. Allà també hi treballa el seu fill Albert, que no vol seguir l’ofici familiar i es vol dedicar a la joieria. El seu pare li ha donat permís per fer algunes peces i ell no ha deixat passar l’oportunitat. Una de les primeres que dissenya és un crucifix per penjar del coll molt conceptual. La parella en compra un. Ja tenen el seu souvenir de Barcelona. El que no sabien en aquell moment pare i fill és que l’home que va endur-se la peça era cosí de Jacqueline Roque, una jove francesa que en aquella època era la companya de Picasso i que, anys més tard, es convertiria en la seva segona i última esposa.

Marilyn Monroe considerava que un diamant és sempre el millor amic d’una dona: una pedra preciosa i única, per portar en contacte directe amb la pell, que et diferencia de la resta i que dura per tota la vida. Fugint de la superficialitat i el masclisme inicial, la cançó Diamonds are a girl’s best friend, interpretada per Monroe a la pel·lícula Gentlemen prefer blonds, defineix el significat que s’associava a una peça de joieria fins a mitjans del segle XX: un objecte ritual que proporciona distinció social i que sempre va lligat a l’experiència i el record. Aquesta vinculació emocional amb la portadora és el que deixava la joieria sense cap mena de reconeixement artístic i la situava en una escala inferior més enfocada a la indumentària femenina. Per això, per tal de convertir-se en una manifestació artística de primer grau, la nova joieria que s’inicia a Catalunya a partir de la dècada dels 60 abandona la tradició i s’encamina cap a una significació més funcional i racional amb l’objectiu de conceptualitzar-se. Tal com explica Mònica Gaspar, teòrica del disseny i especialista en joieria contemporània, “aquesta nova joieria desafiava el valor econòmic, les funcions simbòliques i la portabilitat de les joies i s’endinsava en un terreny en el qual la creació no només incloïa la tècnica, sinó el procés intel·lectual que l’acompanyava”. La relació entre la joia i l’individu va redefinir-se per complet: ja no havia d’embellir el cos, sinó complir una funcionalitat.

Una coberteria de matèria primera, Menorca com a teló de fons inspirador i una minuciosa elaboració són les claus del projecte www.cucharatenedor.com, una idea de l'aragonesa Blanca Alcañiz i que aquests dies celebra la importància del reciclatge com a forma de vida. Nascuda curiosament a Alcañiz (Terol, Aragó), va estudiar Art i Disseny a Barcelona. L'estiu que va conèixer Menorca la va seduir i ha establert la seva base d'operacions a Ciutadella. A les conegudes com a tres erres (Recuperar, Reciclar i Reutilitzar), Alcañiz n'apunta una quarta: Revolucionar.

L'empresa catalana de joieria Tous s'ha defensat aquest dimecres a l'Audiència Nacional de l'acusació de vendre peces com si fossin fetes íntegrament de metalls preciosos quan en realitat a l'interior estarien omplertes amb un polímer, un material no metàl·lic. La denúncia la va fer l'associació de consumidors de joieria cordovesa Consujoya, que ha actuat d'acusació particular. La companyia està acusada dels delictes d'estafa continuada, falsedat documental, publicitat enganyosa i corrupció en particulars.

La tecnologia també pot ser elegant i glamurosa, o almenys això és el que estan començant a considerar nombroses marques de 'wearables', que fins ara tenien una tradicional tendència a una estètica molt esportiva i fins i tot masculinitzada.

El Museu de Menorca acollirà aquest dimarts l'acte d'entrega del premi del Concurs Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica. La convocatòria, que es va realitzar per primera vegada l'any 2014, ha estat recuperada pel departament de Cultura del Consell Insular de Menorca amb l'objectiu d'estimular i fomentar la creativitat entre estudiants, professionals i persones relacionades amb la joieria. L'acte s'iniciarà a les 18.00 h amb la presència de les dues persones que han guanyat el primer i segon premi, dotats amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament.

La Policia Nacional investiga un robatori a l'Hotel Meliá de València, "possiblement de joies i diners", després que es presentés una denúncia aquest dimarts. Segons el diari 'Las Provincias', la denúncia va ser interposada pel cantant porto-riqueny Daddy Yankee, autor de la mítica cançó de 'reggaeton' 'Gasolina'. El citat diari publica que el cantant va denunciar dimarts a la nit el robatori de diverses joies i diamants que guardava a la caixa forta de l'habitació de l'hotel, valorats en prop de dos milions d'euros.

El detingut, sobre el qual pesen més d'una trentena d'arrestos per delictes contra la propietat, 17 en els darrers vuit mesos d'ençà que és fora de la presó, va ser sorprès en plena actuació per dos agents que feien una labor de recerca.

Cinc homes encaputxats i armats amb destrals van assaltar aquest dimecres una joieria de l'Hotel Ritz de París i es van emportar un botí valorat en quatre milions d'euros, segons fonts judicials consultades pels mitjans francesos.

El penjoll amb dues flors de la casa Masiera que il·lustra aquesta pàgina és extraordinari perquè té unes dimensions notables -gairebé 10 centímetres- i sobretot perquè amaga una història impactant: “Pertanyia a una família d’industrials catalans. Durant la Guerra Civil, un comitè de la FAI es va presentar al seu domicili, van matar l’avi i el pare i van saquejar la casa, i òbviament van sortir les joies. La viuda va suplicar que no s’emportessin el penjoll, perquè era de l’àvia, però se’l van endur”, expliquen Joan Oliveras, president de Bagués-Masriera Joiers, i la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. El desenllaç és encara més colpidor: “Després de la guerra, quan la família era a l’exili a França, un dels milicians els va anar a buscar per tornar la joia i fer-se perdonar”.