A les Balears hi ha 22.400 menors que no poden resoldre els seus problemes de visió a causa de les dificultats de les seves famílies per fer-hi front. Segons les dades presentades per l'associació Visió i Vida, les Illes són la segona comunitat autònoma amb més infants en situació de pobresa visual (10,2%), juntament amb Navarra. Això vol dir que no tenen doblers per pagar ulleres ni lents. L'ARA Balears va explicar que ja hi ha centres educatius que troben fórmules per combatre aquesta realitat: empren el Fons Social concedit per la Conselleria per comprar les ulleres a aquells infants que no les poden sufragar.

Si ens preguntessin per les característiques del nostre estat del benestar segurament no tardaríem a parlar del caràcter universal, i gratuït, de serveis públics com l’educació o la sanitat. I si bé algun cop la universalitat de la sanitat pública s’ha posat en dubte, no passa el mateix amb la seva gratuïtat. Liderem els rànquings internacionals d’esperança de vida en néixer i, en comparació amb altres països, no existeixen grans diferències en l’accés a la salut en funció de la renda. Però aquest sistema no està garantit, presenta importants senyals de col·lapse –com les llargues llistes d’espera, o la falta de professionals– i té carències històriques en les dotacions de certs serveis sanitaris. Sembla, però, per les declaracions de la nova ministra de sanitat Mónica García, que alguna d’aquestes carències estan en procés de solucionar-se. 

La dicotomia a l'hora de triar si portar ulleres o lents de contacte és sempre present entre la gent que té problemes de vista, però amb l'arribada de l'estiu els dubtes s'intensifiquen. Les activitats a l'aire lliure, els viatges, menys hores davant l'ordinador, les sortides de nit... La nostra vida canvia i, per als que tenen problemes de visió –prop del 50% dels catalans– també poden canviar els hàbits. Aquí s'obre un nou meló: què és millor, ulleres o lentilles? Més enllà de les recomanacions concretes per a cada cas, analitzem què pot sortir més a compte –econòmicament parlant– per a un usuari estàndard.

Una tònica habitual durant dècades ha sigut que les ulleres de sol masculines fossin molt bàsiques a nivell estètic per poder així anar passant d’una temporada a la següent sense cansar qui les porta ni qui les mira. Però aquest approach per fi ha canviat, perquè el públic i els dissenyadors han entès que unes ulleres de sol que neixen per ser discretes, realment es fan pesades des del primer moment. Per aquest motiu, tant marques internacionals com de casa nostra llancen al mercat models que no permeten que, quan amaguem els nostres ulls del sol, estiguem amagant també la nostra personalitat. L’home actual brilla.

Després que el baf que generen les mascaretes ens hagi amargat la vida durant dos anys, la indústria òptica aposta per sortir d’aquest forat amb muntures contundents. I és que la lliçó que hem après respecte a la força de la mirada no es podia deixar perdre. Ara que sembla que ja no s’entelaran tant, arriba l’hora de donar-li una dosi extra de força als ulls emmarcant-los amb dissenys que potencien la personalitat i ens fan memorables enmig la multitud. Aquestes són les propostes de firmes locals i internacionals per a dones amb ganes d’atrevir-se.

El 23 d'octubre del 2001 Steve Jobs havia convocat un acte amb la premsa. Tothom estava expectant. Dies abans els periodistes havien rebut una misteriosa invitació d’Apple convidant-los a assistir a la presentació d’un nou producte. “Pista: no és cap Mac”, havia escrit la companyia tecnològica. Quan es van encendre els focus de l’auditori i Jobs va pujar a l’escenari, va ensenyar per primera vegada l’iPod, un innovador reproductor de música portàtil que permetia dur mil cançons a la butxaca. “La música és un idioma universal i fins ara no hi ha hagut cap empresa que hagi aconseguit liderar el sector dels dispositius musicals portàtils amb claredat -va etzibar el director executiu-. Creiem que tenim la recepta per triomfar”. No anava errat: setze anys després, l’empresa de la poma ja havia venut 400 milions d’iPods arreu del món. “Entre 2004 i 2005 les vendes es van disparar: van passar de 4,4 milions a 22 milions d’unitats -recorda Xavier Ferràs, professor d’Esade i expert en innovació-. Això va fer que un munt de competidors volguessin provar sort al flamant mercat de la música digital”.

El detingut, sobre el qual pesen més d'una trentena d'arrestos per delictes contra la propietat, 17 en els darrers vuit mesos d'ençà que és fora de la presó, va ser sorprès en plena actuació per dos agents que feien una labor de recerca.

Assegura el periodista Stefano Prizio que l’estiu del 1994, obeint els informes de l’adorat Giancarlo Antognoni, el Fiorentina havia tancat les incorporacions de dos prometedors internacionals de vint-i-dos anys: Rui Costa i Lilian Thuram. Però el central francès no va trepitjar mai l’estadi Artemio Franchi. Durant la revisió mèdica els metges del club van certificar que Thuram era miop i que, fora del terreny de joc, havia de dur sempre ulleres. Un directiu va renyar Antognoni: “No podem contractar un jugador que no s’hi veu”. L’exblaugrana continua tenint (142) el rècord d’internacionalitats del seu país.