Tretze clubs illencs més s’han adherit al Correllengua Agermanat 2026 i amplien el suport del món esportiu a aquesta iniciativa en defensa i promoció de la llengua catalana. Amb aquestes noves adhesions, ja són quasi una trentena les entitats esportives de les Illes Balears que s’han sumat al projecte.

La Running & Wine Fest farà la seva segona edició el pròxim 16 de maig al celler José Luis Ferrer de Binissalem, amb una proposta que combina esport, cultura del vi, música i activitats lúdiques en un entorn de vinyes. Després d'una primera edició que va reunir més de 750 participants, el festival vol consolidar-se com una de les cites destacades del calendari a Mallorca.

El RCE Mallorca serà multat amb 20.000 euros per donar suport a un grup ultra i d'extrema dreta. Així ho ha informat aquest dijous la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport qui ha proposat una multa de 20.000 euros per al club per donar suport a aficionats radicals i violents.

Quan la majoria de gent acaba la seva jornada laboral, comença una segona feina als pavellons i camps de les Balears. Entrenadors, delegats, ajudants, directors esportius i presidents de clubs es canvien la roba de feina per un xandall i dediquen hores als infants i joves que formen l’esport base, sovint sense cobrar o amb compensacions simbòliques. Aquest esforç se sosté per la vocació i convenciment que l’esport educa, aporta valors, integra i estructura vides.

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

El dia del partit és un dia especial, un dia diferent de tots els altres. Durant unes hores, un grup de monges provinents dels seus respectius monestirs dispersos per tota la península italiana deixen de banda la túnica per posar-se la samarreta, els mitjons i els pantalons curts de la selecció transalpina. Amb un xiulet d'inici i la pilota al centre, la màgia comença. A partir d'aquest moment es viu la pura energia futbolística: vitalitat, esperit competitiu i una carrera incessant per donar el millor de si mateixes per al seu equip. Les monges no es guarden res, són veritables jugadores de futbol que lluiten cada pilota i busquen, amb aquest joc d’equip, guanyar les adversàries.

Raül Romeva (Madrid, 1971) va dedicar bona part del temps que va ser a la presó per la seva participació en el procés de l’1 d’octubre a fer la seva segona tesi doctoral: Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya. Tot i ser conegut pel seu vessant polític i acadèmic, Romeva és una persona molt vinculada a l’esport. Va ser jugador de waterpolo i nedador al CN Sabadell, club del qual és soci. I els seus fills competeixen, l’Elda en atletisme i en Noah en waterpolo. Ara publica Esport per a tothom (Editorial Base), on reflexiona sobre el present i el futur de l’esport català.

Amb els anys i l’experiència se m’ha anat fent més fàcil gestionar la meva gran família. Comparant la meva manera d’educar amb la d'altres pares, crec que dono menys importància a les coses.

Els esportistes d’elit i els esports de masses, així com els esportistes que més cobren i més projecció mediàtica solen tenir, sempre han estat, tradicionalment, homes. Com que es tracta d’una causa de naturalesa principalment cultural, perpetuada des de fa temps, cal empoderar les nenes i les joves a l’hora d’iniciar-se i consolidar-se en aquells esports que els agradin. Però com es pot fer? Alejandra Domínguez, directora de Women’s Sports Institute (WSI), suggereix començar “proporcionant informació veraç”. I és que, sosté, “tendim a donar per fet que les diferències salarials entre esportistes homes i dones obeeixen a algun tipus de discriminació, quan allò que passa amb l’esport, com amb qualsevol negoci o indústria, també està sotmès a les lleis del mercat i, per tant, per accedir-hi hem de sotmetre’ns a les seves regles”. Això no vol dir, aclareix de seguida, “que no es pugui fer res per millorar o que no hi hagi res a fer”. De fet, segons el seu parer, tot allò que quedi al marge de la concepció de la indústria esportiva com a negoci ha de gaudir d’una protecció especial. “Hem de vetllar perquè l’accés a la pràctica esportiva esdevingui una realitat per a qualsevol persona”, subratlla.

E l 1982 havien passat set anys de la mort de Franco i Espanya aprofità la celebració a casa del Mundial de futbol per presentar-se al món com una simpàtica democràcia amb l’ajuda inestimable de la mascota Naranjito. L’esdeveniment marcà un abans i un després en la història dels estadis de tot l’Estat. Així ho assegura l’investigador palmesà Albert Herranz: “Llavors els aficionats espanyols veieren la festa que feien en cada partit els seguidors italians, els coneguts tifosi, i els volgueren imitar. A partir dels anys noranta aquell esperit festiu tindria tints feixistes. Fou una tònica general a gairebé tots els camps de futbol”.

No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

Ens hem trobat a la botiga ViconVino del carrer Diputació per fer l'entrevista. Perquè malgrat que ets conegut sobretot per la teva faceta com a periodista esportiu, aquesta botiga també forma part de la teva vida. Quanta estona passes entre aquestes parets?

Si et trobes entre els milions de persones que amb el nou any s'han proposat fer més exercici o menjar millor, aquí tens una raó més per complir-ho: fent-ho pots protegir el teu cor.

Aquest dimarts, Alfa5, un dels poliesportius més mítics de Catalunya, ha tornat a cobrar vida. Però no de la mateixa manera que quan es va inaugurar per primera vegada el 1985. Sota el nom d'Alfa5 XR Sports, l'antic poliesportiu del Poblenou s'ha transformat en el centre d'esports ampliats més gran del món, però mantenint l'essència i la història de l'antiga instal·lació. Aquest espai situat al carrer Almogàvers 169, al barri del Poblenou, compta amb més de 2.000 m², i està equipat amb nou experiències interactives. "Combinen l’esport tradicional físic amb les tecnologies immersives punteres de realitat virtual, metavers o projeccions interactives", diu Ana Oliveras, directora d'Alfa5.

“Moltes vegades no m'entreno a la meva hora predilecta, però haig de trobar un equilibri entre la meva afició, la feina i la família, i això fa que hagi de treure hores de sota les pedres per poder arribar a tot", explica Pau Duran, CEO de l'estudi Darq Arquitectes, pare de dos nens i aficionat a córrer per la muntanya i a anar en bicicleta.

Yasmina del Haro (Sabadell, 1984) porta tota la seva vida lligada a l'esport i des de fa 14 anys es dedica al ball en barra, o pole dance, disciplina que ensenya a la seva acadèmia, Exotik Souls Studio, i en la qual competeix internacionalment. Llicenciada en Biologia, assegura que aquest esport, que va començar a la dècada dels 80 i que durant molt temps ha estat menystingut i sexualitzat, és apte per a qualsevol, fins i tot per a persones que mai han fet exercici abans. Del Haro rep a l'ARA a la seva acadèmia on, a banda de parlar-nos del pole dance, ens fa diverses figures a la barra amb una facilitat que fa pensar que realment, sí, el pole dance està a l'abast de tothom qui s'hi vulgui atrevir.

Ara ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.

Aquest any van relaxats perquè només tenen quatre o cinc partits cada cap de setmana. L'any passat sí que els va ser complicat: en tenien set. La família de la Natàlia i en Josep dediquen els dissabtes i els diumenges a portar els seus tres fills a complir amb els compromisos d'hoquei. Tots tres, de nou, tretze i quinze anys, juguen a un equip del Club Patí Sant Celoni i, algun d'ells fins i tot dobla segons la temporada o el cap de setmana per donar suport a altres categories.

Rafa Nadal ha anunciat que deixa el tennis a través d'un vídeo a les seves xarxes. En el seu discurs ha parlat de la seva trajectòria, rivals, companys, equip, de la seva família i dels aficionats. Una part molt especial del vídeo és quan ha parlat de la seva família, que "ho és tot per a mi", començant per la seva mare, a la qual li ha agraït tot el que ha fet d'ençà que va començar a jugar. "Ma mare ha fet tots els sacrificis possibles perquè sempre pogués tenir tot el que volia".

Amb una ullada ràpida als perfils d’influencers i a etiquetes com #girlswholift n'hi ha prou per detectar una nova tendència entre les dones: els exercicis de força. Personatges públics com Madonna, l'actriu Kate Hudson o la mateixa reina Letícia han explicat els avantatges d’aquest tipus d’entrenament, no només per poder tenir un cos fort i musculat, sinó per tots els beneficis de salut que hi van associats. L'actriu Jennifer Aniston ha fet públic en més d’una ocasió que combina el seu entrenament de força amb ioga i càrdio, de manera que crea un enfocament equilibrat per a la seva condició física. També assegura que l'entrenament de força la fa sentir més forta i segura.