Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

Worldcoin es va fer molt popular arreu d'Espanya fa alguns mesos per la seva estratègia de màrqueting: criptomonedes gratis a canvi de deixar-se escanejar l'iris. La idea va atraure milers d'usuaris i durant setmanes es podien veure cues quilomètriques als seus estands, situats en uns quants punts –la majoria en centres comercials– de moltes ciutats. Però ara aquesta empresa s'ha compromès de manera jurídicament vinculant amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a aturar l'activitat a l'Estat, almenys fins a finals d'any.

Cada vegada més legisladors als Estats Units, Europa i el Canadà intensifiquen esforços per restringir l'accés a TikTok, la famosa xarxa social de l'empresa xinesa ByteDance, al·legant amenaces a la seguretat. Segons explica el New York Times, el febrer del 2023 la Casa Blanca va comunicar als organismes federals que disposaven de trenta dies per eliminar l'aplicació dels dispositius governamentals i diverses ciutats han prohibit als seus treballadors descarregar l'aplicació. 

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.

Espanya segueix els passos d'Itàlia i investigarà l'empresa nord-americana OpenAI, propietària del ChatGPT, davant del possible incompliment de la normativa espanyola i europea en matèria de privacitat. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ja ha iniciat d'ofici actuacions prèvies d'investigació, segons explica en un comunicat en què ha destacat que el desenvolupament de la intel·ligència artificial s'ha de fer des del "ple respecte" per la legislació vigent. "Només des d'aquest punt de partida es pot dur a terme un desenvolupament tecnològic compatible amb els drets i les llibertats de les persones".

Itàlia ha decidit aquest divendres bloquejar "amb efecte immediat" el ChatGPT, l'eina d'intel·ligència artificial desenvolupada el novembre passat amb la tecnologia nord-americana d'OpenAI, una empresa participada per Microsoft. L'autoritat italiana de protecció de dades ha argumentat que el programa planteja problemes de privacitat i viola la llei de protecció dels consumidors.

Si remenes una mica el teu telèfon mòbil segurament hi trobaràs moltes aplicacions que ni recordaves haver-te descarregat. Cadascuna ha arribat a aquesta pantalla després d'un procés sovint feixuc, en què la plataforma potser et demana contrasenyes, informació personal i fins i tot fotos per tal d'obrir-te la seva porta d'entrada. Abans de crear Silt, els seus fundadors es van fixar durant força temps en l'estona que ells mateixos destinaven a superar totes les barreres per registrar-se correctament en una aplicació.

La Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda (DPC, per les seves sigles en anglès), el regulador de referència en l’àmbit de la privacitat a la Unió Europea (UE), ha informat aquest dijous que ha multat WhatsApp Ireland amb 225 milions d’euros per infringir la normativa de protecció de dades. Es tracta de la multa més alta imposada per la comissió i la segona més alta expedida a la Unió Europea, després que la Comissió Nacional per a la Protecció de Dades (CNPD) de Luxemburg sancionés Amazon al juliol amb 746 milions d'euros.

El període de deferència s’ha esgotat. Amb tres aniversaris a la motxilla i més de cinc anys parlant-ne, s'ha endurit la campanya perquè les empreses respectin el reglament general de protecció de dades (RGPD). Les multes relacionades amb l’ús fraudulent de dades personals es van multiplicar per quatre l’any passat, i a hores d’ara ja s’han posat prop del 80% de les infraccions del 2020. Són en total més de 275 sancions, xifra que col·loca Espanya al capdavant de la Unió Europea.

La pàgina web habilitada per la Comunitat de Madrid per obtenir el certificat digital covid o demanar hora per vacunar-se ha exposat públicament dades personals de milers de ciutadans, entre els quals Felip VI, Pedro Sánchez o el mateix Pablo Casado, tots ells residents a Madrid. Així ho ha denunciat Telemadrid, la televisió pública autonòmica, aquest dimecres a la tarda quan ha rebut l'avís d'un ciutadà. Segons la informació de Telemadrid, que assegura que ha pogut comprovar l'error, només calia introduir el DNI de la persona per poder accedir a informació personal com el número de telèfon o de la Seguretat Social. Per accedir a la informació només calia instal·lar un programa proxy, un software que permet analitzar les pàgines i tot el que passa a l'ordinador. Aquest tipus de programa l'utilitzen normalment informàtics o ciberdelinqüents.

Mark Zuckerberg ha disparat: "Si Facebook topa amb una suspensió completa de les dades dels usuaris en direcció als Estats Units, com sembla que diu la proposta de la DPC [Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda], no és clar com podria continuar proporcionant els seus serveis i els d'Instagram a la Unió Europea". El míssil ha arribat a aquest organisme, la DPC, a través d'una carta signada per la màxima responsable de protecció de dades i privacitat de la companyia a Europa, Yvonne Cunnance, que ha deixat la porta oberta a anar-se'n de la Unió Europea si la companyia no pot continuar tractant les dades que hi obté com ha fet fins ara.

Si Facebook vol emmagatzemar dades de ciutadans europeus haurà de fer-ho sota les clàusules que estableix la llei de la UE. En la seva última sentència sobre aquest tema, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat el camí alternatiu que tenien les tecnològiques nord-americanes per accedir a aquestes dades: el Privacy Shield. Segons l'organisme, aquest conducte permet injerències en els drets fonamentals de les persones afectades per la transferència de dades a països de fora de la Unió Europea. Ara bé, en el mateix text, l'organisme avala la llei europea tal com està formulada i les clàusules que permeten que països internacionals tinguin accés a aquestes dades.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va obrir ahir una investigació d’ofici a Mercadona per la posada en marxa d’un sistema de reconeixement facial que detecta “únicament i exclusivament” les persones amb “una sentència ferma i amb mesures cautelars d’ordre d’allunyament” respecte a la cadena de supermercats valenciana o els seus treballadors per robatoris o altres conflictes. Així ho va confirmar a l’ARA l’organisme estatal, que explica que ha iniciat el procediment “arran de les informacions aparegudes en mitjans de comunicació”, en un expedient que “encara es troba en fase d’actuacions prèvies”.

El govern espanyol ha anunciat aquesta setmana una primera prova pilot per rastrejar els contactes dels contagiats del covid-19 a través d’una aplicació mòbil. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va situar les Canàries com el primer territori en què es posaria en pràctica l’apli per lluitar contra la pandèmia, amb uns protocols compartits per altres països europeus. La Generalitat també va anunciar una aplicació mòbil de rastreig de contactes en el seu pla de desconfinament per trobar els possibles infectats quan es detecta un cas. Ara bé, ¿és efectiu aquest sistema en la lluita contra la pandèmia? Com afecta la nostra privacitat? L’Agència de Protecció de Dades espanyola ha obert una investigació per obtenir informació del projecte anunciat pel ministeri d’Economia que pilota Calviño, ja que fa poc va emetre una anàlisi que concloïa que aquest tipus d’aplicacions no tindrien èxit a curt termini a Espanya.

L’aplicació Clinicovery, que el Govern balear i l’empresa Apploading varen presentar per ajudar a fer el seguiment de possibles casos de covid-19 i ja no està disponible per a aquest ús, tenia una vulnerabilitat que exposava les dades personals dels usuaris que s’hi havien registrat. El consultor expert en seguretat informàtica José Nicolás Castellano i el desenvolupador web Andrei Coman ho varen descobrir just l’endemà que es posàs a disposició dels ciutadans i varen alertar el servei de Capacitat de Resposta a Incidents del Centre Criptològic Nacional (CCN-Cert), l’organisme que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència i vetla per la ciberseguretat de les administracions públiques. Fonts d’Apploading i del Govern han reconegut la vulnerabilitat a l’ARA Balears i que va ser la raó per la qual es va retirar l’aplicació per al covid-19, però fonts de Salut asseguren que es va comprovar que no hi havia hagut cap “exfiltració massiva d’informació”.

Al costat de la preocupació per l’emergència sanitària del covid-19, hi ha una inquietud creixent per la retallada de llibertats que comporta la resposta dels estats. Sovint es posa com a model l’eficiència de la reacció de la Xina i d’altres estats asiàtics, que han explotat a fons les tecnologies de la informació i de les comunicacions per seguir els moviments de la població i els contactes dels infectats. Ara bé, els valors europeus són bastants diferents dels d’aquests països i n’és una bona prova el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que és capdavanter al món en la defensa de la intimitat de la ciutadania. Com veurem, hi ha mitjans tecnològics per fer compatible la privadesa dels ciutadans i la lluita eficaç contra l’epidèmia en la majoria de situacions.

Julian Assange i Wikileaks ja tenen un altre competidor. Des de principis d’aquest any, el compte anònim de Twitter @HindsightFiles ha estat difonent documents que revelarien l’intent de manipulació electoral dut a terme a escala global a partir de les dades recollides per la companyia Cambridge Analytica (CA).