Josep Maria Llompart ja té una estàtua a Palma, just al mateix indret on va néixer, al cap de cantó entre el carrer dels Oms i el carrer de la Missió. Aquesta estàtua, però, no és només un homenatge, sinó que l'Obra Cultural Balear intenta donar-li vida animant la població a fer-se un selfi amb el poeta, escriptor, editor i activista cultural mallorquí per mantenir-ne viu el llegat i record i aconseguir que formi part del dia a dia de Ciutat.

L'Obra Cultural Balear ha viscut un any marcat per èxits i avenços assolits gràcies a centenars de persones que, de forma desinteressada i voluntària, fan feina al capdavant de les 41 delegacions que actualment té l’entitat i que han aconseguit consolidar, en un context en què els reptes per preservar la nostra identitat són cada cop més complicats, el seu paper com a referent en la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

La futura Casa de les Lletres ha acollit l’acte central de l’Any Josep M. Llompart a Catalunya. L’esdeveniment ha comptat amb un recital de poemes a càrrec de Carles Duarte, Andreu Galan i Cecília Navarro; tres poetes de generacions i territoris diferents, que tenen en comú l’admiració per l’obra de Llompart. Els diversos caires de la poesia de Llompart s’han fet sentir a través de tres accents diferents.

L'Institut d'Estudis Baleàrics celebrarà aquest divendres els actes centrals de la commemoració de l'Any Llompart 2025, coincidint amb la data del naixement de l'autor. Segons ha informat en un comunicat la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, el dematí es farà una presentació de la figura de Llompart i l'horabaixa es representarà l'obra Els mots que m'han abocat al poble.

Repassar les entitats, manifestacions i projectes en què es va implicar Josep M. Llompart entre principi dels anys 60 i final dels 80 del segle passat és deixar testimoni d’un grapat de fites històriques gràcies a les quals es varen poder reivindicar i protegir tres elements fonamentals per ell: nació, llengua i territori. Així ho confirmen alguns dels seus companys de lluites, que coincideixen a definir-lo com un home que sempre tenia un sí a punt per a qualsevol que reclamàs la seva implicació.

La fotografia és icònica. S’hi veu un Josep Maria Llompart somrient, amb uns aires de resignació i perplexitat iròniques, al portal de casa seva a Palma, segurament a finals dels 80. Està recolzat contra la façana, on hi ha, feta en pintura negra, la següent inscripció: “Aquí un renegado traidor a España”. No va ser l’única pintada insultant i amenaçadora rebuda per Llompart. En una entrevista de Miquel Alberola que va sortir publicada a la revista El Temps el desembre del 1992, l’entrevistador assenyalava que la façana de la casa del poeta i crític estava “molt agredida”. Llompart responia: “Sí, és de tapar les pintades. Normalment ens les fan cada 31 de desembre”. I apuntava que, a més de renegat i traïdor a Espanya, alguna vegada també li havien posat: “Aquí un cerdo catalanista”.

A més de la rellevància de la seva obra, alguns escriptors deixen petjada pel mestratge que exerceixen en altres escriptors, generalment més joves, sigui com a influència estilística o a través d’un ventall de referències més ampli, que pot tenir a veure amb qüestions no únicament literàries sinó també ideològiques, cíviques, polítiques i també –sobretot en un context problemàtic com el de la llengua catalana– lingüístiques. Sovint són figures que també generen xarxes, promouen relacions, fan que passin coses. Alguns d’aquests escriptors arriben fins i tot a renunciar aparentment a la pròpia obra per intervenir en la dels altres i en l’entorn que els ha tocat de viure. A Mallorca, un cas particularment destacat del que deim va ser el de Bernat Vidal i Tomàs, que va convertir la seva apotecaria de Santanyí en un modest i alhora potent focus cultural durant els anys més durs del primer franquisme: allà s’hi van coure des dels primers trams de les trajectòries literàries d’alguns autors fonamentals –com Antoni Vidal Ferrando, Antònia Vicens i Blai Bonet– fins a iniciatives que han tingut una gran transcendència cívica i cultural, com la creació de l’Obra Cultural Balear.

Galícia Mítica

Quan només tenia un any de vida, el pare de Josep M. Llompart va ser destinat a Galícia com a coronel d’infanteria, motiu pel qual tota la família va haver d’anar a viure-hi fins al 1930. D’aquella terra, el poeta Llompart mai no oblidaria les aromes salines, les fortors de la mar i el brogit fosc i oliós de les ones. És a partir d’aquesta primera etapa formativa que els primers records infantils i les nostàlgies iniciàtiques es bastiren sobre una Galícia convertida en llegenda pel pas del temps i pel pes de la memòria. Gràcies a aquesta passió inherent, Josep M. Llompart dedicaria esforços a traduir obres destacades com Quinze poetes gallecs, Poesia galaico-portuguesa, Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna i Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro.

]]>

El 1980, a la presentació de Mandràgola’, una de les obres més destacades de Josep Maria Llompart, l’autor va declarar que, per primera vegada, amb aquell llibre, havia decidit ser poeta, només poeta, i que tot el que havia escrit anteriorment havia estat un acte de servei al país. Ara, finalment, escrivia el que ell volia escriure, no el que les circumstàncies o els lectors esperaven que escrivís. Havia sobrepassat ja els cinquanta anys i, sens dubte, reflectia el que sentia en aquell moment, abocat a una lírica molt radical que ja no abandonaria mai, però la seva confessió, revisada ara que podem contemplar tota la seva trajectòria, només en part responia a la realitat.

]]>

S’ha de dir, i no és cap broma, que Josep Maria Llompart és un home afortunat: en poc més de sis anys se li han dedicat dos anys commemoratius. El 2018 es va aprofitar el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort per reivindicar-ne les múltiples facetes amb un Any Llompart que va néixer des de baix i va tenir poc suport econòmic institucional. Així i tot, llibreries, delegacions de l’Obra Cultural Balear, instituts de Secundària, regidories de Cultura d’ajuntaments d’esquerres, la Fundació Mallorca Literària i el departament de Català de la UIB, entre d’altres, organitzaren sobretot a Mallorca un centenar llarg d’actes de petit format. Hi col·laboraren també la Institució de les Lletres Catalanes, l’Obra Cultural de Formentera i l’Institut Menorquí d’Estudis. I si ara, set anys més tard, ens demanam quina fou la millor iniciativa de totes, sens dubte, ho va ser la publicació de la Poesia Completa de Josep Maria Llompart, a El Gall Editor, una reedició revisada –que era molt necessària–, en un format elegant i minimalista que segurament hauria agradat al poeta i de la qual tota biblioteca pública hauria de tenir un exemplar.

]]>

S'ha de dir que si el president de la Generalitat, Salvador Illa, volia conversar amb un escriptor per Sant Jordi, naturalment era ben lliure de fer-ho amb Javier Cercas, però és una llàstima perquè d'aquesta manera ha perdut l'ocasió de xerrar amb Feliu Formosa. Hi havia, a més, un aniversari rodó que podia haver servit com a pretext, ja que tot just el passat mes de setembre Formosa va fer els noranta anys, amb una salut física i mental excel·lents. Illa podia haver conversat amb Formosa sobre les residències geriàtriques on ha viscut –cosa que fa amb una ironia, i a la vegada amb una delicadesa, impressionants–, i també sobre els nous i magnífics llibres amb què ha celebrat la norantena. Sis llibres, ni més ni menys, mitja dotzena esplendorosa, tres de creació pròpia i tres traduccions: El quadern groc (poemes en vers i en prosa enlluernats i enlluernadors, a Edicions 96), Aproximacions (un llibre de fragments, apunts i il·luminacions, una mica a l'estil del Tal qual de Paul Valéry, a Lleonard Muntaner Editor) i Diaris complets (un volumot que aplega l'obra dietarística posterior a 1979, en edició de Quid Pro Quo Edicions). Això pel que fa a llibres propis. En traduccions, Formosa ens ha regalat recentment les seves versions de les Elegies romanes de Goethe (Adesiara), dels textos de Paul Klee aplegats a Veure i saber (LaBreu) i dels poemes de Cartilla de guerra alemanya i altres poemes, del seu estimat Bertold Brecht (Trípode). Tots sis són llibres amb què fareu i us fareu esplèndids i perdurables regals aquesta diada.

]]>

El 2025 és l'Any Llompart, en què es commemoraran els 100 anys del naixement de l’escriptor Josep Maria Llompart. Una comissió integrada per la UIB, la Institució Francesc de Borja Moll, l’Obra Cultural Balear (OCB), la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Mallorca Literària han elaborat un catàleg d’activitats, presentacions, recitals i entregues de premis, que abastaran tots els vessants de la figura de l'autor. El conseller de Cultura, Turisme i Esports, Jaume Bauzà ha destacat la figura de l'autor: "Llompart no només és reconegut per la seva obra poètica i assagística, sinó també com a un ferm defensor de la nostra llengua, cultura i identitat", ha dit.

]]> El passat 28 de gener, el dia que feia trenta-dos anys de la mort del poeta Josep Maria Llompart, es va celebrar l’inici de l’Any Llompart amb un acte que incloïa una visita institucional a la tomba de qui va ser un dels grans autors de la seva generació. Aquest 2025 fa cent anys del naixement de Llompart, i el número rodó serveix de pretext per dedicar un any d’activitats i celebracions a la seva obra i figura, sota la coordinació del també poeta i col·laborador d’ARA Balears, Jaume C. Pons Alorda, que en serà el comissari. En aquest acte en què es va donar el tret de sortida hi va haver presència de l’Obra Cultural Balear, impulsora de la commemoració, i també de la UIB, de l’Institut d’Estudis Catalans, i de les institucions públiques: Govern Balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma. És una bona notícia que els polítics entenguessin tot d’una que no podien desatendre l’efemèride llompartiana, i no només això, sinó que s’hi posassin bé des del començament. Va ser també d’agrair que el director insular de Cultura, Guillem Ginard, i el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, subratllassin la importància de Llompart com un gran autor de la literatura catalana. És una obvietat que l’obra de Llompart, i la de tots els escriptors mallorquins que escriuen en català, pertanyen a la literatura catalana, però és una d’aquestes obvietats que necessiten ser defensades.

]]>

El teatre Sa Societat oferirà un muntatge poeticomusical de la mà de dos components del grup Vers Endins, Glòria Julià i Víctor Leiva, 'Ocellada'. L'obra està basada en un conjunt dels poemes més representatius de l'escriptor Josep Maria Llompart, atès que la finalitat de l'espectacle és commemorar l'Any Llompart.

]]>

L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) interpretarà tres concerts amb el títol 'Solcant l'aire' per commemorar l'Any Llompart. Es tracta d'una selecció de poemes organitzats per eixos temàtics constants en la seva obra: nostàlgia i infantesa, mort, terra o pàtria, musicats amb l'obra de compositors que històricament o geogràfica comparteixen el seu treball amb Josep Maria Llompart.

]]> Enguany és l’Any Llompart. Ho serà fins al desembre, supòs. Una gran efemèride i un gran personatge. Un personatge total, de fet, d’aquests que tots els països que han patit situacions de subalternitat, com el nostre, haurien d’estar orgullosos de tenir. Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993) va ser un home complet al servei d’una idea i d’un país que estava, essent generosos, a mig fer. Llompart és l’intel·lectual progressista i catalanista que durant els anys seixanta, setanta i vuitanta estigué on s’havia d’estar per contribuir a la reconstrucció nacional i democràtica de Mallorca i dels Països Catalans. Els que som nascuts els vuitanta no el coneguérem, però sí que hem crescut amb la seva imatgeria i el record col·lectiu de la seva referencialitat moral en temps foscos. Llompart, president de l’OCB. Llompart ajudant el GOB i el PSM. Però també el PCIB-PCE i amb una complicitat evident amb l’independentisme d’esquerres. Llompart i el Congrés de Cultura Catalana. Llompart amb l’Assemblea Democràtica de Mallorca i amb els organismes unitaris antifranquistes. Llompart, els ‘Papeles de Son Armadans’ i els ponts amb els escriptors ibèrics. Llompart a Prada de Conflent. Llompart amb els joves. Llompart apadrinant iniciatives. Llompart amb els obrers. Llompart defensant les causes de la terra, la llengua i els drets socials.

]]>

El 28 de gener de 2018 va ser el vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta i activista cultural Josep Maria Llompart. Per aquest motiu la Conselleria de Cultura ha programat tota una sèrie d'activitats per donar difusió a la seva obra literària arreu de les Illes i també a Catalunya i València. Avui s'han presentat els diferents actes que estan previstos per a 2018 a Can Oleo, on s'instal·larà la seu de la Conselleria de Cultura.

]]>

L'Any Llompart estrena pàgina web. És un portal des d'on es pot seguir l'actualitat sobre les activitats per commemorar aquest any dedicat a l'escriptor, poeta i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), de la mort del qual el passat 28 de gener es varen complit 25 anys, un personatge imprescindible que, parafrasejant Salvador Espriu, "va viure per salvar-nos els mots".

]]>