Miguel Soler ha mort aquest dijous a Palma a 86 anys, deixant un llegat profund com a referent de la ràdio i la cultura musical a les Illes Balears. Soler va ser una figura clau en l’eclosió dels nous sons de la dècada dels seixanta i la seva trajectòria a Radio Mallorca i a la premsa escrita va marcar generacions d’oients i lectors.

Coincidint amb el 60è aniversari del concert dels Beatles a la plaça de la Monumental de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB) n'ha recuperat una filmació inèdita en color. El projecte, a càrrec del professor de la Facultat de Geografia i Història i director del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona, Magí Crusells, mostra una gravació amateur de dos minuts i mig de l'actuació que el grup britànic va fer el 3 de juliol del 1965. Segons la universitat, es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup a l’Estat.

“Quan vam arribar, els Estats Units estaven de dol, poc després que Kennedy fos assassinat. Potser els Estats Units necessitaven alguna cosa com els Beatles per aixecar-se de bon matí i pensar que la vida continua”, diu Paul McCartney en el documental Beatles’64. Produït per Martin Scorsese, repassa el primer viatge de la banda a Nova York. El documental arrenca amb un collage de discursos de Kennedy que sintetitzen els grans reptes als quals aspiraven els Estats Units en aquella dècada: la lluita pels drets civils, el progrés industrial, les missions espacials... Però el trauma per la mort del president va escapçar temporalment les il·lusions.

Més de mig segle després de separar-se, els Beatles continuen sent un dels grups més lucratius del món: només el 2019 van generar més de 60 milions d’euros en productes que van dels videojocs o els musicals amb la marca Beatles a l’enèsim rescat de gravacions inèdites. El fruit més aplaudit d’aquesta operació de necrofília comercial ha estat segurament la minisèrie documental Get back (2021), de Peter Jackson, una desbordant immersió en les tensions creatives i personals de la gravació del Let it be. No és estrany, doncs, que Disney+ torni a remenar el calaix de filmacions històriques sobre el grup amb el segell d’un altre cineasta prestigiós, Martin Scorsese, que produeix el documental Beatles ‘64 –disponible a la plataforma aquest divendres– sobre el primer viatge dels Beatles als Estats Units per actuar al xou d’Ed Sullivan.

Apple Music ha elaborat una llista amb els 100 millors discos de la història. L'han creat conjuntament amb artistes, compositors, productors i professionals del sector musical. Segons explica Apple Music, no han volgut influenciar-se per les reproduccions i s'han guiat per "l'amor als discos que han definit la manera com els fans gaudeixen de la música". "Fer aquesta llista va ser una autèntica feina d'amor, tant perquè va ser molt difícil de fer com perquè tots som molt apassionats de la música", ha declarat el director creatiu global d'Apple Music, Zane Lowe. "Semblava una missió impossible, però com a fans de la música va ser increïble prendre'ns un minut i asseure'ns a pensar en la música, els àlbums i els artistes que tant estimem", afegeix.

Spotify, la plataforma per escoltar música en línia amb més subscriptors del món, va néixer l'any 2008 amb la promesa d'ajudar músics, discogràfiques i compositors a lluitar contra les descàrregues il·legals que amenaçaven d'enfonsar el sector. Dues dècades més tard, l'empresa sueca s'ha convertit en un autèntic gegant que presumia l'any 2023 d'haver pagat 9.000 milions de dòlars als creadors musicals en drets d'autor i de generar beneficis per a artistes i discogràfiques independents i menys coneguts, segons deia la companyia. El seu creador i actual conseller delegat, l'emprenedor Daniel Ek, treia pit de la xifra rècord que la plataforma havia pagat als creadors dient que "molts artistes nous i prometedors estan avançant a Spotify i finalment poden viure a temps complet de la música". "Estem molt, molt orgullosos d'això", afirmava. Tot i això, no ha deixat mai de planar una ombra de dubte sobre el gegant suec de la música en streaming, que sovint ha rebut crítiques de la indústria musical per la falta de transparència i per no pagar prou royalties als autors.

Per a aquest truc calia un arxiu d'àudio, una mica d'intel·ligència artificial i les ganes de reviure un mite. El resultat és Now and then, "l'última cançó dels Beatles", tal com va avançar Paul McCartney fa uns mesos, i des d'aquest dijous ja es pot escoltar. "És un enregistrament genuí dels Beatles", assegura McCartney, perquè, a més del seu baix i la bateria de Ringo Starr, hi ha la guitarra de George Harrison i la veu de John Lennon.

“He trobat el Sant Grial!” M’ho envia per WhatsApp Miguel Navarro. Caram, penso, deu ser que l’ha envaït l’emoció per la imminent estrena de la nova pel·lícula d’Indiana Jones! I no, de seguida m’ho explica. Miguel Navarro és un dels grans experts i col·leccionistes de Beatles del país. Incansable rastrejador, comerciant, intercanviador i fins i tot historiador. Ha escrit el llibre 18 horas de beatlemanía en Barcelona, o sigui que és un gran coneixedor de tot el que té a veure amb el mític concert del grup de Liverpool a la Monumental de Barcelona del 3 de juliol del 1965, ara just fa cinquanta-vuit anys. Doncs bé, quin és el Sant Grial, Miguel? “He trobat cinc entrades consecutives del concert!” Qui conegui una mica el món de la memorabilia dels Beatles sap que l’entrada del concert de la Monumental és una peça preuada pels col·leccionistes. Si està en bon estat –bon estat vol dir poc o gens arrugada, amb poques pèrdues de paper i amb la cara dels quatre membres del grup senceres–, pot arribar a valdre fàcilment 500 euros. “Això és una troballa molt probablement única a escala mundial”, exclama Navarro. A què es refereix? Doncs al fet que és extremadament estrany que puguin aparèixer cinc entrades numerades consecutivament de cap concert que els Beatles haguessin fet al món durant els escassament quatre anys que van durar les seves actuacions en directe. Recordem que, cansats de l’exigència de les gires i l’assetjament dels fans, es van retirar dels escenaris el 29 d’agost del 1966 després d'un concert al Candlestick Park de San Francisco.

Paul McCartney ha revelat aquest dimarts que ha fet servir la intel·ligència artificial per extreure la veu de John Lennon d'una maqueta i culminar "l'enregistrament final dels Beatles". Així ho ha dit McCartney amb motiu d'una exposició a la National Portrait Gallery de Londres. Segons la BBC, tot apunta que l'enregistrament seria Now and then, una composició inacabada de John Lennon, de 1978. Està previst que el tema vegi la llum enguany, encara que McCartney no n'ha precisat la data. "Teníem la veu del John i un piano i els podíem separar amb la IA", diu. Així i tot, el músic britànic es mostra una mica preocupat de fins on es pot arribar amb la tecnologia: "Fa una mica de por, però és emocionant perquè és el futur".

Fantàstica la retransmissió de Martín Llade a RTVE amb el concert per estrenar l’any des de Viena. El narrador va transmetre ritme, alegria i optimisme. Va tenir el gest, només començar, de saludar els espectadors amb les quatre llengües oficials a Espanya: "Urte berri on", "Feliz aninovo", "Feliç any nou" i "Feliz año 2023". Una iniciativa malauradament molt poc habitual a La 1. Valia la pena parar l’orella perquè, a nivell estatal, potser fins a l’any que ve no es tornen a sentir el gallec, l’euskera o el català a la televisió pública espanyola.

Els Beatles no s’acaben mai. Com els clàssics de veritat, perviuen en el temps, són capaços de fascinar noves generacions i de fer reviscolar la seva mítica a còpia de nous materials, de recopilatoris, recuperacions i la capacitat de pensar i repensar la seva obra a càrrec d’especialistes i fanàtics. El cine, als Beatles, sempre els ha escaigut. Fa cinc anys vam veure Beatles eight days a week, el fabulós documental que ressegueix els quatre anys (1962-1966) de gires mundials que van cimentar la seva popularitat històrica. Des de fa molt poc, a Disney+ podem veure The Beatles. Get back, la sèrie documental de Peter Jackson que ha tingut accés a les cinquanta-cinc hores de material audiovisual rodades l’any 1969 pel director Michael Lindsay-Hogg durant el procés de creació de l’últim LP del grup, Let it be. I aquesta setmana han arribat a les sales de cinema dues propostes més. Paul McCartney. Get back -no confondre amb la sèrie de títol quasi idèntic- i Els Beatles a l’Índia. És un bon pretext per recordar i celebrar la faceta cinematogràfica del quartet de Liverpool, plena d’estímuls i d’influxos, també de curiositats i marcianades. I, sobretot, reveladora de la sobrehumana ultraactivitat que van experimentar al llarg de la seva curta carrera. ¿Com els era possible compaginar concerts, gires i pel·lícules? Resumim la fulgurant carrera fílmica dels Beatles amb vuit títols i un bonus track.

A aquestes alçades qualsevol persona de bé ja s’ha empassat les vuit hores del documental Get back observant els gestos, rient les bromes, encomanant-se dels badalls i quasi respirant el fum dels pitis dels Beatles mentre assajaven un gran espectacle musical-televisiu l’any 69. L’últim cop que actuarien junts seria al terrat de la discogràfica Apple, el 30 de gener. Ja saben: Lennon i Harrison amb antianimalistes abrics de pells, Ringo amb un impermeable vermell d’inadaptat social, Paul amb l’elegància com a únic remei contra el fred, Billy Preston fent de cinquè en discòrdia. I un petit detall: no van demanar autorització municipal. Per tant, les queixes dels veïns més aixafaguitarres van fer intervenir dos bobbies, que al llargmetratge protagonitzen una pulcra intervenció policial al vestíbul de l’edifici. Si no els sap greu, begging your pardon, si fos possible, només demanem que abaixin el volum, etcètera. El portaveu dels agents de l’ordre, de només 19 anys i amb aquella absurda corretja de casc travessant-li la barbeta, complia amb el seu deure. Amenaçar amb arrestar la banda era un excés, però va funcionar. Ell era l’autoritat legal i va aconseguir tancar el concert al cap de 45 minuts de desobediència. Cinquanta-dos anys més tard, ningú no recorda el seu nom. Tothom, en canvi, recorda l’últim concert dels Beatles.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he enganxat al Paraulògic. Aquest joc de paraules creat per l’equip de Rodamots s’inspira en l’SpellingBee del New York Times i proposa, cada dia, formar paraules a partir d’un grup de 7 lletres. Només s’admeten paraules que apareguin al DIEC i per fer-ho més difícil s’ha d’utilitzar sempre la lletra del mig. Si ho proveu, us hi enganxareu segur.

]]> Peter Jackson (director d’El senyor dels anells ) estava treballant amb Paul McCartney i va sortir a la conversa què havia passat amb el material descartat de la pel·lícula Let it be, del 1970, dirigida per Michael Lindsay-Hogg. La pregunta del director va suposar l’arrencada titànica d’aquest nou projecte que Disney+ ha estrenat coincidint amb el Dia d’Acció de Gràcies als EUA.

]]>

És un fred matí de gener del 1969 i tres dels quatre Beatles estan reunits en un cavernós estudi de gravació de Londres, amb càmeres rodant i micròfons per tot arreu. “Lennon arriba tard altra vegada”, diu Paul McCartney amb tota naturalitat, mentre connecta el baix.

]]>

Encara que per a molts sigui el seu millor elapé, cap altre treball dels Beatles va estar tan fragmentat com el White Album (disc blanc), del 1968. Hi ha un sentiment d’individualitat tan visible que McCartney, tot i la indiscutible qualitat de les cançons, anava recordant que junts eren “definitivament millors que per separat”. Però allà hi havia una qüestió de fons que es va veure a principis del 1969: els Beatles eren un grup col·lapsat i agonitzant. Els problemes eren molts i irreconciliables: n’hi havia d’artístics, principalment un Harrison frustrat per haver-se de conformar amb engrunes compositives, i de personals, a causa de les addiccions de Lennon i la seva imperiosa necessitat de portar Yoko Ono a l’estudi, un acte prohibit pel grup. Però per sobre de tot hi havia discordances empresarials després que Paul quedés al marge de la decisió de contractar Allen Klein, empresari nord-americà que havia treballat amb els Rolling Stones, per portar tots els assumptes d’Apple Corps. L’empresa del grup perdia muntanyes de lliures tot i ser propietat del grup més milionari del planeta. En definitiva, els Beatles eren poc més que un moribund.

]]>

L’abril de 1970 Paul McCartney va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació britànics: els Beatles plegaven. “Serà temporal o definitiu? No ho sé”, acabava la missiva del coautor d’algunes de les cançons més meravelloses de tots els temps.

]]>

L'any 1974 el promotor de boxa Don King organitzava un combat entre Muhammad Ali i George Foreman al Zaire. Com a acte previ, va idear un festival amb la Fania All-Stars tocant a Kinshasa, la capital de l'ara República Democràtica del Congo. Noms com Ray Barreto, Celia Cruz, Héctor Lavoe, Willie Colón i Rubén Blades desfilarien per un concert que donaria el tret de sortida al retrobament entre músiques llatines i africanes. Dues hores que passen a la història i traspassen el fil sonor.

]]>