<![CDATA[Ara Balears - suplements]]> 10 <![CDATA[A la gran Mediterrània]]> Hi haurà qui aquests dies, amb criatures o sense, aprofitarà per anar al cinema, no només a refrescar-se dins d’aquests veritables refugis climàtics, sinó sobretot a veure pel·lícules com la darrera d’un estudi que ens ha fet somniar moltes voltes. Estic parlant de Pixar i de la seva nova aventura, que porta per títol Elio i proposa una defensa psicoemocional de la bellesa de l’alteritat. També transmet un altre missatge igual d’important: que, malgrat tots els malgrats, no estam sols, i sempre tenim l’oportunitat de formar part d’una comunitat més ampla. En una època en què han tornat els discursos d’odi de noves extremes dretes furibundes de sempre és fonamental tornar a bastir ponts de pertinença. Amb la feliç publicació del Breviari mediterrani de Predrag Matvejević, en magistral traducció de Pau Sanchis Ferrer, LaBreu Edicions ens torna a regalar una obra cabdal per entendre l’ànima profunda d’aquesta mar antiga i sempre viva, tot i que els darrers anys també ens ha recordat que és un dels majors cementeris del planeta. El llibre –amb emocionants pròleg de l’etern nobelable Claudio Magris i epíleg de David Guzman, que acaba de ser reconegut merescudament amb el premi Difusió– és molt més que un assaig: és una oda lírica, erudita i sensorial a un aquàtic espai simbòlic, històric i íntim, un territori compartit on el pensament, la cultura i la memòria es confonen en una mateixa sal significativa, en una mateixa substància agermanadora.

]]> <![CDATA[Poemes per canviar el món]]> Vaig descobrir, amb eufòria, l’existència del poeta i rapsode Amat Baró en veure’l a l’escenari del Palau de la Música amb tots els seus dons en dansa durant una vesprada mítica de versos i llengües diverses. A partir de llavors he seguit amb interès i entusiasme l’obra d’aquest mestre. Acostar-s’hi significa encarar-se a composicions d’una perfecció formal inigualable, mètrica i rima d’inqüestionable bellesa i ritme i musicalitat al servei d’una cosmovisió personal, d’una investigació que situa el bard en els ordres superiors del cosmos, ja que és l’acte pur de la creació el que ens acosta de tu a tu a les divinitats, i ja va deixar dit Friedrich Hölderlin que l’ésser humà és un captaire quan pensa i una divinitat quan somnia, quan crea. M’encanta que Baró torni amb nou llibre: Quartet Aristòtil seguit de 21 pirates, volum doble que veu la llum gràcies a Voliana Edicions, que enguany celebra 16 anys de la seva naixença. Per tot això el nou llibre de Baró és, en efecte, una festassa.

]]> <![CDATA[L’esplèndida joia de penetrar el cos humà]]> Quan era petit, m’encantava mirar, amb l’embadaliment de l’atenció dedicada i absoluta, l’educativa sèrie de dibuixos animats Una vegada hi havia… la vida –també anomenada La vida és així per la preciosa cançó que obria cada capítol–, i al·lucinava amb pel·lícules de culte com Viatge fantàstic, de Richard Fleischer, i El xip prodigiós, de Joe Dante, entre d’altres. Gràcies a aquests productes audiovisuals de qualitat podíem ser protagonistes d’una expedició que en realitat a hores d’ara encara no podem emprendre: travessar les increïbles fondàries del nostre organisme. L’escriptor Isaac Asimov va aventurar-se a crear una proposta literària que indagava en aquest territori tan extraordinari com és el cos humà talment un periple èpic, i avui mateix podem proclamar amb orgull que en llengua catalana tenim la sort de gaudir de l’obra recentíssima d’una escriptorassa que no només ho ha aconseguit al seu torn, i com mai, de fet, sinó que, a més a més, ha enllaçat l’ambiciosa empresa tot seguint i desafiant les estructures canòniques de l’Odissea d’Homer i de l’Ulisses de James Joyce, i a la vegada ens ha ofert una genialitat literària que dialoga amb Stefano Benni, Italo Calvino, Ursula K. Le Guin i Jules Verne, entre d’altres. Estic parlant de Núria Perpinyà i de la seva darrera novel·la: El cos invisible a La Magrana.

]]> <![CDATA[El retorn del Cosmonauta]]> Fa deu anys que Francesc Garriga Barata va partir de vacances. M’agrada imaginar-lo, amb els seus ulls blavíssims i el somriure burleta, tot travessant la via làctia. Amb motiu de la humil però sentida efemèride, i com que ja feia temps que no es podia trobar, LaBreu Edicions reedita el gran poema vitenc, l’apogeu definitiu d’aquest creador inimitable: Cosmonauta, l’obra completa d’un autèntic mestre, poeta major disfressat de poeta menor.

]]> <![CDATA[Eduard Sanahuja i Yll: Ecce Puer]]> El 2024 va ser un any sensacional per al poeta Eduard Sanahuja i Yll: va triar i traduir 51 poemes de Gai Valeri Catul a AdiA Edicions, va treure a la llum la importantíssima i ja canònica antologia El temps dorm sol. Poesia 1981-2022 per a Pagès editors i va rematar la jugada guanyant el premi Pare Colom de Poesia amb Mal menor, magnífic volum publicat a la col·lecció La Fosca de Lleonard Muntaner, Editor. No caldria explicitar-ho, però ni és habitual ni passa sovint, per desgràcia, que tantes fites merescudes coincideixin. Tanmateix, tot plegat té un sentit ple, ja que aquesta feliç etapa en la trajectòria de Sanahuja i Yll és el resultat de molta feina feta durant anys i d’una dedicació poemàtica que, amb bon ritme i passa ferma, va aconseguint un merescut ressò amb una obra coherent, orgànica i profundament personal. Com a manobre del vers, com ho diria Damià Huguet, aquest autor ha bastit una poètica pròpia que s’abeura dels clàssics –talment el ja esmentat i deliciosament escatològic escriptor llatí Catul– per configurar una veu genuïna que es mou entre dos pols còsmics: Eros i Tànatos, és a dir, l’Entusiasme Dionisíac i la Saturniana Melancolia o, amb mots clars i contundents, l’Amor i la Mort.

]]> <![CDATA[Incorporar nous monitors, una de les claus per afrontar els pròxims anys]]>

Mentre que l’escoltisme inicià la seva trajectòria a Mallorca l’any 1913, quan el bisbe Campins fundà els Al·lots Guaites, l’esplai és molt més recent i data de la segona meitat dels anys setanta (el 1978 es va constituir la federació dels Grups d’Esplai de Mallorca –GDEM– gràcies a l’Escola de l’Esplai, que s’havia fundat oficialment el 5 d’octubre de 1975). D’altra banda, l’Organització Juvenil Espanyola (OJE) es fundà l’any 1960. Siguin més antigues o més recents, els temps han canviat molt per a les organitzacions i federacions dedicades a l’educació en el lleure, que cada vegada tenen competidors més sofisticats dins l’àmbit del consum.

]]> <![CDATA[Una pedagogia basada en els valors, l’acció, el contacte amb la natura i l’arrelament cultural i territorial]]>

Des dels inicis, l’educació en el lleure ha optat per un aprenentatge basat en l’acció dels infants i els joves. “Els al·lots s’impliquen en tot, sempre tenint en compte la seva edat i els seus interessos”, explica Joan Ramon de la Calle, d’Escoltes i Guies de Mallorca. “El nostre projecte educatiu se centra en el treball amb valors i a fomentar l’autonomia i les relacions personals. Els infants i joves aporten les seves idees per dur a terme els projectes que organitzam”. El contacte amb la natura, l’arrelament territorial i l’autonomia personal són alguns dels eixos transversals de l’educació en el lleure, sobretot en el cas dels escoltes i els grups d’esplai.

]]> <![CDATA[Aprofitar el temps d’oci per adquirir valors i fugir del consumisme]]>

El temps d’oci obre portes per aprendre conceptes, valors i maneres de veure la vida que no es troben dins la rigidesa dels horaris pautats i les matèries imposades. Temps d’oci no vol dir ni molt menys temps desaprofitat. Es tracta d’un temps que transcorre a un altre ritme i que demana aire lliure, natura i imaginació. L’educació en el lleure abasta les associacions i els moviments que treballen en l’àmbit de l’educació no formal, que és el que se situa fora del marc escolar i es basa en l’aprofitament del temps d’oci. És una educació espontània, no estructurada i sense cap estratègia pedagògica explícita. El lleure obre noves perspectives lluny del consumisme i de les modes dels mitjans de masses. Les activitats educatives desenvolupades en el temps d’oci també han servit com a motor de renovació pedagògica i han normalitzat maneres de fer més en harmonia amb la natura activa i curiosa dels infants.

]]> <![CDATA[Raons de pes]]> “Qui més pesa, menys paga”. És l’oferta que, després de les festes de Nadal, ha llançat el gimnàs Eurofitness, de Sant Cugat del Vallès. Topo amb el cartell pel carrer i admeto que si no fos per una altra característica del rètol potser no m’hauria fixat en el reclam. Al mig del cartell, ben gros, hi ha escrit l’eslògan “Junts” amb una cal·ligrafia que s’assembla poderosament a la del logotip de Junts pel Sí. Potser és casualitat. Potser excés d’impregnació política en les nostres ments. Potser hipersensibilitat analítica. O potser toxicitat interessada: ves a saber si les circumstàncies de l’actualitat han fet que els publicistes comencin a filtrar connotacions polítiques com a reclam visual per anunciar altres coses. Com és habitual, a la foto hi ha una noia molt bonica saltant que, si volgués apuntar-se al gimnàs, seria de les clientes que menys descompte obtindria en la campanya. Als seus peus, en lletres majúscules, l’oferta per captar nous clients és clara: com més gran sigui la xifra de la bàscula més descompte obtens. Concretament, per cada quilo de pes et resten vint-i-cinc cèntims de la matrícula, de tal manera que algú, per exemple, que pesi cent deu quilos aconseguirà un descompte de vint-i-set euros amb cinquanta. La noia de la foto, que en deu pesar uns cinquanta, se n’estalviarà uns dotze.

]]>