L'Instagram d'Azul Salvaje Mallorca ha compartit unes imatges excepcionals de catxalots botant a la mar Balear, una escena tan poc habitual com impactant. Els responsables de la publicació descriuen el moment com "increïble i inoblidable".

Les aigües del nord de Menorca acolliran una àrea marina protegida gegant que serà un santuari de cetacis, principalment de catxalots, segons va confirmar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el transcurs de la Tercera Conferència dels Oceans (UNOC3), que té lloc a Niça. Segons la documentació tècnica que tramita el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), la zona que es protegirà és d'una dimensió aproximada als 3,5 milions d'hectàrees.

Des que fa 60 anys es van descobrir les cançons de les balenes, els científics han intentat desxifrar-ne les lletres. ¿Els animals produeixen missatges complexos semblants al llenguatge humà? ¿O comparteixen informació més senzilla, com ho fan les abelles? ¿O comuniquen una altra cosa que encara no entenem?

El Consell de Menorca ha informat que el Servei de Neteja de Platges de l'illa ha retirat una cria de catxalot (Physeter macrocephalus) trobada morta a la platja de la Vall de Ciutadella. L'operatiu s'ha posat en marxa després que se sol·licitàs la retirada de l'animal pel fet de trobar-se en una zona de batuda de les ones, amb risc que l'animal es mogués, i per la dificultat d'efectuar l'anàlisi de l'exemplar in situ. 

L’única guarderia de catxalots (Physeter macrocephalus) de la Mediterrània occidental és al nord de Menorca. Així ho han descobert els investigadors de l’Associació Tursiops. La zona de cria està mar endins, a unes 15 milles de la costa. “En els darrers quatre anys, s’han detectat una mitjana d’1,1 cries per grup”, assegura el director científic i doctor en Biologia, Txema Brotons. I només enguany s’han vist 40 individus. Els grups de catxalots estan formats per femelles i cries, mentre que els mascles adults van en solitari. I les Illes Balears són un entorn clau per al catxalot, ja que empren aquesta àrea per alimentar-se –això està lligat als corrents marins profunds, els quals són molt productius al sud i l’est de l’arxipèlag. A més, s’hi troben tant grups socials com mascles solitaris, cosa que vol dir que l’espècie s’hi reprodueix, segons apunta l’Informe Mar Balear que ha fet la Fundació Marilles. Els catxalots no migren, però tenen moviments associats a l’alimentació, ja que són depredadors de calamars. A les Balears se solen veure al Llevant i al canal de Mallorca. 

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha demanat a l'Estat que limiti la velocitat nàutica permesa al Corredor de Cetacis de la Mediterrània, com a mesura de mitigació contra el canvi climàtic. Aquesta petició dona suport a la iniciativa impulsada per Ocean Care i altres organitzacions ecologistes amb l'objectiu de reduir les col·lisions mortals amb els cetacis, el renou submarí i el diòxid de carboni.

D’ells se’n sap que són capaços de fer apnea durant uns 45 minuts, que els encanten els calamars, que són molt socials i que podrien viure sense ulls, però mai sense oïda. “Són animals acústics i entendre això és ciència-ficció”, assegura el director científic de Tursiops, Txema Brotons. Tirant a la baixa, els experts calculen que hi ha uns 400 catxalots solcant les aigües de les Balears, xifra que ascendeix fins als 2.000 exemplars a la resta de la Mediterrània. El seu “apassionant” univers sonor els permet ‘fotografiar’, com si es tractàs d’una radiografia, tot el que hi ha al seu voltant. I encara que s’està “a anys llum” de comprendre la informació que contenen els seus clics –així és com es diuen els sons que produeixen–, es coneix que els que neden entre Gibraltar i el Líban tenen un dialecte comú, identificat com ‘3+1’.

L'entitat Tursiops ha advertit aquest divendres de la mort d'un catxalot que estava atrapat en les xarxes de pesca, al far de Cala Figuera (Santanyí). Segons recull Europa Press, es va identificar ahir dijous i es va gravar en vídeo. Davant d'aquest fet, l'associació reclama avançar en la protecció d'aquest animal al Mediterrani, i ha recordat que l'estiu del 2020 ja van trobar un altre exemplar d'aquesta espècie "totalment enredada" en aigües del Cap Salines.

La protecció dels dofins i catxalots a les muntanyes submarines del canal de Mallorca, comprès entre aquesta illa i les Pitiüses, requereix l'ampliació de l'àrea que es preveu que es declari Lloc d'Importància Comunitària (LIC), segons els investigadors de l'Associació Tursiops. Aquesta entitat ha finalitzat el projecte 'Caracterització de la presència de cetacis a les muntanyes submarines del canal de Mallorca II', que ha desenvolupat amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica per avaluar les necessitats de preservació dels mamífers marins de la zona, segons ha informat l'agència Efe.

L'expedició que varen emprendre Tursiops i WWF amb el veler Irifi el passat 20 de juny i que va durar fins dia 30 ha confirmat la importància que té el nord de Menorca per als catxalots, que troben en aquestes aigües un hàbitat idoni per alimentar-se i criar. Segons han informat en un comunicat, en aquests deu dies han albirat un total de 44 exemplars a la zona, 12 dels quals són cries.

L'associació Tursiops farà servir drons aeris i submarins per captar imatges de les ferides que causen els vaixells als catxalots i elaboraran un mapa per detallar on hi ha més casos a les Balears. L'objectiu és conèixer bé la dimensió del problema per després assessorar les administracions públiques competents i els sectors involucrats, segons ha explicat Tursiops en un comunicat.

L'alimentació dels catxalots pot ser el motiu pel qual les femelles i els mascles d'aquesta espècie visquin separats. Aquest és un dels primers resultats que ha aconseguit l'Associació Tursiops a partir d'una investigació, en la qual està col·laborant el científic Enrico Pirotta, que va rebre una beca de National Geographic Society. Segons la biòloga de l'associació, Marga Cerdà, aquesta investigació va començar per saber per què els mascles i les femelles no coexistien.

El veler 'Irifi' salparà el 2 d'agost per investigar el comportament dels cetacis a les Balears. Aquesta embarcació recorrerà el nord de Menorca, un dels punts de la Mediterrània més desconeguts pels científics pel que fa a l'estat de les poblacions de cetacis que habiten les seves aigües. Aquesta expedició científica, liderada per WWF i Tursiops, recollirà informació clau per assegurar-ne la conservació.

Un catxalot va sorprendre fa uns dies un grup de navegants que suraven davant la costa de Sóller. El mamífer, un exemplar quasi adult, es va aproximar fins a l'embarcació tranquil·lament, tot i la presència del grup de joves, que no varen dubtar a nedar amb l'animal. Així i tot, segons explica Txema Brotons, biòleg marí i president de l’associació Tursiops, el vídeo mostra "tot el que no s'ha de fer".

El pont de Segòvia del passeig de Madrid Río oferia aquest divendres al matí una imatge sorprenent. El riu Manzanares era el de sempre, però una enorme figura hi destacava. Era un catxalot enmig de la capital espanyola, a 660 metres sobre el nivell de la mar.

Aquest dilluns Salvament Marítim va identificar el cos d'una balena a l'entrada de Cala Murta. L'Ajuntament de Pollença va decidir arrossegar-lo fins a la costa per evitar possibles accidents marítims. El lloc escollit va ser Cala Engossalba, per proximitat a l'indret de la troballa i perquè Cala Murta sol ser més visitada, a part d'haver-hi un habitatge.