“Tenim un passat extraordinari, un present molt bo i un futur esperançador”. Gabriel Frontera, director de l'Escola de Música i Danses de Mallorca (EMIDM) –centre que celebra el 50è aniversari aquest febrer– vincula la bona situació de l’escola amb la implicació dels joves. En l'actualitat, a l’escola hi ha alumnes des dels cinc anys fins als 88. De fet, Frontera destaca la diversitat d'alumnes, i assenyala que “els joves aporten nous coneixements del que és el món avui”. “Tenen idees innovadores que volen implantar, sempre conservant el valor i l’essència de la cultura. Això fa que el ball sigui més viu que mai”, afegeix. 

La paraula ‘xeremies’ sempre s’usa en plural perquè, tal com indica l’etimologia, la peça distintiva d’aquest instrument de vent tradicional de Mallorca és un conjunt de ‘canyes’ (kálamos en grec) inserides dins d’un sarró de pell, generalment de cabra. L’aire s’insufla per mitjà d’un tub petit (bufador), del qual en pengen quatre més. Un d’ells (grall) està proveït de forats que, amb els dits, permeten fer la melodia, mentre que els altres tres (bordons) fan el so greu. Les xeremies pertanyen a la família de les cornamuses, presents a gairebé tot el món –el terme deriva del verb cornar (‘tocar el corn’) i de musar (‘entretenir-se’). A Menorca, però, no n’hi ha i les de les Pitiüses tenen una tipologia diferent, igual que els coneguts sacs de gemecs de Catalunya o les gaites (cabra en celta) de Galícia i Astúries.

Més de 25 anys després de revolucionar el món de la música amb el disc A irmandade de las estrelas, Carlos Núñez continua amb la seva curolla de dur la música celta més enllà de totes les fronteres del temps i de l’espai. Aquest dissabte dia 10 de maig, en el marc del cicle Sons de Nit, actuarà al pati de l’Escolania de Lluc. I no ho farà tot sol: l’acompanyaran sonadors d’arreu de Mallorca. 

El músic Pere Joan Martorell va coordinar el grup de xeremiers que aquest dissabte varen interpretar l'himne de Riego en l'acte d'homenatge de les Roges del Molinar, a l'auditori del Conservatori Superior de Música. Varen ser una quarantena de sonadors, que també interpretaren la peça popular El Bon Jesús. Martorell l'ha interpretat en molts d'actes, l'himne de Riego. "Aquesta darrera, en presència de les restes d'Aurora Picornell, ha estat la més emotiva", que contrasta amb quan, a mitjans dels anys noranta, la tocà davant la reina Sofia a l'escola de vela de Cala Nova.

Fins dia 20 d'octubre, Llucmajor viu la seva temporada de fires. Aquest diumenge s'ha viscut una jornada intensa amb la trobada de gegants d'arreu de Mallorca i la trobada de xeremiers.