CCOO Balears ha carregat aquest dimecres contra el nou conveni d’hostaleria de les Illes i ha advertit que genera una major inseguretat laboral, especialment entre els treballadors fixos discontinus, perquè amplia les possibilitats de contractació temporal. El sindicat considera que l’acord suposa “un retrocés clar en l’estabilitat de l’ocupació” i ha justificat així la negativa a signar-lo.

Els salaris dels treballadors del sector hostaler de les Illes Balears augmentarà un 5% enguany i un 3,3% l'any que ve. Aquest divendres, les federacions hoteleres de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han arribat a un preacord amb UGT per prorrogar dos anys més el conveni col·lectiu i s'han aprovat aquests increments salarials per als treballadors del sector.

Topo amb anuncis d’hotels, spas i altres experiències vacacionals: la idea de cuidar-se, de tenir cura d’un mateix, està substituint l’antic clixé de “desconnectar”. Els orígens de la cosa són millennials i, per tant, irònics i autoconscients: selfies fetes una nit de divendres lluint barnús, tovallola al cap, tractament facial, copa de vi i sèrie, sota l’etiqueta #selfcare com a revolta contra la pressió social. Podria estar fent contactes i multiplicant el meu capital sexual, però escullo cuidar-me el cos i l’ànima. De manera anàloga, cuidar-me a les vacances és declarar que no dedicaré l’agost a aprendre la història d’unes pedres ni a produir fotos més memorables que les dels meus amics.

“Si poguèssim parlar obertament, tenim històries per escriure un llibre sencer”, expliquen entre rialles alguns treballadors de l’Hotel Juan Carlos I. Cal deixar clar que totes les veus contactades per fer aquest reportatge han demanat l’anonimat, ja que es tracta de treballadors que prefereixen mantenir-se a l’ombra. Totes excepte l’expresident del Barça i president del grup Husa, Joan Gaspart, que s’ha prestat a explicar en una conversa amb l’ARA alguns dels grans hits de l’Hotel Rey Juan Carlos I –actualment anomenat Fairmont Rey Juan Carlos I i al caire de la fallida– de l’època en què ell n’era el gestor.

Els bars, restaurants i locals d'oci de Santa Catalina han emès aquest divendres un comunicat en què denuncien que estan patint assetjament per part de l'Associació de Veïns Barri Cívic de Santa Catalina. Els propietaris d'aquests locals han manifestat que ells són els principals perjudicats de la campanya que estan duent a terme els veïns a través de les xarxes socials i de la pressió que fan a l'Ajuntament.

Els preus per a aquest inici de temporada turística estan envoltats d'una incertesa incipient. PIMEM Petits Hotels, a principi d'aquesta setmana, va emetre un comunicat en el qual assegurava que hi havia una guerra de preus que als seus hotels havia fet baixar entre un 40% i un 60% les tarifes d'una temporada normal. Però, malgrat aquesta visió tan clara i concisa, la majoria de les associacions hoteleres, incloent-hi la FEHM, ho ha negat amb rotunditat. De fet, en comparació amb el 2019, segons han explicat, els preus són molt similars, fins i tot una mica més elevats en segons quines ocasions.

El president de l'Associació d'Hostaleria i Restauració de Menorca, José Bosch, exigeix al Govern balear que rebaixi al nivell 3 d'alerta per poder treballar en els interiors dels establiments. Bosch considera que el descens de contagis de covid-19 a l'illa les darreres setmanes avala la mesura i demana a l'Executiu que no esperi a divendres 26 per revisar la situació epidemiològica a Menorca: "Creim que la xifra de contagis i la disminució de casos actius justifiquen retrocedir al nivell 3 i permetre així un mínim d'aforament en espais interiors", i afegeix: "S'està fent molt llarg i necessitam ingressos. A més, la majoria de locals han tancat i veim com gent que ve per feina a Menorca es desespera per no trobar un lloc per dinar".

Als 40 s’hi pot arribar de dues maneres. De forma digna, és a dir, amb els deures fets: nòvios varis, amors i desamors, separacions i reconciliacions; aventures, desventures i històries per no dormir. O bé, s’hi pot arribar amb els deures per fer, que vol dir amb tot l’anterior pendent de fer i amb les ganes i necessitat física (i intel·lectual) de recuperar el temps perdut. La primera és la bona opció; la segona, és l’alternativa que et porta a estar una mica fora de lloc. Perquè segons quines actituds en segons quins contexts fan que alguna cosa grinyoli i no acabi d’encaixar. Dit això, arribar als 40 no té res de dur ni depressiu més enllà d’incorporar el número 4 davant del doble dígit, un fet que sona fort i imposa perquè ens han venut que és el principi del declivi definitiu.

El sector turístic català ha dit i repetit que aquest serà “un any perdut”, però malgrat el seu reiterat catastrofisme, tenia esperances de poder salvar els mobles aquest estiu. Just abans que arribi l’agost, el mes per antonomàsia de les vacances, ja sap que no es pot fer il·lusions.

El sector de l'hostaleria i la restauració de Balears tardarà uns 500 dies a recuperar-se de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. De fet, el vicepresident de Restauració CAEB, Juan Miguel Ferrer, considera que aquesta estimació podria no ser suficient, perquè hi haurà "molts de negocis que no obriran aquesta temporada" i per tornar els crèdits ICO "necessitaran, com a mínim, un any i mig o dos".

“Per a qui viu l’hosteleria a les venes, ara és el moment de viure-la de veritat, amb més optimisme que mai. El client no pot veure que darrere la barra hi ha mala cara, resignació, tristesa... Ara més que mai, somriure i optimisme!” Qui coneix el Toni sap que aquest és el seu caràcter. Fa trenta-cinc anys que regenta La Tassa al carrer Sèneca, i afronta la fase 1 del desconfinament amb embranzida. Ja fa una setmana que fa entrepans i cafès per emportar. Encara no ha habilitat la seva miniterrassa, però es prepara per a la fase 2, quan anul·larà una de les taules de l’interior i comptarà amb una de les seves dues treballadores habituals: “A mi aquesta crisi terrible m’ha agafat vestit, ja no tinc problemes econòmics, però penso en aquells que acaben de començar, que tenen deutes i incerteses de futur...” El seu negoci és al límit entre Sant Gervasi, l’Eixample i Gràcia, el barri que té tanta vida de plaça i terrassa.

L'empresa mallorquina Decoraciones Egea ha desenvolupat un acabat tèxtil que permet eliminar el 99,9% de les substàncies víriques, inclòs el covid-19, en dues hores. El director d'operacions de la companyia, Mario Egea, explica que el producte que aconsegueix aquest efecte s'adhereix al fil amb el qual s'elabora el teixit, fet que el fa més eficaç que qualsevol esprai. Decoraciones Egea ha creat aquesta propietat en col·laboració amb un fabricant tèxtil estatal –del qual encara no es pot revelar el nom– i preveu comercialitzar-la a partir de la setmana vinent.

Els sindicats reconeixen que l’aplicació del registre diari de la jornada laboral genera problemes en el sector de l’hostaleria de les Illes Balears, sobretot a les petites empreses o en aquelles que estan acostumades a allargar la jornada dels treballadors més enllà de l’horari establert.

Els canvis en la demanda turística experimentats els darrers anys han causat, al seu torn, modificacions importants en l’oferta hotelera, que intenta adaptar-se als nous gustos dels clients. L’animació hotelera és un dels àmbits en què s’està evolucionant d’una manera més ràpida. El sector intenta reinventar-se i sobreviure impulsant activitats que vagin més enllà dels típics espectacles per a tota la família que en alguns casos arribaven a caure en el mal gust o explotaven els tòpics. Més que demanar com ha evolucionat l’animació hotelera, els experts consideren que cal preguntar-secom han evolucionat les expectatives del turista els darrers anys: ara ens trobam amb un viatger més madur que cerca experiències i al qual les empreses han d’escoltar més.

El mallorquí Gabriel Lucas, sommelier del restaurant Marc Fosh, s'ha proclamat guanyador del XX Campionat Millor Sommelier 2018 organitzat per l'Associació Balear de Sommeliers.