L’Atles dels dimonis de Mallorca, de Xesc Alemany i Bàrbara Sansó (Susaeta); Els dimonis del portet, de Neus Coll i Roberto Campillo (Ínsula Literaria), i N’Ona la dimoniona, escrit per Núria Duran i il·lustrat també per Bàrbara Sansó (Triangle Kids). Aquests són només tres dels més de quinze llibres infantils i juvenils apareguts en els darrers cinc anys que tracten, des de diferents punts de vista, la festa de Sant Antoni a Mallorca o, més concretament, la seva figura central: el dimoni.

Els foguerons tornen a cremar amb més força que anys enrere als pobles del Pla de Mallorca. Sense arribar a la intensitat ni a la centralitat que la festa té a municipis com sa Pobla, Muro, Pollença i Artà, Manacor i tot el Llevant de Mallorca, Sant Antoni s’ha anat recuperant i reinterpretant en localitats on durant dècades havia quedat reduït gairebé exclusivament a l’àmbit religiós o a les beneïdes. Només ha fet falta bufar el caliu que com foc colgat havia quedat encès.

Inca continua reforçant el seu imaginari popular amb la irrupció d’una nova figura festiva: el Dimoni Bogiot, un personatge inspirat en una antiga llegenda que, a partir d’ara, acompanyarà els Cossiers en les seves actuacions. La iniciativa, impulsada per l’associació cultural Revetla d’Inca, vol donar més vida i fer més participativa aquesta emblemàtica tradició.

Sant Joan ha parlat un any més i els set dimonis del Centre Cultural que encarnen els set pecats capitals han estat condemnats. Enguany, però, poc després en un exercici d’incoherència i una demostració de doble moral, el poble ha pecat de gola.

El Dimoni de Sa Revolta de Vilafranca, el Boio, es retira després de 10 anys. Guillem Mas Barceló va fer dissabte el seu darrer replec a la Diada Revoltera i la matinada de diumenge 3 a dilluns 4 d'agost viurà la seva darrera Revolta com a dimoni.

En arribar a sa Pobla, a un costat de la carretera hi ha un cartell gros d’un dimoni que anuncia la Nit Bruixa. A aquestes hores i durant el dia de la revetla de Sant Antoni, a sa Pobla s'atura el món. Tant és així, que hi ha cartells al voltant dels foguerons que adverteixen i demanen als cotxes que “circulin amb precaució”. Els portals de les cases i els comerços estan decorats amb banderes, fotografies i dibuixos de les cares dels Caparrots, entre d’altres. Als balcons, hi pengen banderes característiques de la festivitat i algunes pancartes fetes pels més petits de la casa. A l’interior dels bars, s’escolten gloses i el famosíssim Jo i un pastor mentre que en altres establiments hi sona música comercial.

L’organització Mater ha celebrat Sant Antoni en una festa solidària al seu centre de Son Gotleu de Palma, amb la presència d'usuaris; professionals; germanes de la Congregació de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia; i algunes autoritats que s’han volgut unir a la diada tan especial: Catalina Cirer, consellera de Famílies i Afers Socials; Maria Francesca Rigo, directora insular de Persones amb Discapacitat; i Juanjo Caldés i Esther Luna, responsable i representant de Relacions Institucionals i Estalvi Ètic a Colonya Caixa Pollença.

La figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.

Expectació mediàtica, curiositat i més d’una rialla mig amagada en l’inici dels foguerons de Sant Antoni a Llucmajor. Tot era per veure el paper que faria en Banya Foc. El polèmic dimoni llucmajorer que els montuïrers han considerat una còpia malgarbada de Banya Verda. Al final, llendera en mà, la figura va passar indiferent entre la majoria dels vilatans que qui esperaven eren els dimonis de Sant Antoni de Llucmajor, els que ballen com la resta de dimonis de Sant Antoni i que no corren com pretenia fer Banya Foc.

Blai Llopis Aulet, creador d'en Banya Foc (el nou i polèmic dimoni de Llucmajor), l'ha registrat a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Englobant-ho dins una activitat esportiva i cultural i definint-lo com a una part de l'Associació Cultural de Dimonis, l'autor ha iniciat el camí per protegir així la seva creació que està acusada de plagi des de Montuïri, on asseguren que el nou dimoni de Llucmajor és idèntic al seu, en Banya Verda, tant en la careta com en la roba.

“Si ho penses, els dimonis, durant la festa de Sant Antoni, són com estrelles del rock. És impossible accedir a ells, i durant unes hores són el centre de tot, tots els ulls són damunt ells. És molt fàcil sentir-s’hi fascinat, especialment si ets un foraster, com deis aquí, i et trobes amb tot aquest món tan desconegut fora de l’illa”. Així explica el fotògraf Ramiro E. com va començar la seva relació amb tot un món que ha volgut retratar des d’una mirada creativa, artística i, sobretot, molt pop. Ho ha fet al documental Dimoni O’Clock, una peça de prop de vint minuts de durada que s’estrenarà aquest dijous a sa Pobla en el marc de la programació oficial de les festes de Sant Antoni del municipi. 

La Comissió Especial dels Cossiers de Montuïri ha elevat al Consell de Mallorca la solució al polèmic plagi del nou Dimoni Banya Foc de Llucmajor i, amb aquesta, possibles futures usurpacions de la festa montuïrera. En una instància remesa al president de l’administració insular, Llorenç Galmés i a la consellera de Cultura i a la vegada presidenta del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, Antònia Roca, la batlessa de Montuïri i presidenta de la Comissió Especial de Cossiers de Montuïri, Paula Maria Amengual, exposa els acords de la reunió de dilluns passat. Així, primer de tot sol·liciten al Consell de Mallorca que “adopti les mesures necessàries per protegir la festa dels Cossiers de Montuïri, especialment la figura del dimoni Banya Verda, evitant-ne qualsevol reproducció o apropiació indeguda de l'estètica o del seu paper dins la festa”.

Indignació, malestar i enuig a Montuïri per la recent presentació de Banya Foc, el nou dimoni de Llucmajor. Aquesta mateixa setmana s’ha presentat, amb tota solemnitat, una nova figura infernal. Però tot i la presentació solemne amb la presència de totes les autoritats de la vila del Migjorn, on ha tingut més repercussió, i no per bé, ha estat a la vila veïna de Montuïri.

El Parc de la Mar acollirà un any més la revetlla de Sant Joan, la festa que dona el sus a l'estiu. Amb motiu d'aquesta festa, l'Ajuntament de Palma ha organitzat diverses activitats que tindran lloc aquest diumenge, 23 de juny. A continuació us proposam quina és la programació per gaudir d'aquesta nit tan especial:

La primera trobada de dimonis de Lloret de Vistalegre, organitzada pels Dainats de l’Infern, els dimonis lloritans, va servir per arreplegar molts de dimonis i visitants. Les carotes, els vestits de sac, les corretjades, les barrotes, els balls, la música, els encalços i banyes, moltes banyes, van ser la tònica d’una festa que agradà a tots els visitants. Al voltant de les 11 del matí la plaça de Jaume I de la vila del Pla de Mallorca respirava un aire singular. Alguna cosa s’estava preparant, se sentia fressa de festa.

La singularitat de l'antic dimoni de Lloret anava més enllà de la seva màscara i vestimenta, el seu apel·latiu, Cocodimoni, també era únic dins Mallorca. Tal vegada aquesta denominació derivi del bovo o boio, que sí que sabem que s'anomenaven els dimonis de la contrada. La figura del dimoni, antany rebutjada o menyspreada i que moltes persones no volien assumir pel seu significat social, avui és un personatge que ha capgirat aquesta situació i representar la figura del dimoni és tot un honor.

A Mallorca, la recuperació de l’autonomia el 1983 també suposà una revifalla de la cultura ‘dimoniera’. Amb motiu de les festes de Sant Antoni, el 15 de gener de 1984 tingué lloc a Manacor la primera ‘Dimoniada’. Fou per iniciativa de mossèn Mateu Galmés, que el 1982 ja havia creat al municipi el Patronat de Sant Antoni. Més de 80 dimonis arribats de gairebé tots els racons de l’illa desfilaren per la capital del Llevant, cantant i ballant les seves tonades pròpies. Davant aquella eufòria col·lectiva, altres pobles s’oferiren per repetir l’aplec els anys posteriors. El 1989 Alcúdia acolliria la darrera ‘Dimoniada’.

Els dimonis carboners de Caimari ballaran per segon any consecutiu aquest dissabte al vespre abans d'encendre el fogueró del poble. Ho havien de fer aquest divendres, però l’encesa s’ha ajornat un dia per evitar la pluja.