A dues setmanes de Sant Antoni, Manacor ha estat, com sempre, el primer a repicar per l'arribada del sant protector. I com és costum, ho ha fet amb la presentació del programa de festes i l'anual reconeixement a la gent que ha posat call a través dels anys en la participació festiva.

Insaciables sangoneres

Al llibre Sobrassada. L’essència del porc (El Gall Editor), el filòleg i escriptor Tomàs Vibot fa un acurat estudi sobre el porc: “un dels referents de la cultura balear, un símbol de la seva idiosincràsia i superviència”. Qui té hort i porc, tot l’any té un bon conhort.

Per als poblers, la gastronomia és una peça clau de la celebració de Sant Antoni. Més enllà de les torrades, que es fan arreu, sa Pobla aprofita aquesta festivitat d’hivern per fer les típiques espinagades, un plat de pasta farcida d’anguiles -les més clàssiques- o de llom amb col.

La revetla de Sant Antoni és sempre dia 16 de gener, de manera que cada any cau en un dia diferent del calendari. La colla de dimonis de foc d’Albopàs, però, celebren sempre el seu dia gran la nit del dissabte abans de la revetla. Ahir vespre l’espectacle de correfocs dels dimonis d’Albopàs i el so dels tambors de la seva batucada varen encendre, com cada any, la plaça Major de sa Pobla.

Cada any, quan el dissabte de Sant Antoni s’encenen els foguerons, hom reviu el vell ritual (ara amb certs miraments). En aquest punt de les gelades hivernenques, el foc fa tornar saborós el greix, alhora que la bota regalima i la ximbomba bufa l’atàvic alè de vida -delerosa i dolorosa- des del fondal del temps. En aquesta hora, l’orgiàstica miulada als terrats exercia una beneficiosa influència màgica en els ritus de fecunditat humana, de les futures collites i de la paraula rimada que brolla ufana de llibertat.

Viure Sant Antoni a Manacor, per un extern, implica no sentir-s’hi. Potser és això el millor de la festa en homenatge a l’estimat sant, al dimoni i, per què no, a la manacorinitat. Manacor, ciutat o poble de carrers desendreçats i manca de rigor estètic urbanístic, acull i abraça el visitant; més en dies de celebració. Perquè no importa com és -o com diuen que és- Manacor, sinó què s’hi fa.

Mateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982), més conegut pel malnom de Mateu Xurí, és un dels més rellevants exponents de la nova generació de glosadors mallorquins i una de les principals veus de la cançó improvisada a la Mediterrània. És, a més de l’impulsor definitiu de la recuperació d’aquest gènere, el president d’ERC Mallorca.

La festa de Sant Antoni ha fet una forta revifada durant aquests darrers temps a Sant Llorenç del Cardassar, gràcies a la forta implicació dels diferents col·lectius que hi prenen part i la bona resposta dels llorencins i llorencines que, tot i estar situats al bell mig de dos dels pobles amb més tradició santantoniera de Mallorca, es mantenen fidels a la cita i responen de cada any millor a l’esforç de l’organització del Sobreposat de Sant Antoni.

Kiko Melis, president de l’Obreria, explica els detalls d’aquesta festa tan gabellina: “Encara no hem oblidat el gust dolç de Nadal quan ja ens preparam per a la festa més popular del poble”.

Les dimònies arribaren un horabaixa fred a Manacor i varen fer molt més que por: mirau les dimònies, han sortit a ballar! Se sentia entre crits i cants eufòrics als goigs alternatius a la plaça de Sant Jaume. Aquestes versions femenines dels dimonis de Manacor han fet reviure les espurnes d’un debat ja existent. Una voluntat que se centra més en la participació i en qui i com es condueix la festa que no pas en la seva essència. Una essència compartida per tots els manacorins. Així, el 16 de gener de fa tres anys, les figures de dimònies que sortiren a ballar deixaren encès del tot el foc d’aquest debat.

Com seria una crònica actual de la festa de Sant Antoni d’Artà? L’organització és a càrrec de l’ Obreria del sant, està formada per dos representants del poble i un de l’Església, i té per missió mantenir viva la seqüència de la celebració segons un antic protocol. El dia 16 de gener comença una cercavila per tot el poble, amb la banda de música i els emblemàtics dimonis, símbol del mal i la temptació humana.

El pi de Sant Antoni és una tradició secular de Pollença que suposadament es remunta molt enrere en el temps, però de la qual no sabem res més enllà del darrer terç del segle XIX, una prova irrefutable del fet que els historiadors ignoram la major part del que succeí en el passat.

Antoni Riutort Caragol fa més de 40 anys que confecciona les caretes dels dimonis de Son Carrió. Ell mateix es defineix com un apassionat del camp i de la cultura popular, però, per davant de tot, de la festa de Sant Antoni. Avui ens acull a casa seva per explicar-nos com foren els seus principis en l’elaboració d’aquests dimonis i ens mostra tant la seva pròpia careta com les dues darreres que ha fet.

La festa de Sant Antoni de Muro no s’entendria sense la implicació popular. Així, des dels xeremiers i la Revetla d’Algebelí, passant pels gegants i dimonis -tradicionals i de correfoc- fins a les associacions i els grups d’amics, tothom, d’una manera o una altra, participa en aquestes festes, que marquen un punt d’inflexió en el calendari anual.

El Sant Antoni serverí és una de les festes més esperades pels veïns d’aquest municipi que, com quasi tots els de la zona de Llevant, viuen amb molta emoció la lluita entre el bé i el mal que cada any protagonitzen sant Antoni i el dimoni.

Sant Antoni Abat és aquí, ja hi torna. Ben segur que coneixeu la vella gènesi de la festa, farcida d’emblema, tan secular entre la bona gent de menorquins.

Sant Antoni és moltes coses a la vegada: una festa tradicional i popular, i una diada institucional. La festa del sant se celebra a Menorca, a Mallorca i a altres indrets del Mediterrani, i els seus elements -foc, música, la nit- fan pensar en la cristianització d’una festa més antiga, romana o preromana. A Menorca, de manera específica, Sant Antoni commemora la conquesta catalanoaragonesa de 1287 per part del rei Alfons III.