Josep Maria Llompart ja té una estàtua a Palma, just al mateix indret on va néixer, al cap de cantó entre el carrer dels Oms i el carrer de la Missió. Aquesta estàtua, però, no és només un homenatge, sinó que l'Obra Cultural Balear intenta donar-li vida animant la població a fer-se un selfi amb el poeta, escriptor, editor i activista cultural mallorquí per mantenir-ne viu el llegat i record i aconseguir que formi part del dia a dia de Ciutat.

Només una paraula, això sí, dita tres vegades i amb èmfasi, “Català, català, català”, va quedar com l’episodi més destacat –a banda de la mobilització en si mateixa– de la històrica manifestació per l’autonomia que es va fer a Palma el 29 d’octubre del 1977, ara fa gairebé mig segle. Ho va pronunciar Josep Maria Llompart, com a resposta a aquells que havien reivindicat la denominació col·loquial ‘mallorquí’ de la que, al cap i a la fi, és la mateixa llengua. Recordam aquell esdeveniment i la intervenció que hi va fer Llompart, quan commemoram, enguany, el centenari del naixement del poeta, crític i activista cultural.

L’Estudi General Lul·lià se suma aquest dissabte, 18 d’octubre, a la commemoració del centenari del naixement de Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) amb l’organització d’un seminari dedicat a la seva figura i la seva obra, sota el títol Bellesa i lluita. L’activitat, que tindrà lloc a la seu de la institució a partir de les 10 del matí, és oberta a tot el públic i l’entrada és gratuïta.

L’interès de Pilar Arnau per Josep Maria Llompart ve de molt enrere, i comença lluny de les Balears: va ser a la Universitat de Bochum, a Alemanya, on Arnau començà a descobrir com era d’inabastable la seva figura. Ara, un parell de dècades més tard, ha escrit Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país, una biografia de més de 300 pàgines que publica l’editorial Quid Pro Quo. 

La fotografia és icònica. S’hi veu un Josep Maria Llompart somrient, amb uns aires de resignació i perplexitat iròniques, al portal de casa seva a Palma, segurament a finals dels 80. Està recolzat contra la façana, on hi ha, feta en pintura negra, la següent inscripció: “Aquí un renegado traidor a España”. No va ser l’única pintada insultant i amenaçadora rebuda per Llompart. En una entrevista de Miquel Alberola que va sortir publicada a la revista El Temps el desembre del 1992, l’entrevistador assenyalava que la façana de la casa del poeta i crític estava “molt agredida”. Llompart responia: “Sí, és de tapar les pintades. Normalment ens les fan cada 31 de desembre”. I apuntava que, a més de renegat i traïdor a Espanya, alguna vegada també li havien posat: “Aquí un cerdo catalanista”.

Dins dels múltiples components que formen la polièdrica figura de Josep Maria Llompart, si n’hi ha un que se’n pugui considerar central és la seva obra poètica, que començà el 1961 amb la publicació de ‘Poemes de Mondragó’ i que continuaria amb títols com ‘Mandràgola’, pel qual va rebre el premi Crítica Serra d’Or i el premi Nacional de Crítica, i ‘Jerusalem’. Veritable pal de paller del seu compromís ètic i estètic, cultural i social, i complet reflex de la seva particular mirada envers el món, els poemes de Llompart serviren de punt de partida de l’obra d’altres poetes, de nombroses anàlisis i també de diversos debats i converses entre autors que n’eren coetanis. I no només això. Més de trenta anys després de la seva mort, els versos de Llompart encara inspiren la trajectòria de diferents autors i creadors de les Balears, com confirmen l’escriptora Antònia Vicens, les poetes i també músics Laia Malo i Glòria Julià, i la investigadora Margalida Pons.

S’ha de dir, i no és cap broma, que Josep Maria Llompart és un home afortunat: en poc més de sis anys se li han dedicat dos anys commemoratius. El 2018 es va aprofitar el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort per reivindicar-ne les múltiples facetes amb un Any Llompart que va néixer des de baix i va tenir poc suport econòmic institucional. Així i tot, llibreries, delegacions de l’Obra Cultural Balear, instituts de Secundària, regidories de Cultura d’ajuntaments d’esquerres, la Fundació Mallorca Literària i el departament de Català de la UIB, entre d’altres, organitzaren sobretot a Mallorca un centenar llarg d’actes de petit format. Hi col·laboraren també la Institució de les Lletres Catalanes, l’Obra Cultural de Formentera i l’Institut Menorquí d’Estudis. I si ara, set anys més tard, ens demanam quina fou la millor iniciativa de totes, sens dubte, ho va ser la publicació de la Poesia Completa de Josep Maria Llompart, a El Gall Editor, una reedició revisada –que era molt necessària–, en un format elegant i minimalista que segurament hauria agradat al poeta i de la qual tota biblioteca pública hauria de tenir un exemplar.

El 2025 és l'Any Llompart, en què es commemoraran els 100 anys del naixement de l’escriptor Josep Maria Llompart. Una comissió integrada per la UIB, la Institució Francesc de Borja Moll, l’Obra Cultural Balear (OCB), la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Mallorca Literària han elaborat un catàleg d’activitats, presentacions, recitals i entregues de premis, que abastaran tots els vessants de la figura de l'autor. El conseller de Cultura, Turisme i Esports, Jaume Bauzà ha destacat la figura de l'autor: "Llompart no només és reconegut per la seva obra poètica i assagística, sinó també com a un ferm defensor de la nostra llengua, cultura i identitat", ha dit.

El cementeri de Palma s'ha convertit en un escenari de record i reivindicació amb la celebració de l’acte inaugural de l’Any Josep Maria Llompart. L’homenatge ha coincidit amb el 32è aniversari de la mort d’aquest il·lustre escriptor i activista cultural mallorquí. 

El Govern de les Illes Balears ha anunciat que el 2025 serà l'Any Josep Maria Llompart en tot l'Arxipèlag i ha designat a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) com a responsable de commemorar-ho. En nota de premsa, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports ha detallat que amb aquest acord, el Govern reafirma la intenció de retre homenatge a "un dels intel·lectuals més importants del segle XX, referent cívic del moviment de normalització del català, i reconèixer la seva aportació a l'enriquiment de la cultura catalana".

La Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Obra Cultural Balear (OCB), l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana (AELC), la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, han sol·licitat aquest dijous al Govern, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma que dediquin l'any 2025 a Josep Maria Llompart en el marc del centenari del seu naixement.

Des de la proa blanca d'aquest llaüt de trenta pams, la mar d'aquí sembla un mocador brodat a mà. Com devien sonar aquestes paraules (les primeres del poema Migdia a la cala, incloses al llibre L'ull dels clapers) en la veu del seu autor, Damià Huguet? Com eren les veus de Blai Bonet, Josep M. Llompart i Bartomeu Fiol? És possible que encara molta gent ho recordi, o que sigui més o menys fàcil trobar algun arxiu de televisió o ràdio on se'ls senti parlar. Però com recitaven els seus propis poemes?

"Morir, senzillament-morir-nos, aquest hivern tan prim, de plomes d'àngel, a les set del capvespre, quan els vidres es tornen de vellut, quan la campana dolcíssima de l'ombra repica antics perfums de llenya seca...".

El Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat nomenar fills predilectes el poeta, intel·lectual i expresident de l'Obra Cultural Balear (OCB) Josep Maria Llompart i l'arquitecte Josep Ferragut Pou, qui va dissenyar l'edifici de Gesa.

L'Any Llompart estrena pàgina web. És un portal des d'on es pot seguir l'actualitat sobre les activitats per commemorar aquest any dedicat a l'escriptor, poeta i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), de la mort del qual el passat 28 de gener es varen complit 25 anys, un personatge imprescindible que, parafrasejant Salvador Espriu, "va viure per salvar-nos els mots".

Hi va haver lloc per als records personals i per a les anècdotes, hi va haver lloances per al poeta i per a l’home, es va inaugurar una exposició de fotografies i fins i tot hi va haver lloc per a la sorpresa. Divendres a vespre, Llucmajor iniciava la programació municipal dedicada a Josep Maria Llompart (Palma, 1925 - 1993) en un seguit d’actes que s’adscriuen a la commemoració de l’Any Llompart.

Aquest dimecres 7 de febrer, es torna a fer a Inca la segona edició del Cicle de Conferències Poètiques, que ja es va fer, amb gran èxit d'assistència, l'any passat. Enguany s'emmarca en el programa cultural hivernal 'Un hivern literari a Inca', organitzat per l'Ajuntament de la ciutat. Aquesta és la primera de les activitats del Any Josep Maria Llompart que es faran a la capital del Raiguer.