Televisió Espanyola, i especialment el programa El Tiempo, ha començat a emprar els topònims oficials en català dels municipis de les Illes Balears, segons ha anunciat el col·lectiu Fem-ho en Català, que havia sol·licitat que així es fes. A partir d’ara, els espectadors veuran Maó i Eivissa a les previsions meteorològiques, que deixaran enrere les formes en castellà.

Ni els col·laboradors de Sálvame podien aspirar a més ni la televisió pública a menys. L’espectacle inaugural de La família de la tele, amb una gimcana i una desfilada pels estudis de TVE, va ser tan demencial que feia venir ganes d’arrencar-se els ulls. L’esperpent va tenir dues etapes. En una primera part, durant la sobretaula, es posava a prova els protagonistes principals. Part de l’elenc expulsat de Telecinco –Belén Esteban, María Patiño, Lídia Lozano, Kiko Matamoros o Víctor Lozano– va protagonitzar una paròdia inicial del Màgic d’Oz. Disfressats dels personatges de la novel·la, van començar un camí aberrant. Si la Dorothy i els seus amics havien de trobar la Ciutat Maragda seguint les rajoles grogues, aquí el duet Esteban-Patiño i companyia havien d’arribar al pirulí de Torrespaña. Un preliminar tronat, amb el segell més genuí del difunt Sálvame, que desembocaria en una cursa d’obstacles en directe. Un cop arribats a l’objectiu, l’equip del programa, esverat i fora de control, començava una competició de vint-i-cinc quilòmetres per arribar als estudis de Prado del Rey. El caos televisiu va ser absolut: els col·laboradors van assaltar cotxes de particulars i treballadors de la cadena perquè els portessin al seu destí. Fallava el so, no se’ls sentia, els crits saturaven el canal i els càmeres no donaven l'abast. La imatge embogia. L’únic fil conductor era l’extravagància delirant. Un xou grotesc que havien de narrar Paloma del Río, la veterana periodista d’esports de TVE, i l’actriu Cayetana Guillén Cuervo. Acabada la competició, i amb els protagonistes a Prado del Rey, hi va haver una treva de l’horror. La 1 va donar pas a les dues sèries de la tarda, Valle salvaje i La promesa, perquè La família de la tele farà de contenidor de les dues telenovel·les. Un cop acabada la ficció, tornàvem a una realitat desenfrenada. Arrencava la segona part: una desfilada de col·laboradors desorbitada i excessiva. Una rua de furgonetes, camions, autocars i carruatges que portaven les sorpreses. L’excusa narrativa era la pròpia història de la cadena. Van fer desfilar alguns dels col·laboradors i convidats amb vestits històrics dels presentadors. Tenia un caràcter simbòlic. Reapropiar-se de la identitat televisiva era una manera de justificar aquella bogeria aberrant en aquell context. Un homenatge com a tapadora d’una conquesta impensable. Des dels programes de varietés de José Luis Moreno que la televisió pública no havia caigut tan baix. Processons de flamenques per celebrar la presència de la filla d’Isabel Pantoja, Lídia Lozano ho guarnia amb una versió del seu baile chuminero i, per arrodonir-ho, una coreografia a ritme de zumba com si fos un carnaval brasiler. Una xaronada de baix nivell amb uns gegants i capgrossos de farciment. Enmig de l’espectacle frenètic, s’anaven introduint píndoles que anunciaven els futurs continguts i seccions. La família de la tele ha començat amb una sacsejada que afecta clarament els fonaments del servei públic. Donem per inaugurada l’era del tot per l’audiència. La reanimació d’un monstre amb els diners dels contribuents.

El 30 de novembre es va suspendre pràcticament tota l'activitat al Congrés dels Diputats per les afectacions de la DANA a València. Només es va mantenir un punt de l'ordre del dia: el de la renovació del consell d'administració de RTVE que, entre altres coses, hi incorporava Miquel Calçada i Sergi Sol, a proposta de Junts i ERC, que acceptaven votar la proposta socialista. Llavors no es va explicar si hi havia cap contrapartida, però aquest dimecres Junts i també la Generalitat han anunciat que La 2 de TVE emetrà íntegrament en català. Quan? La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha calculat que trigarà dos anys a materialitzar-se i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha estat fins i tot més optimista sense acabar de posar-hi un termini: a l'estiu s'haurien de signar els primers acords amb RTVE perquè la presència del català sigui progressivament més alta fins a arribar a cobrir tota la programació del canal a Catalunya.

TVE continua bastint la seva programació d'entreteniment. Segons ha avançat El Periódico, a través de Las Mamarazzis –Laura Fa i Lorena Vázquez–, la televisió pública espanyola ha fitxat Andreu Buenafuente, que ha signat un acord per presentar un programa setmanal a La 1. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest nou compromís professional no suposaria abandonar TV3, ja que la pública catalana confia en continuar comptant amb ell per a aquesta temporada.

Des que TVE va anunciar que les campanades de Cap d'Any les faria David Broncano amb Lalachus, la col·laboradora de La Revuelta, la humorista ha patit un greu assetjament a les xarxes. Un exèrcit de brètols ha considerat oportú subratllar que la presentadora està grassa, com si això fos incompatible amb donar la benvinguda al 2025. Tot i que aquest és un defecte històric de la televisió en general, el cas de Lalachus ens recorda com les campanades han imposat un imaginari sexista i cosificador sobre les dones. La mateixa televisió pública ha contribuït clarament a reforçar aquesta tirania amb presentadores com Ane Igartiburu, Ana Obregón o Raffaella Carrà. L’única excepció que va trencar una mica amb els estereotips va ser l’elecció de Carmen Sevilla quan ja era una dona madura, incorporant-la a la festa buscant l’humor edatista. La gràcia estava a veure com s’equivocava la senyora que trencava l’estereotip de la jove sexi. L’any passat mateix, a TVE, al costat de Ramon García, de 63 anys, hi van col·locar la cantant Ana Mena de 26. Hi van afegir la futbolista Jennifer Hermoso, de 34, aprofitant l’efecte Rubiales. El súmmum de la sexualització l’ha liderat Antena 3 amb l’impacte Pedroche utilitzant la seva nuesa com a reclam. Amb estratègies esperpèntiques, Atresmedia ha fracassat dissimulant una aposta clarament masclista servint-se de lemes solidaris i propaganda de fals feminisme. Venen el cos de Pedroche com un tros de carn que es desembolica abans del primer gra de raïm. Tot i algunes propostes històriques molt saludables i reeixides que trencaven el tòpic, TV3 no s’ha deslliurat de caure en els patrons més hegemònics. En els últims anys ha escollit una influencer com Laura Escanes per acomiadar l’any. Una creadora de continguts famosa per vendre la seva imatge i promocionar un rol femení que s’ajusta als estereotips més frívols i superficials. Encara que TV3 s’hagi esforçat molt a convertir-la en presentadora, les xarxes socials d’Escanes fomenten la pressió estètica sobre les dones.

Teòricament és un programa d'entreteniment, però MasterChef acumula una llarga trajectòria de polèmiques. L'última va tenir lloc aquesta setmana i encara cueja. Tamara, una de les concursants de la dotzena edició, va abandonar aquest dimecres el programa després d'argumentar que no estava bé i que preferia tornar a casa. La participant va sorprendre anunciant la seva renúncia, una decisió que els tres membres del jurat –Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera– no es van prendre gens bé. "Me'n vaig perquè no em sento a gust. Tampoc estic donant de mi tot el que m'agradaria. Constantment estic nerviosa, en tensió i patint pressió. Entenc que és un programa, però al final tots prenem les nostres decisions i jo vull prendre aquesta decisió", explicava Tamara. El vídeo de la renúncia de la concursant s'ha fet viral a xarxes per la duresa de la reacció del jurat, especialment de Jordi Cruz.

Diumenge al vespre, Lo de Évole commemorava a La Sexta el vintè aniversari dels atemptats a Madrid de l’11-M. El plantejament dels dos episodis de Los cuatro días que nos cambiaron estava enfocat en les vivències periodístiques dels protagonistes perquè la conclusió, des de fa anys, ja és coneguda, força compartida i ja ha estat explicada: el govern d’Aznar ens va enganyar sobre l’autoria de l’atemptat per treure’n rèdit electoral. Lo de Évole se centrava en la feina de Cadena Ser, l’ABC i Televisió Espanyola. Si bé en un primer moment el criteri no semblava gaire clar, a mesura que avançava el relat s’entenia el motiu de la selecció. Tots van cometre errors i tots van ser víctimes de les mentides d’estat, però uns hi van caure de bona fe, d’altres per dubtoses conviccions de línia editorial i d’altres per pur sectarisme propagandístic. El programa trenava cronològicament els records dels periodistes implicats: des de la memòria d’un matí laborable qualsevol fins al caos, la incredulitat, l’horror i les dificultats professionals per afrontar l’atemptat d’Al-Qaeda. Uns lluitaven per contrastar les versions i d’altres per treballar amb llibertat dins el seu propi mitjà. Els testimonis estaven molt ben escollits i les seves aportacions servien per entendre els dilemes i les pressions que s’afronten en l’ofici. El programa era sòlid i interessant tot i el risc de caure en una certa èpica on els periodistes s’acaben convertint en l’epicentre dels grans esdeveniments. Malgrat tot, la reconstrucció dels fets permetia a l’espectador entendre els vincles, tensions i equilibris entre el periodisme i el poder. Amb tot, jutjar ara pot ser avantatgista.

L’any passat vaig fer una proposta a TV3 que va ser desestimada i que no em resigno que no es faci. L’escric aquí, perquè em sembla que algú la podria recollir i donar-hi sortida. Hi ha més d’una manera possible.

Divendres a la nit, la televisió pública espanyola estrenava Nada del otro mundo, un programa especial guionat i presentat per Pedro Ruiz. El xòuman apareixia ple de teranyines sortint d’un sarcòfag egipci d’un magatzem. Ressuscitava la mòmia d’un dels grans faraons de la història de la televisió. Més enllà de l’habilitat de la cadena per fer bons decorats i il·luminar-los com cal, el programa era antic. Pedro Ruiz no va enganyar ningú: va fer el que ha fet sempre. Però ara, el seu univers i la seva manera de fer desprenen la flaire de resclosit pròpia d’una galeria d’una piràmide de Guiza. Com és habitual en les estrelles mediàtiques, Pedro Ruiz va començar parlant d’ell mateix i, després, va explicar-nos com ha canviat el món des que ell va plegar. Quan marxen, és com si el món s’hagués aturat per a tothom. I quan tornen, ens posen al dia del que ha passat en tot aquest temps com si l’audiència hagués hivernat mentre ells no hi eren. A les acaballes del 2023, Pedro Ruiz ens explicava que ara tenim influencers, youtubers i gamers. Moltes gràcies. També ens va explicar el títol del programa, Nada del otro mundo, com si els espectadors no ho poguessin interpretar per ells mateixos. El títol semblava actuar com a crítica preventiva, procurant no suscitar un excés d’expectatives. En les entrevistes, Pedro Ruiz va mantenir el seu estil i va farcir la conversa d’aforismes i anècdotes, per fomentar l’autodescobriment de l’entrevistat. Segurament, la influencer Dulceida no és la convidada més adequada si pretens desenvolupar l’art de la maièutica. Tant amb Rozalén com amb David Summers Ruiz no va aconseguir ni tan sols la dimensió simbòlica o excepcional que sol tenir un programa especial. Nada del otro mundo més aviat va semblar un pilot de prova per temptejar la continuïtat del programa. L’estratègia de fer veure que no sabia qui era el convidat final per exhibir el seu talent per a la dialèctica “sense papers” és un recurs que a l’audiència li importa poc.

Grand Prix ha tornat a TVE divuit anys després de la seva estrena. El concurs forma part dels grans clàssics televisius que van marcar una generació d’espectadors i que ara es recuperen amb la voluntat de captar audiència a través d’estimular la nostàlgia. L’emissió de dilluns a la nit era un viatge al passat. Cap indici d’evolució, ni cronològica ni tecnològica. Vam presenciar tele analògica: decorats de plàstic, disfresses de goma-escuma, mecanismes rudimentaris i un caduc Ramon García. El presentador, que va ser defenestrat de la televisió fins i tot de les nits de Cap d'Any, ara ha renascut de les cendres amb el format que el va catapultar.

Que un polític que pretén ser president d’un govern democràtic es negui a participar en un debat electoral a la televisió pública del seu país és un escàndol. El rebuig del candidat del PP hauria de ser entès, per tant, com un missatge polític. Assistir als debats de la televisió pública és un deure dels polítics i, sobretot, és respectar un dret dels ciutadans a veure’ls, conèixer-los i escoltar-los. Per tant, el debat de candidats a RTVE va quedar estrany i, sobretot, coix.

Any nou, vida nova. O gairebé. Les cadenes espanyoles de televisió arrenquen el 2023 amb novetats a les graelles, tot i que algunes sonen a música que ja hem sentit abans. Entre les propostes que arribaran els dies vinents destaquen les de La 1, que necessita programes que impulsin les seves audiències, que el 2022 van ser les seves segones pitjors dades d'ençà que es mesuren.

La 1 de TVE ha estrenat una telenovel·la mexicana a les sobretaules que és pitjor que dolenta. Diseñando tu amor obeeix a les característiques més tòpiques del gènere. Melodrama i passió. Però com és habitual també hi ha simplisme, lentitud narrativa, reiteració d’idees i trames fàcilment previsibles. I s’hi han d’afegir unes interpretacions pèssimes. 

Aquest dissabte Eurovisió celebra la seva 66a edició i deixa enrere els espectacles a mig gas per culpa del covid. En la final hi participaran 25 concursants que hauran superat les semifinals, que arrenquen aquest dimarts i acaben dijous. Per poder afrontar el festival amb tots els coneixements que necessita un bon eurofan, hem recopilat deu curiositats sobre el longeu festival de la cançó.

Aquest mes de març RTVE ha optat per posar la bandera d’Ucraïna al costat del logotip dels seus canals “com a mostra de suport i solidaritat” amb el país després de la invasió russa. Quan tens posada La 1, La 2 o Teledeporte, una petita bandera groga i blava a l’angle de la pantalla et recorda el conflicte. Per sort, Clan, el canal infantil, n’ha quedat al marge.

La cançó amb la qual Chanel representarà Espanya a Eurovisió no es tocarà. Finalment, TVE ha decidit mantenir la lletra original després que l'Observatori de la Igualtat hagi analitzat la cançó i no hi hagi trobat motius per fer modificacions. La cadena va recórrer a l'ens arran de la polèmica generada per la diputada socialista Lidia Guinart, que va assegurar que la lletra de SloMo remetia a la prostitució. Altres veus també assenyalaven que el tema perpetua estereotips de gènere.

Pregunta rere pregunta, Saber y ganar ha arribat als 25 anys d’emissió, una efemèride que el concurs celebra aquest dijous amb un xou fet especialment per a l’ocasió i que es podrà veure al prime time de La 2. Des que es va estrenar, el concurs, que suma 450.000 preguntes, s’ha convertit en la “medul·la espinal” de la segona cadena de TVE, com reconeixia Samuel Martín Mateos, director de La 2, durant la presentació de l’especial.

L'incert futur professional d’Andreu Buenafuente després del comiat definitiu de Late motiv, el seu programa per a #0, sembla haver arribat al seu final. José Manuel Pérez Tornero, president de Radiotelevisió Espanyola, ha avançat en unes declaracions que estan negociant amb el comunicador i còmic la creació d'un nou programa de televisió per al circuit català de TVE.