La capacitat d'innovar de la política catalana és gran. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja va dir que no pensava donar suport als pressupostos del 2025 i ja veurem si ho farà als del 2026. Però tranquils. Una mostra és l'acord de l'executiu de Salvador Illa, precisament amb els republicans i els Comuns, que li garanteix 2.000 milions d'euros més pel seu funcionament sense tenir uns nous pressupostos.

El Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

Els devastadors incendis de Los Angeles i altres indrets del sud de Califòrnia han obligat a desplaçar centenars de milers de persones i han calcinat barris sencers. Els focs han tingut repercussió en diversos àmbits de l'economia —per exemple, han impactat de ple el sector de les assegurances—, entre els quals el ressorgiment del debat sobre les balances fiscals: quins territoris paguen més i quins reben més diners dels que recapta el govern federal.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dimarts que l'executiu llançarà abans que s'acabi l'any una nova licitació per prestar assistència sanitària als treballadors públics adscrits a Muface, la mutualitat dels funcionaris. Segons Alegría, el nou concurs públic incrementarà un 33,5% en tres anys la prima que l'administració pagarà a les asseguradores, superior al 17,11% en dos anys ofert en la primera licitació d'enguany, que va quedar deserta al novembre.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una millora de les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any. Així, l'executiu ha incrementat en tres dècimes, fins al 2,7%, el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol aquest 2024.

En una visita recent a la seva ciutat de Laixi, a l'est de la Xina, Guo Ping va patir un xoc: el govern local havia venut diversos actius públics, incloent-hi dos pantans. Les finances de la petita ciutat, així com les del port veí de Qingdao, estaven molt tensionades, la qual cosa va obligar els polítics a trobar noves fonts d'ingressos. Així, van vendre algunes infraestructures regionals encara més grans. Les vendes semblen formar part del que Guo, que ha demanat utilitzar un pseudònim, considera un creixent deteriorament econòmic.

La població no atura de crèixer a les Balears: 85.587 habitants més la darrera dècada, 100.000 des de 2009 i prop de 300.000 més en 20 anys (un increment de més del 30%). És una de les tres comunitats que han suportat un increment proporcional de població més gran i ha hagut de fer front a una forta pressió de població sobre els principals serveis públics, com són la salut i l'educació. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per l'agència Europa Press, Madrid, Catalunya, les Balears, Andalusia i el País Valencià han guanyat 1,1 milions d'habitants des de 2013, mentre que altres territoris, com les dues castelles, Aragó, Galícia, Astúries i Cantàbria perden habitants.

Fa escassament un mes, a la Generalitat hi havia optimisme: creien que podrien retenir el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, que des del 1991 se celebra al circuit de Montmeló. Les negociacions estaven obertes i, malgrat l'interès de Madrid, al departament d'Empresa hi havia el convenciment que la seva oferta convenceria Formula One World Championship Limited, organitzadora del campionat.

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

Les dues responsables d'Economia dels governs català i espanyol, Natàlia Mas i Nadia Calviño, han defensat aquest dijous les seves respectives gestions al Cercle d'Economia, on han rebatut la nota publicada set dies abans de les eleccions municipals per l'entitat empresarial, en la qual expressava "preocupació" pel que considera un estancament econòmic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

L'Ajuntament de Pollença ha aprovat en un ple extraordinari el pressupost per al 2023, que puja a 26.021.206 d'euros, 6.122.000 dels quals corresponen a l’empresa municipal EMSER, encarregada de gestionar els serveis d’aigua potable i la recollida de fems i reciclatge. El capítol més elevat correspon a la despesa de personal, que representa més d’un 50% de l’import total, concretament 10.688.876,26 euros, seguit del de béns corrents i serveis, amb 8.961.371,81 euros.

Un dia d’aquest estiu em vaig trobar amb el senyor Dionís Guiteras, empresari i alcalde de Moià. No és polític de professió. És un empresari que va esdevenir alcalde amb l’objectiu de posar ordre al desgavell que l’anterior consistori havia generat. El deute acumulat, ara fa deu anys, quan el senyor Guiteras es va fer càrrec de l’alcaldia, era de vint-i-cinc milions i mig, aproximadament. Com que la població de Moià era d’uns sis mil habitants, els càlculs aviat són fets: més de quatre mil euros per habitant. Si ho volen més cru, entre deu i disset mil euros per família. La cosa no era fàcil. Després de diversos reajustaments i d’amortitzar endeutaments diversos –també amb Hisenda– l’Ajuntament de Moià ha fet net i la població ja pot tornar a disposar d’una despesa enraonada. De fet, ho vaig aprofitar per felicitar l’alcalde, ja que bona part del mèrit és seu.

La nova llei contra el frau fiscal està a un pas de fer-se efectiva. Si més no, aquest dimarts ha superat un dels últims esculls: ser aprovada per la comissió d'hisenda del Congrés de Diputats. Ara, a aquesta norma pensada sobretot per combatre l'economia submergida i reduir les possibilitats d'eludir el pagament d'impostos, només li queda passar pel Senat. Aquest serà l'òrgan encarregat de la seva tramitació. Però, com queda al final el text? Què canvia la nova llei?

El govern espanyol vol suprimir la reducció fiscal que tenen les parelles quan fan la declaració de la renda conjuntament, segons ha avançat aquest dissabte El País. Aquesta bonificació redueix la base imposable en 3.400 euros en parelles no separades i beneficia actualment dos milions de llars, amb un cost per als comptes de l'Estat que en els últims pressupostos era de 1.000 milions d'euros, segons el citat rotatiu, però l'Airef l'eleva fins a gairebé 2.300 milions. L'executiu ha fet públic aquest canvi fiscal en el pla de recuperació que va adreçar finalment a Brussel·les i que li ha de permetre obtenir els 140.000 milions d'euros d'ajudes europees per fer front a la crisi del coronavirus. "S'inclou la gradual desaparició de la reducció per tributació conjunta mitjançant l'establiment d'un règim transitori", diu el document. La decisió es justifica pel fet que la bonificació a les parelles genera "un desincentiu a la participació laboral del segon receptor de la renda".

Regularitzar la situació de persones immigrants impacta positivament en l'economia. Això es desprèn, almenys, d'haver estudiat l'efecte de la regularització massiva d'immigrants que va plantejar José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, quan va arreglar la situació de 600.000 persones enteses com a il·legals. La decisió es va traduir en un augment d'ingressos públics a escala local d'entre 4.000 i 5.000 d'euros per persona regularitzada. És a dir, al voltant de 2.400 milions d'euros en total.

Una de les sorpreses d’aquest 2020 és que, en plena pandèmia de covid, amb la pitjor caiguda de l’economia des de la Guerra Civil i amb les normes d’estabilitat pressupostària suspeses a Europa, Catalunya tan sols registrarà un dèficit del 0,7%, si es compleixen les previsions de la Generalitat. És una xifra inesperadament baixa: només una dècima i mitja més que l’any passat, quan l’economia creixia un 2% i tot anava millor. Què ha passat perquè la Generalitat no hagi gastat més?

El sentit comú, de vegades traïdor, ens portaria a pensar que, enmig d’una pandèmia sense precedents i amb previsions econòmiques catastròfiques, tots els governs autonòmics es trobarien a aquestes altures sense un euro a la caixa. Res més lluny de la realitat. Les dades de la comptabilitat nacional que elabora mensualment el ministeri d’Hisenda ofereixen una imatge si més no curiosa: gairebé totes les comunitats autònomes estaven en superàvit el 31 d’agost, l’últim període calculat. Catalunya, que va tancar l’any passat amb un 0,56% de dèficit respecte al PIB quan l’economia encara creixia i l’agost del 2019 ja n’havia generat un 0,15%, tenia aquest any un 0,42% de superàvit abans de començar l’últim quadrimestre d’aquest 2020.

La Comissió Europea ha corregit les dades de dèficit que Espanya va publicar fa tan sols tres setmanes. Segons Brussel·les, el desequilibri dels comptes públics espanyols durant el 2019 va ser de 2.700 milions més del que havia anunciat el govern central.

Aquest és el títol del llibre d’Anand Giridharadas ( Winners take all: The elite charade of changing the world, 2018), periodista i exconsultor de McKinsey, que porta l’eloqüent subtítol La farsa elitista de canviar el món. El llibre ajuda a entendre que la manera elitista de canviar el món no ens porta enlloc, i que el que necessitem és recuperar institucions públiques fornides de recursos i de talent.

El govern espanyol ha decidit deixar de publicar les balances fiscals o les cuentas territorializadas, com les va batejar el ministeri d’Hisenda durant l’etapa de Cristóbal Montoro. Quan el govern espanyol estava en mans del PP, el ministeri les va publicar regularment, fins i tot quan la situació política ja era sísmica. L’última vegada que Hisenda va publicar aquestes balances va ser el setembre del 2017, quan faltaven pocs dies per al referèndum de l’1-O. Des de llavors no s’han publicat més per decisió dels governs que ha liderat Pedro Sánchez, segons les fonts consultades per aquest diari.