Educadors, psicòlegs i resta de professionals que treballen amb menors infractors reconeixen que és freqüent que aquests al·lots i al·lotes hagin estat també víctimes d’altres delictes o de situacions que hagin pogut ser determinants en la formació de la seva personalitat i manera d’entendre la vida. Tot i així, no existeixen dades oficials que indiquin de manera exacta en quina proporció s’ha produït aquesta victimització ni quines situacions han pogut patir els menors. D’altra banda, els programes educatius dissenyats per a la reinserció no tracten la situació del menor com a víctima de manera específica. Per alguns experts, això seria prioritari. Altres consideren que primer s’ha d’abordar el menor com a infractor i, més endavant, la seva faceta com a víctima.

Enrique Pérez Guerra és educador a Fiscalia de Menors. La llei estableix que tot menor d’entre 14 i 18 anys que presumptament ha comès una infracció ha de ser atès per un educador, abans d’iniciar el seu procediment, i aquesta és la seva tasca. Moltes vegades són menors en els quals mai s’ha detectat que estiguessin sent víctimes, però en el moment que cometen una infracció, s’encén la llum vermella: davant de l’Estat, aquell al·lot o al·lota passa a existir.

La taula de José Díaz Cappa, fiscal coordinador de Menors de les Illes Balears, és plena de carpetes. Són expedients, molts dels quals per delictes comesos per menors. Cada any en passen per Fiscalia uns 3.000 casos, una dada que s’ha mantingut els darrers quatre anys. Es tracta, sobretot, de delictes contra el patrimoni, contra la integritat física, drogues, noves tecnologies; i destaca el fort increment de delictes de violència contra les mares i els pares, a més dels delictes de violència de gènere.

Les tècniques d’Atura’t parlen dels al·lots des de l’empatia, tot i que no justifiquen de cap manera la causa que els duu fins al programa. Atenen joves amb sentència judicial per abús o agressió sexual, i alguns que han comès altres infraccions i que es detecta que tenen un comportament sexualitzat o abusiu. L’any 2016 varen atendre un total de 58 casos, amb intervenció en el menor i també en la seva família.

Una de les causes que duu els menors a cometre infraccions són les ‘males companyies’ que, sovint, els exposen a situacions delictives que normalitzen en la vida quotidiana. És el cas de Nayara. Fa quatre anys que passa per centres de menors: primer a Es Pinaret; després, Es Fusteret, i ara viu a Es Mussol, d’on sortirà aviat.

Valèria pertany a una família ‘normal’. Malgrat això, va estar exposada a la violència des de ben petita. Això i els abusos que va patir en el seu entorn més proper varen marcar el seu caràcter i la varen convertir en una nina ‘conflictiva’. Té clar que si la infància hagués estat d’una altra manera, la seva complicada adolescència hauria estat diferent.

“Sents les al·lotes al pati? Estan contentes!”, diu orgullós Severino Álvarez, psicòleg i director del centre socioeducatiu Es Fusteret. “Estan pintant, però s’ho passen bé perquè ho han decidit elles”, afegeix. És una de les claus per convertir-se en un centre restauratiu, en el funcionament del qual les al·lotes prenguin decisions, es millori la comunicació i es canviï el “què has fet” per “què ha passat”.

Tradicionalment s’ha considerat aquest col·lectiu com els joves dolents que se les han de veure amb la justícia i als quals s’ha de castigar per les seves conductes infractores: “qui la fa la paga”. Aquesta idea comuna ha estat fonamentalment una resposta defensiva de la societat enfront de tots aquells joves que desafien les normes socials. Quan es parla de menors infractors, se sol fer més recalcament en l’adjectiu infractor que en el de menor. Resulta difícil tenir una perspectiva comprensiva de per què un menor arriba a cometre un delicte o una infracció. Solen ser protagonistes de les pàgines de successos, però no es parla mai de la història que hi ha darrere d’aquests menors. Si hi gratàssim una mica, ens trobaríem amb històries de fracassos acumulats a les seves vides, a l’escola, a la família, a la seva comunitat. A la vegada trobaríem amb tota probabilitat una manca d’intervencions socioeducatives, socialitzadores, terapèutiques i protectores reeixides, que evitassin un camí desviat del menor quan aquest expressa els primers signes (de conducta) primerencs que ens diuen clarament que qualque cosa no marxa (bé) en la vida d’aquests infants.

Què passa amb els joves tutelats quan compleixen 18 anys i han de deixar la seva plaça lliure? El Pla d’emancipació del Govern, aprovat el 2016 i amb vigència fins al 2020, preveu garantir el futur d’aquests joves que han estat tutelats des que compleixen la majoria d’edat fins als 25 anys. Actualment, el pla atén uns 140 joves.