Després de més de vint anys de converses, la relació entre l’artista Guillem Nadal i l’autor Iván de la Nuez ha quedat finalment recollida al llibre Al Ras, una publicació que es presentarà aquest dimecres, 4 de setembre. Hi apareixen fotografiades més d’un centenar de les obres de Nadal, totes elles acompanyades d’un assaig signat per De la Nuez en què el cos, les runes i la barbàrie, temes habituals en l’obra de l’artista, hi són presents. 

L’artista Rafael Amengual, nascut a l’Argentina l’any 1938 i resident a Mallorca des dels anys 60, ha mort aquesta matinada a 85 anys. Reconegut pintor, en els darrers anys es va dedicar també a l’escultura i era, en paraules de qui va ser el director del Casal Solleric Joan Carles Gomis, “un artista en majúscules”. “Avui dia n’hi ha que ho diuen d’ells mateixos, que són artistes, però la paraula artista a mi em fa pensar en homes del Renaixement, en Rafael, en Leonardo…, en homes cultíssims que practiquen un grau superior de l’artesania. I en Rafel era un d’ells”, relata Gomis. 

L’artista Joan Morey (Sant Llorenç des Cardassar, 1972) té una reflexió a compartir amb tots aquells que s’escarrufen en pensar en la història de la Dama Emparedada, la noble Elisabet Safortesa Gual-Desmur, que va passar 13 anys reclosa als murs de la Seu. És una reflexió, això sí, que planteja de manera especulativa, a la recerca de més reflexions i idees que parteixen d’un lligam que podria semblar recercat, però que una vegada pronunciat adquireix una lògica que difícilment es pot revertir: no són les pantalles dels dispositius mòbils un mur que de vegades provoca, també, l’emparedament? “Al final les finestres serveixen per parlar, per sentir sorolls, per saber quina hora del dia és… Per ubicar-te”, explica Morey, “i tancar-se i ser eremita de manera voluntària, al marge de les estructures d’un convent, també té a veure amb aquest tancament que provoquen les noves tecnologies de la comunicació, i que, suposadament, ens ofereixen una finestra oberta al món”. Tanmateix, l’artista és conscient que a priori aquesta connexió pot semblar extrema, i per això tot d’una puntualitza que “no és el mateix un emparedament voluntari a l’Edat Mitjana que un tancament connectat a internet, tenen una naturalesa molt diferent”, però afegeix que “hi ha episodis del comportament humà que activen aquestes necessitats: en quin moment una dona decideix que no vol conviure amb altres persones i vol limitar la seva existència a microtrobades que només ella decidirà quan es produeixen?”

L'Art Palma Summer torna per donar la benvinguda a l'estiu. La Galeria Pelaires ha presentat tres exposicions que s'inauguraran aquest dijous, 10 de juny. El director de la galeria, Federic Pinya, ha explicat que enguany la iniciativa va enfocada a l'artista femenina, ja que tres dels quatre expositors són dones. Els artistes en qüestió són la canadenca Larissa Lockshin, la britànica Rachel Howard, la grega Sofia Stevi i el basc Alain Urrutia.

“La història de Palma no es pot escriure sense Pelaires”, diu Pep Pinya, impulsor de la galeria, que enguany compleix 50 anys i ho celebra amb una exposició retrospectiva. Era l’any 1969 quan va obrir les portes de la primera Pelaires, ubicada al número 5 del carrer homònim. “Era una galeria petita, preciosa, la mare de tot el que he fet”, diu el galerista. No és fins l’any 1991 que es mou al carrer del Verí, en aquest edifici del XVII on es troba Pinya durant aquesta entrevista: vestit de negre i amb mitjons fúcsia, el rellotge guaitant des d’una màniga i les polseres des de l’altra. La sala és gran i diàfana, és al segon pis i li fa de despatx. Hi ha quadres, una escultura, una taula molt baixa, que gairebé no s’aixeca de terra, amb revistes culturals escampades. Al centre, una catifa de rajoles de ceràmica que també acumulen uns quants segles.

L'artista Albert Pinya tornarà a exposar a la seva Palma natal i ho farà després de gairebé deu anys sense fer cap mostra individual en un espai privat de l'illa. La seva darrera exposició personal va tenir lloc en la ja desapareguda galeria Ferran Cano l'any 2010. En aquesta ocasió, el marc escollit serà la galeria Pelaires de Palma, amb la qual Pinya ha col·laborat en els darrers temps.