No tot el que financen els ciutadans són compres imprescindibles, com un electrodomèstic o un vehicle. Segons dades del baròmetre de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), un 27% dels sol·licitants demanen un crèdit per obtenir liquiditat, però, en segon lloc, hi ha la contractació de viatges i vacances, que ja representa el 12,2%. “Hi ha feina, un índex molt alt d’ocupació, i les persones pensen que tenen la capacitat per poder tornar de manera diferida algunes despeses que potser no són imprescindibles”, assenyala el professor d’economia de la UIB Ferran Portella.

El finançament de Vox està en el punt de mira. El Tribunal de Comptes ha assenyalat en els seus informes del 2018 i del 2019 que el partit liderat per Santiago Abascal hauria rebut més de 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. La formació ultra justifica els ingressos sota l’epígraf d’“activitats promocionals” o venda de loteria, però l’ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes, que estan prohibides per llei. És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s’arrisca a una infracció greu –que pot implicar una multa d’entre el doble i el quàdruple del que hi ha sota sospita–, perquè és l’única formació de les analitzades que no ha identificat les donacions.

El Govern i la UIB han arribat a un acord per fixar el finançament universitari per al període 2023-2026, que suposarà una aportació de 355 milions d'euros en quatre anys. L'objectiu del conveni és dotar, tant el Govern com la UIB, d'un instrument per al desenvolupament de les seves polítiques a mitjà termini, que concreti els objectius, els recursos necessaris i els mecanismes per avaluar el compliment de les fites. La UIB ha aprovat l'acord aquest dijous dematí, i el Consell de Govern el ratificarà demà.