"Aquí no hi cap tothom" ha estat el mantra polític de la setmana. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ho va proclamar dimarts en el ple del Parlament, sota l'aprovació de la bancada de la dreta i de l'extrema dreta. No hi caben els migrants –sobretot si són musulmans– ni la memòria democràtica, però sí que sobra espai per als més de 19 milions de turistes –rècord olímpic de 2025–, centenars de milers de cotxes i habitatges de lloguer vacacional. Hi ha tant d'espai que el Consell de Mallorca va proclamar dijous que ja no és necessari reduir el sostre de places turístiques a l'illa, mentre que el Govern proclama el miracle de la contenció i la desestacionalització sense haver posat en marxa cap mesura ni una. Que venen més turistes que mai? Ens hem d'alegrar, perquè l'estiu no es dispara i el negoci puja com l'escuma els mesos que abans no anaven plens de visitants. Ja se sap que un mes buit no és productiu econòmicament. Com que hi caben tants de visitants, tampoc no els apujarem l'ecotaxa, perquè no hem de fer enfadar els hotelers. I això que Prohens ho ha anunciat un parell de vegades. En la seva defensa, es pot dir que el carro dels anuncis està ple d'iniciatives, d'aquesta i d'altres legislatures, l'empremta de les quals només es pot trobar a l'hemeroteca.

La temporada ha tornat a deixar en evidència que l'economia de les Balears depèn cada vegada més del turisme, sense que hi hagi prevista cap mesura concreta a curt termini per pal·liar-ne la saturació. Fins al juliol, han augmentat el nombre de turistes –n'han arribat 10,7 milions, un 5,8% més que l'any passat–, el nombre de passatgers de ports i aeroports –un 6,6% més– i les pernoctacions –n'hi ha hagut 65 milions, un 6,1% més. D'aquesta manera, l'aportació del sector serveis (un 3,3%) ha estat cabdal per al creixement econòmic de les Illes, que ha estat del 2,9% el segon trimestre d'enguany. De fet, la directora general d'Economia i Estadística, Catalina Barceló, ha destacat aquest dimecres que els serveis han facturat un 6,5% durant el primer semestre d'enguany i que la despesa mitjana per turista i dia és la més alta dels darrers nou anys, amb 191 euros.

Les Illes Balears varen ser la quarta comunitat amb la taxa més elevada d'agressions sexuals per submissió química el 2021, segons la memòria Hallazgos toxicológios en agresiones sexuales con sospecha de sumisión química de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF), del Ministeri de Justícia. Concretament, l'Arxipèlag va tenir una taxa de 2,9 agressions sota submissió química per cada 100.000 habitants, una xifra que varen superar la Comunitat de Madrid (2,98), les Illes Canàries (3,54) i la Rioja (5,32).

El 1988, fa 34 anys, les Nacions Unides van iniciar unes gestions, les quals, el 1991, van permetre un alto el foc i el desplegament d’una missió de les Nacions Unides (MINURSO) al Sàhara Occidental, la R de la qual es refereix justament al referèndum promès i que mai s’ha materialitzat. Des del 1991, a més, el Marroc ha incentivat la colonització del Sàhara per marroquinitzar-lo, una vella pràctica al món per canviar la composició ètnica o identitària de territoris ocupats, per la qual cosa, amb el transcurs dels anys (ara se’n compleixen 47), el temps corre a favor del Marroc, tant per qüestions demogràfiques com polítiques.

Comença una setmana important, la setmana de la taula de diàleg. Important no pels fruits que pugui donar, almenys al final de la reunió (que sobre els fruits, el realisme és compartit a les dues bandes de la taula), sinó pels equilibris que hauran de fer les dues delegacions, sobretot l’espanyola, perquè per un cantó voldran donar importància a la trobada i alhora la voldran revestir amb tanta normalitat com sigui possible. I la banda catalana també hi voldrà mantenir una distància per no quedar com uns passerells, sobretot després del trencament unilateral de l’acord d'ampliació del Prat per part del govern espanyol. I tot això passa quan encara estem parlant de la manifestació de la Diada de dissabte.

La manca de transparència respecte de la vacunació de sis càrrecs polítics i directius d’ens públics ha tornat a posar el PSIB contra les cordes. Els socialistes han quedat tots sols assegurant que no s’ha incomplert el protocol, però aquesta no és la primera vegada que la seva política comunicativa, que no és nova, els passa factura. L’opacitat ja havia marcat altres polèmiques com la de l’explotació de menors tutelades per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que va esclatar dos mesos abans de la pandèmia, i l’escàndol del Hat Bar, que va suposar un cop molt dur a la credibilitat de la presidenta del Govern, Francina Armengol.