Va arribar als 95 anys i va ser absolutament prolífic. Josep Costa Ferrer, de malnom Picarol, va ser un excel·lent dibuixant i caricaturista satíric, especialista en art i antiguitats, arqueòleg afeccionat, galerista, també pioner del turisme i de la defensa del paisatge i, fins i tot, creador d’una urbanització utòpica. Eivissa el recordarà amb una exposició, aquest estiu, quan fa 150 anys del seu naixement, el 7 de juny del 1876. Aquell era l’inici d’una trajectòria vital que culminaria a Cala d’Or, a Mallorca, passant per una aventura nord-americana a Chicago.

Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

Lluís Llach o Josep Costa. Aquesta és la qüestió. La presidència de l’Assemblea apunta a un dels dos activistes, quan d’aquí set dies es renovarà la nova direcció de l’entitat. El cantautor ha rebut 3.268 vots dels socis, mentre que l'exdiputat de Junts n'ha rebut 3.105. Llach és l’aposta dels crítics per girar full a la llista cívica, mentre que l’exvicepresident de la mesa del Parlament és l’esperança de la direcció actual per evitar sucumbir al dictat dels partits, com creuen que passarà si s'imposen els primers. Costa no va signar el manifest dels crítics, però mai va amagar que amb la llista cívica no n'hi havia prou, que calia repensar l'estratègia de l'independentisme no només des del punt de vista electoral. 

Des de fa temps que el lema dels independentistes és "Amnistia i autodeterminació". De fet, és en l'únic que han estat d'acord en els darrers anys Esquerra, Junts i la CUP. Ara bé, aquest consens comença a tenir detractors dins del moviment independentista ara que s'està plantejant l'amnistia en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. En la manifestació per al sisè aniversari de l'1 d'Octubre van aflorar els primers símptomes: hi va haver crits d'"Amnistia no" després de sentir la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, definint la mesura com un "blanqueig" de l'Estat i es van sentir xiulets, d'una part del públic, quan el líder d'Òmnium, Xavier Antich, va defensar l'oblit judicial obertament. La mesura, doncs, no només tensa el PSOE sinó que també hi ha independentistes en contra de l'amnistia. Qui són? Per què s'hi oposen?

Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

Absolts. És el veredicte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres a l'anterior mesa presidida per Roger Torrent, perquè considera que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia. D'aquesta manera, l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han quedat alliberats de la multa de fins a 30.000 euros i de la inhabilitació d'un any i vuit mesos que els demanava la Fiscalia.

D'aquí menys de dues setmanes el Parlament escollirà nou president i renovarà també la resta de llocs de la mesa. Però abans de marxar, els actuals membres independentistes ja saben que hauran de lidiar contra una querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que es querella per desobediència contra l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, és a dir els representats de JxCat i ERC a l'òrgan de govern parlamentari. El motiu? Haver admès a tràmit ara fa gairebé un any mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre d'altres, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.

Encara no he entès la notícia. O no hi veig la notícia. Hi ha una concentració d’un partit d’extrema dreta a Barcelona i s’hi exhibeix ideologia nazi. Sorpresa. Després, tothom corre a denunciar-ho a la Fiscalia mentre ressonen les coartades de sempre: el míting no es podia evitar. Segur? Vivim en una societat on la ideologia feixista hi té tanta cabuda com tots els seus canals de propaganda. S’expandeix a plaer i eixampla la base sense problemes i en llibertat. Diria que anem massa sobrats d’antecedents històrics per anar fent veure que aquestes idees i les persones que les difonen no són perilloses. Anem escassos, en canvi, de capacitat de posar-hi un fre radical i rotund. Que els representants de partits feixistes tinguin veu a les institucions, se’ls doni permís per manifestar-se, per molt que després ens exclamem dels símbols que exhibeixen, és regalar-los l’estatus que figura que no volem que tinguin. Revisar la democràcia de tant en tant estaria bé, com qualsevol professional que s’ha de reciclar per estar al dia. Això també val per al vicepresident del Parlament, Josep Costa, que fa reunions amb formacions xenòfobes pel mig i diu que no sabia qui hi havia o no sé quins altres descàrrecs. Si no ho sabia queda malament. Si ho sabia, també. Que després ho aprofitin els altres per a les seves batalles partidistes a la resta ja només ens provoca vergonya aliena. La qüestió és deixar clar que al feixisme ni aigua. Ni aire. I una cosa és cometre errors, que els cometem, i una altra pensar que el cordó sanitari és salvar el feixisme en lloc de la democràcia. Però ves que finalment no sigui que algú ho està entenent tot al revés i aquest algú siguem nosaltres.

Patriotes. Nacionalistes. Frontistes. Així es presenten els membres del Front Nacional de Catalunya (FNC). Conceptes que incomoden JxCat, ERC i la CUP, que s'han mostrat partidaris públicament de bloquejar qualsevol relació amb una ideologia que consideren d'extrema dreta. El partit que va usurpar les sigles de la històrica formació creada el 1940 a París per exiliats d’Estat Català defuig l’etiqueta de racista i es presenta com a identitari. "L'FNC va néixer com un moviment antifeixista, patriota i alliberador del poble català i nosaltres mantenim el mateix esperit", deia la direcció de l'FNC dissabte per mirar de desmentir el caràcter xenòfob que li atribueixen la resta de formacions independentistes. Ho feia després de la polèmica generada per la presència del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), a la cimera de partits per explorar una llista unitària de cara al 14-F on també hi havia membres del Front i de Força Catalunya.

L'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha alertat de les conseqüències que hi pot haver si els diputats independentistes al Congrés no s'oposen a la investidura de Pedro Sánchez. "Si no veiem diputats catalans votant 'no' haurem de concloure que la repressió els ha derrotat a tots, i que els independentistes no tenim representació al Congrés", ha advertit aquest diumenge a Twitter. En un altre tuit, recollit per l'ACN, Ponsatí també insta els diputats d'ERC i JxCat a Madrid a impedir la investidura per demostrar al món que Espanya no pot tenir estabilitat sense resoldre el conflicte amb Catalunya.

JxCat no posarà immediatament el pla D damunt la taula si el jutge Pablo Llarena veta un altre cop Jordi Sànchez com a candidat a la presidència. Aquesta és la previsió amb què treballa ara el grup parlamentari, sobretot després que el president, Carles Puigdemont, hagi sortit de la presó i la justícia alemanya hagi rebutjat extradir-lo pel delicte de rebel·lió. Si acaba sent extradit per malversació, Puigdemont no podrà ser suspès preventivament per Llarena -la llei d’enjudiciament criminal reserva la suspensió als individus “rebels” o “terroristes”- i està en marxa la reforma de la llei de presidència per poder-lo investir a distància. El PSC ja ha anunciat que demanarà dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que s’haurà de resoldre en set dies hàbils. “Tenim marge fins al 22 de maig”, recorden fonts de JxCat sobre la data límit per formar govern. Altres fonts remarquen que ja han posat tres candidats damunt la taula -Puigdemont, Sànchez i Jordi Turull- i que han sigut vetats per ingerències judicials.

El vicepresident primer de la mesa del Parlament, Josep Costa, ha explicat que Carles Puigdemont està “disposat” a seguir "representant" la presidència de la Generalitat. Després d’una reunió de més de dues hores a la presó de Neumünster amb el president de la Generalitat, Costa ha assegurat que el líder de Junts per Catalunya és “optimista” amb el tribunal alemany que ha de decidir sobre la seva extradició.

Josep Costa (1976, Eivissa) és politòleg i jurista de formació. Ha estat professor associat i investigador al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estudiat principalment sobre la plurinacionalitat i els nacionalismes en les democràcies liberals. És un tuitaire actiu i participa sovint en el debat públic amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació.