Segons l'informe anual de seguiment de la contractació pública social a les Balears sobre els contractes reservats per a empreses d'inserció i centres especials d'ocupació d'iniciativa social de 2024 del Govern, els consells insulars i els ajuntaments emès per la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears), només el 0,44% dels contractes adjudicats pel Govern el 2024 varen ser reservats a empreses d'inserció.

Un any enrere, cap dels nou joves tenien idea de circuits ni tensions i avui ja han estat capaços, sota la tutela d’un mestre, de muntar plaques fotovoltaiques i punts de càrrega d’electricitat per a vehicles. A finals de maig, i després de 930 hores de formació i pràctiques, ja podran treballar com a auxiliars en el sector de les energies renovables. I si passen l’examen per al certificat verd fins i tot estaran capacitats per signar els butlletins elèctrics. Dayana González, de 28 anys i mare d’una criatura de dos, és l’única dona de l’equip, i amb el casc de seguretat a la mà explica que ja somia muntar la seva pròpia empresa i ser la cap.

Què demanen pel Primer de Maig col·lectius com les persones amb trastorns mentals, amb discapacitat o amb autisme? Bàsicament, feina. Les seves taxes d'ocupació són baixíssimes: 35%, 19% i menys del 25%, respectivament. Les reclamacions són tan senzilles com que el mercat laboral relaxi les etiquetes discriminatòries; compleixi la llei de reserva del 2% de les places a les empreses amb plantilles de més de 50 persones, o que aquestes persones tinguin un lloc de treball adaptat a les seves necessitats. En definitiva, que no tota la feina es limiti a centres especials de treball, sinó que, els que puguin, acabin en una empresa ordinària.

"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

Tècnic de so, 1.200 euros al mes i un 18,1% d'inserció laboral. Fuster, més de 2.000 euros mensuals i un 80% d'inserció laboral. Tot i l'evident diferència de condicions, a la segona opció (fusteria) queden places vacants ens els centres de formació professional (FP) que ofereixen estudis per dedicar-s'hi, mentre que a la primera (DJs) cada curs hi ha un excés de demanda per part dels estudiants. Aquesta dicotomia que podria semblar anecdòtica es repeteix cada cop en més centres i en més sectors laborals que inclouen oficis que es consideren tradicionals.

"Aquest any ha sigut duríssim. Veure que has de demanar diners als pares, quan ells venen d'una època de sobreesforç, en què si havies de migrar i anar a la mina, te n'hi anaves. És una generació [la dels meus pares] que no està preparada per a l'atur. Els xoca molt que jo no treballi". El Miguel Ángel (51 anys) resumeix així els últims setze mesos. És el temps que porta sense treballar. Aquest veí del barri madrileny de Manoteras, al districte d'Hortaleza, ha passat per diverses feines al llarg de la seva vida, sobretot vinculades al sector serveis i la neteja, però el passat mes de juny es va quedar sense. Des d'aleshores, tot i buscar activament, no ha trobat res. Només a l'abril va aconseguir una cosa esporàdica com a jardiner, però al cap de pocs dies es va esfumar. Ara, l'atur se li ha acabat.

La taxa d’ocupació dels universitaris catalans no para de créixer. Així ho demostra l'últim estudi de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), que estableix que la taxa d'ocupació dels ciutadans amb estudis superiors se situa en el 85%, tres punts per sobre que l'any 2020. Segons l'enquesta feta a més de 40.000 estudiants universitaris que han entrat al món laboral durant la pandèmia, els sectors amb més bones perspectives per trobar feina continuen sent l'arquitectura i la construcció civil i les TIC, amb una taxa d'ocupació del 95%; medicina i ciències biomèdiques (94,5%); i tecnologies industrials, infermeria i salut, i l'àmbit agrícola, forestal i de pesca, tots amb un 94% d'ocupació. Tot i aquests grans sectors, que es mantenen líders en ocupació, les últimes dades recollides per l'AQU mostren un canvi de tendència sorprenent en l'àmbit de filosofia i història, que en només tres anys ha vist com la taxa d'ocupació s'ha disparat i ha augmentat 7,8 punts percentuals des del 2020.

Les empreses d'inserció de les Balears incrementaren els ingressos anuals un 40% respecte de l'any anterior. Es va arribar als 4,4 milions d'euros en conjunt, el 87% dels quals corresponen a la facturació de serveis i el 13%, a subvencions. Així ho han explicat en una roda de premsa aquest divendres les cinc empreses d'inserció i economia solidària que formen la Xarxa Alternativa i Solidària, que han desgranat les dades més rellevants de la Memòria 2022.

Tirme ha ofert una sèrie d'ajudes financeres per a la inserció del projecte Itineraris Prelaborals de la Fundació Deixalles. Des de 2002, Tirme i la Fundació Deixalles tenen un conveni de col·laboració que afavoreix la inserció laboral de persones en situació o risc d'exclusió social.

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

650 alumnes procedents de nou centres educatius de Mallorca han anat aquest dimecres a la II Fira de la Formació i l’Ocupació de Manacor, en la qual participen 20 empreses de la localitat, que ofereixen 220 llocs de feina. Aquest espai de trobada entre empreses i estudiants també restarà obert aquest dijous entre les 9 i les 14 h, al Parc Municipal de Manacor.

El Govern ha anunciat aquest dimecres, a la reunió el Consell d'Economia Social, que destinarà 3,16 milions d'euros al foment de l'economia social a través de la publicació de tres convocatòries bianuals. Així, en primer lloc, la convocatòria s'adreçarà a cooperatives, microcooperatives i societats laborals, amb una aportació d'1,18 milions d'euros; en segon lloc, anirà dirigida a empreses d'inserció laboral i estarà dotada d'1,45 milions d'euros, i, en tercer lloc, es dirigirà al foment de l'economia social i disposarà de 530.000 euros.

El concert dels serveis d'orientació professional del SOIB, que s'ha presentat aquest divendres, disposarà d'un import de més de 20,4 milions d'euros en els propers anys i permetrà beneficiar més de 10.000 persones de col·lectius vulnerables, concretament set, tots ells amb especials dificultats d'inserció laboral. El conveni és ampliable fins als 10 anys vinents i garanteix la continuïtat dels serveis que les entitats del tercer sector prestaven fins ara mitjançant la presentació de convocatòries de subvencions. D'aquesta manera, l'import final del concert, en concloure el període, és a dir, el 2033, serà de 102 milions d'euros per cobrir 50.200 places.

Només es pot dinar a Les Beaux Mets si no es tenen antecedents penals i s'és major d'edat. Tampoc es pot entrar al restaurant amb mòbils, ordinadors, càmeres, claus, medicaments o diners en efectiu. Tot s'ha de deixar a les taquilles de l'entrada. Per descomptat, tampoc es poden portar armes o objectes que puguin fer mal. Les Beaux Mets no és un restaurant com qualsevol altre: és a dins d'una presó, la de Baumettes, a Marsella. És el primer restaurant penitenciari que obre a França per acollir comensals de l'exterior i forma part d'un projecte de reinserció laboral. A Les Beaux Mets tant els cambrers com els cuiners i els bàrmans són presos que s'estan formant i preparant per a la vida fora de la presó.

Un 58,9% dels estudiants que han acabat els estudis d'FP en grau superior han trobat una feina al cap de tres mesos d'haver finalitzat el seu període de formació, segons una publicació sobre el grau d'Inserció laboral dels titulats en FP a les Illes, que ha elaborat l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT). El treball ha estat coordinat des de la Direcció General de Model Econòmic i Ocupació i la Direcció General de Formació Professional del Govern.

Les Illes Balears afronten el nou curs escolar marcat per la pandèmia i el retorn a la presencialitat amb certs dubtes i reptes. Segons l'estudi que ha fet Gadeso, el 88% dels entrevistats considera que el fracàs escolar és el gran problema del sistema educatiu illenc, seguit de la manca de relació entre el que s'ensenya i el món laboral (81%), la ràtio d'alumnes per aula (69%) i la manca de recursos i d'inversió (63%).

El SOIB subvencionarà amb més de 92.000 euros un programa de formació dirigit a col·lectius de persones desocupades i amb dificultats d'inserció, segons ha informat l'Executiu. El projecte ASINEM Compromís, que comença aquest dimecres i s'emmarca en el Programa SOIB Formació, va dirigit a 15 persones. Una vegada acabin la formació –l'abril del 2022–, com mínim un 60% dels aprovats tindrà un contracte de feina.

La Fundació Deixalles va atendre 851 persones als serveis d'orientació laboral el 2020, de les quals es van inserir un 28%, prop d'un 10% menys que el 2019, en què la taxa va ser de prop d'un 40%. Així ho ha explicat la coordinadora del servei i membre del patronat, Llúcia Fortesa, aquest dijous en una roda de premsa.

Càritas Mallorca va atendre en el programa d'Acció per a la Inserció Sociolaboral 3.646 persones l'any 2019, 587 més que l'any anterior. Això en suposa un increment d'un 20%. Del total, 438 varen trobar feina gràcies a les 579 ocupacions que l'entitat va gestionar.

Satisfacció per part del Govern per l'alt grau d'inserció laboral que tenen els titulats de Formació Professional, segons l'anàlisi presentada aquest dimecres per les conselleries de Treball i Educació. El document assenyala que després de l'FP, més de la meitat dels estudiants, en concret, un 63%, troba una feina durant el primer any. La taxa s'incrementa i se situa en el 76,4% al cap de tres anys d'acabar els estudis.