Un dels titulars que sempre es repeteix amb l’entrada al nou any és la dels primers naixements. Els pares afortunats, amb el nin d’uè en braços, solen respondre la mateixa pregunta: què nom? I és que el nom és un element lingüístic, una simple paraula, que pareix que se’ns enganxa a l’ADN. Hi ha gent que considera que els noms poden vincular-se a la personalitat de la persona: “Les Maries són tranquil·les, els Joans són moguts”. Per manca d’evidències, emperò, ens limitarem a parlar dels noms des d’un punt de vista (socio)lingüístic.

La Fundació Palma Aquarium i Banca March han col·laborat per crear el projecte Cavallets de mar balears, que cerca facilitar la reproducció i supervivència d'aquests animals "tan vulnerables" en un medi artificial controlat i, posteriorment, reintroduir-los al seu hàbitat natural.

“Els coralls moren quan han estat sotmesos molts dies a una temperatura més elevada del que és habitual. Això els provoca un estrès fisiològic que poden aguantar durant un cert temps, però si les condicions d’estrès sobrepassen dies i fins i tot una setmana, comencen a morir, perdent part del seu teixit viu”, explica la investigadora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB), Cristina Linares.

El dossier d'aquest cap de setmana el dediquem als oceans i com l'activitat humana (la nostra) ha acabat ja amb la meitat de la vida marina. La biodiversitat dels oceans està en perill per la sobrepesca –que manté el 91% de les espècies de peixos sobreexplotades o al límit màxim de la seva sostenibilitat– i la contaminació, però també per l'emergència climàtica, que té uns impactes cada cop més evidents i devastadors. La bona notícia és que som a temps de salvar-la. El 2022 és un any clau per salvar la biodiversitat dels mars. L'objectiu: protegir el 30% dels oceans l'any 2030. Tenint en compte que són els veritables pulmons de la Terra i el seu paper cabdal com a reguladors del clima, està clar que en aquest rescat ens hi juguem tot el planeta.

Les onades de calor solen convertir-se en les principals protagonistes dels estius, deixant en un segon pla les altes temperatures de la mar. Però, el dijous passat, la mar balear va arribar a registrar una mitjana de 28,1 graus, que suposa una anomalia de 3,3 graus en comparació amb la mitjana històrica. "Això és moltíssim per l'oceà, que té una capacitat d'absorció de la calor i la seva inèrcia molt més gran que l'atmosfera", adverteix la investigadora del Sistema d'Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) Mélanie Juza. En un context de canvi climàtic, "les onades de calor marina amenacen directament els ecosistemes marins i la biodiversitat".

Una seixantena d'establiments de les Balears han generat 16.394 quilos menys de residus plàstics després d'haver rebut la certificació Plastic Free Balearics, que comprova i confirma que els negocis aportin alternatives a l'ús de residus d'un sol ús.

Eivissa acull aquesta setmana la primera trobada de Conservation Collective, un esdeveniment internacional en què participen representants d'entitats mediambientals de Kenya, Barbados, Turquia, Grècia, Xipre, Itàlia i Escòcia, entre d'altres.

La vicepresidenta del Govern i ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que Menorca podrà beneficiar-se de les ajudes de la Unió Europea a les Reserves de la Biosfera amb l'objectiu d'avançar cap a un model sostenible i de preservació de l'ecosistema.

L'entitat conservacionista Oceana ha alertat de la situació crítica en què es troba la biodiversitat marina espanyola i demana protegir els fons marins del Canal de Mallorca. També creu necessari conservar la costa gallega, les maresmes de Doñana, les muntanyes submarines de les Canàries i l'illa del Hierro, a més dels monticles marins de Cabliers i Palos.

Les activitats vinculades a l'economia blava, o sigui, l'àmbit productiu lligat a la mar, generen a les Balears un valor afegit de 5.124 milions d'euros anuals a través d'un teixit de 6.511 empreses que donen feina a 88.441 treballadors. Així ho assegura l'estudi presentat aquest dimecres per la Fundació d'anàlisi econòmica Impulsa Balears en col·laboració amb la fundació conservacionista Marilles. El director d'aquesta entitat, el biòleg i economista ambiental Aniol Esteban, ha afirmat que "si volem que l'ecosistema marí ens continuï proveint de recursos, l'hem de cuidar i protegir", mentre que el director d'Impulsa, Antoni Riera, ha dit que "la mar ens dona una oportunitat per ser més competitius".

La descoberta, per part d’una família d'Eivissa, d’un exemplar adult d’escorpí groc (‘Buthus occitanus’) als voltants de la urbanització Siesta, a Santa Eulària, ha fet saltar l’alarma sobre la possibilitat que es puguin convertir en la nova espècie invasora que envaeixi l’illa, tal com ha passat amb les serps, perquè ni a Eivissa ni a Formentera hi hauria d’haver escorpins de cap mena. Iván Ramos, cap del Servei de Protecció d'Espècies a la Conselleria de Medi Ambient, reconeix que és la primera vegada que es té notícia, a les Pitiüses, de la presència d'aquesta espècie. “Aquest escorpí és el típic alacrà de la península Ibèrica i del sud de França”, explica Ramos. És més gran que els escorpins endèmics de Mallorca i Menorca.

Aquest dilluns comença el procés d'admissió per als alumnes que s'incorporen al sistema educatiu el curs 2019-2020 amb l'edat de 3 anys. Enguany, la Conselleria d'Educació i Universitat ha avançat el procés d'admissió amb la finalitat de facilitar la gestió. El termini per realitzar les inscripcions serà fins al pròxim 5 d'abril de 2019.

Un equip multidisciplinari de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC–UIB) ha desenvolupat un model matemàtic per resoldre un dels enigmes clàssics de l'ecologia: quants animals hi ha als nostres ecosistemes? Aprofitant el desenvolupament tecnològic de càmeres de vídeo, el nou mètode adapta l'ús d'aquesta tecnologia a models clàssics d'estima d'abundància d'individus per unitat d'àrea (és a dir, quants animals hi ha en un lloc determinat). El mètode és cridat a revolucionar el camp de l'ecologia de poblacions per a una multitud d'espècies de mamífers, rèptils, peixos i aus.