El deute públic de les Balears es va situar en 8.727 milions d'euros el segon trimestre del 2024, un 21,5% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya. D'aquesta manera, el deute públic de l'Arxipèlag va disminuir en 127 milions respecte al primer trimestre de l'any i va augmentar en 254 milions si es compara amb el segon trimestre del 2023, segons el Protocol de dèficit excessiu. Dit d'una altra manera, el deute de les Balears en finalitzar el segon trimestre de 2024 es va situar al 21,5% del PIB, una xifra lleugerament per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, que va ser del 21,9%.

La unió econòmica i monetària (UEM), o sigui el govern de l’àrea euro, va suspendre el Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) poc després de generalitzar-se els confinaments massius per resistir l’impacte de l’epidèmia de la covid-19. Això va permetre acceptar dèficits públics superiors al 3% del PIB i nivells d’endeutament superiors al 60% del PIB. Anteriorment, si se superaven, havien de sotmetre’s a la UEM i posar en marxa un pla d’ajust. Aquesta exigència s’ha suspès durant quatre anys. Els estats més insistents en el compliment del PEC (els defensors de l’austeritat) fa temps que volen tornar a aplicar-lo. Precisament, durant la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) s’han tancat els acords sobre com retornar al camí de la sostenibilitat financera de les administracions públiques, tot flexibilitzant la rigidesa anterior. En tot cas, l’any 2024 és de trànsit entre els anys d’excepcionalitat i la tornada a la normalitat pressupostària. La consellera Natàlia Mas hi ha insistit en la presentació del pressupost de la Generalitat per al 2024, mencionant que teníem l’última finestra d’oportunitat per fer un pressupost expansiu. Ja no ho podran ser els dels anys vinents. S’hauran de generar superàvits que redueixin els nivells d’endeutament existents actualment.

La ministra Elma Sainz té l’oportunitat de donar bones notícies en els seus primers 100 dies al capdavant del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les pujades en les pensions són la conseqüència del compliment de les reformes en el sistema acordades en legislacions anteriors; la darrera, del proppassat març, era una de les condicions de la Unió Europea per continuar rebent els fons europeus. 

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

El govern dels Estats Units es podria quedar sense diners per pagar les seves obligacions a partir de l'1 de juny, segons va explicar la secretària del Tresor –equivalent al ministre d'Economia–, Janet Yellen, en una carta enviada dilluns al president del Congrés nord-americà, Kevin McCarthy. Yellen demana al Congrés que aprovi urgentment una suspensió o una ampliació del sostre de deute, que dona potestat a l'executiu per continuar endeutant-se.

Alemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos, han pressionat fins a l'últim moment la Comissió Europea perquè presenti unes regles fiscals més dures i menys flexibles per escanyar els països del sud més endeutats, com Itàlia o Espanya. Tanmateix, Brussel·les ha fet la proposta formal de les noves normes sense incloure la majoria de les referències generals per a tots els estats membres que volia Berlín ni l'obligació de reduir com a mínim un 1% del deute per als països que tinguin un endeutament molt elevat i del 0,5% per als que superin els objectius fiscals.

El Banc Central Europeu prepara la venda esglaonada dels més de 3,4 bilions d’euros de títols de deute –sobretot públic–, una mesura que busca reduir l’escalada de preus que afecta les butxaques de les famílies del Vell Continent. No obstant això, aquesta mesura també pot suposar un encariment dels costos que paguen els governs dels estats per endeutar-se i finançar, així, els programes de despesa i reducció d’impostos que han engegat per frenar els costos de l’energia.

Les Balears seran la comunitat autònoma d'Espanya amb un major creixement de la seva economia el 2023. Així es desprèn de l'Informe sobre les línies fonamentals de pressupostos 2023 de les Illes Balears, elaborat per l'Autoritat Independent de Resposabilitat Fiscal (AIRef). De fet, la mateixa AIRef eleva les previsions fetes per la Conselleria de Model Econòmic liderada per Iago Negueruela: mentre el Govern preveu un creixement d'un 3,9%, l'organisme estatal ho augmenta fins al 4,7%.

"Farem tot el que calgui per preservar l’euro. I creguin-me: serà suficient”. Aquestes paraules, pronunciades fa exactament una dècada per l’aleshores president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, van ser el bàlsam que necessitava la zona euro per començar a posar fi a una crisi de deute que havia amenaçat de trencar la moneda. 

Rússia ha fet fallida del seu deute exterior per primer cop des del 1918. Moscou no ha pogut fer el pagament dels interessos d'un bo internacional a causa de les sancions imposades pels països occidentals. El país ja estava en fallida parcial des del mes d'abril, quan va abonar en rubles, la moneda russa, deute denominat únicament en dòlars.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pressiona el govern espanyol per la "manca total i absoluta d'informació" sobre el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en paraules de la seva presidenta, Cristina Herrero. La màxima responsable de l'organisme de control de les finances públiques també ha xifrat en uns 700 milions d'euros el cost addicional en interessos del deute que haurà de pagar l'Estat per cada punt percentual addicional que pugi l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum habitual per les famílies) i en 1.500 milions la despesa en pensions, alhora que incrementa en 2.000 milions d'euros la recaptació d'impostos.

La reunió dels ministres de finances dels països de la zona euro ha estat marcada aquest dijous pel retorn del deute públic com un dels riscos principals de l’economia del Vell Continent.

El Banc Central Europeu iniciarà l'elaboració d'un nou sistema per evitar l'escalada dels interessos que paguen alguns països –sobretot els perifèrics, com Espanya i Itàlia– pel seu deute públic, segons ha indicat l'organisme en un comunicat emès aquest dimecres. El cost dels bons espanyols i italians havia augmentat de manera notable des de dijous, quan el consell de govern del BCE va anunciar una pujada dels tipus d'interès bàsics i el final dels programes de compra massiva de deute aquest mes de juliol.

El consell de govern del Banc Central Europeu es reunirà aquest dimecres d'urgència davant de l'encariment del deute dels països perifèrics, com ara Espanya i Itàlia. Els interessos que paguen aquests països van créixer de manera substancial a partir de dijous passat, quan l'organisme monetari va anunciar que posaria fi al programa de compra massiva de deute públic i que apujaria els tipus d'interès.

El deute públic torna a encarir-se. Les mesures anunciades aquesta setmana pel Banc Central Europeu, que al juliol apujarà els tipus d'interès i acabarà el programa de compra massiva de bons estatals, són el punt final simbòlic i real a quasi una dècada de tipus en caiguda lliure, fins al punt antinatural que països fortament endeutats com Espanya van arribar a col·locar títols amb interessos negatius en plena crisi de la pandèmia.

La Comissió Europea proposarà mantenir suspesos els límits de dèficit i deute el 2023 per l'impacte de la guerra d'Ucraïna sobre l'economia del Vell Continent. L'executiu comunitari va deixar sense efecte les regles que imposen límits a l'endeutament dels estats membres de la Unió Europa ja el 2020, amb l'esclat de la pandèmia, una mesura que va mantenir el 2021 i aquest any.

Espanya va acabar l'any 2021 amb un dèficit públic del 6,76% del PIB, segons ha anunciat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És a dir, en només dotze mesos el saldo fiscal ha millorat en 31.500 milions d'euros, un descens del 28%, en comparació amb l'any 2020. La xifra continua sent superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019, però molt millor que la registrada l'any 2020, quan el dèficit públic es va enfilar fins al 10,97%, si es té en compte la introducció de la Sareb als comptes públics, o un 10,08% si no es té en compte el cost de l'anomenat banc dolent als comptes públics. Així, el dèficit públic millora en més de tres punts percentuals.

Alguns inversors internacionals ja han rebut el pagament, en dòlars nord-americans, dels interessos del deute que Rússia havia de pagar aquest dimecres, segons ha informat l'agència Reuters. Així doncs, Rússia evita de moment la fallida del seu deute, tot i que haurà de fer front a més venciments en les pròximes setmanes. Concretament, dimecres passat va expirar el termini oficial per pagar dos venciments de cupons –interessos de dos bons– per un valor total de 117,2 milions de dòlars, el primer pagament des de la invasió d'Ucraïna. Tot i tractar-se d'una quantitat petita per a un govern com el rus, hi havia dubtes que el Kremlin fos capaç de pagar-los a causa de les sancions imposades per la majoria de països occidentals.

"Havíem previst un creixement econòmic del 4% per a aquest any, però aquestes xifres ja no són realistes", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, aquest dilluns en la seva arribada a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la zona euro, l'Eurogrup. A Brussel·les ja s'ha assumit que les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna no seran ni de bon tros "insignificants", així que ara l'objectiu és esmorteir el cop al màxim perquè la recuperació que s'havia iniciat després de la pandèmia no descarrili.