Unes 1.562 persones es varen empadronar a Menorca els mesos de març i juny, 1.000 menys que el mateix període de l’any passat, segons ha informat IB3. El total de nous empadronats correspon a sis dels vuit municipis de l’illa perquè no es tenen en compte les dades relatives a Ferreries i es Migjorn. A més de tramitar l’empadronament presencialment, també hi ha l’opció de fer-ho telemàticament, tot i que, segons fonts consultades, “no hi ha hagut barra lliure, i s’ha controlat en tot moment que les altes fossin justificades”.

El Consell de Menorca i els ajuntaments de l’illa han signat aquest divendres el document de Declaració d’Emergència Climàtica. Es tracta d’una iniciativa que té per objectiu comprometre totes les institucions a assumir el lideratge de les mesures que estableix el full de ruta que durà Menorca a ser autosuficient l’any 2030. L’acte s’ha dut a terme a la muntanya del Toro, el cim més elevat de l’illa i situat al terme municipal del Mercadal. A la signatura hi han assistit la presidenta del Consell, Susana Mora, a més dels batles i batlesses dels pobles menorquins.

El PSOE ha tret profit aquestes setmanes de negociació dels resultats obtinguts a les urnes el passat 26-M. Dels vuit municipis de l’illa, quatre seran governats per batles socialistes, dos per representants del PP, un per l’Entesa i un altre pel PSM - MÉS per Menorca. Les novetats més destacades són al Llevant. Es Castell, Sant Lluís i Maó tornen a mans socialistes i aquest mateix partit manté, en principi, la batlia del Mercadal. En tots els casos, el PSOE ho aconsegueix mitjançant pactes amb formacions progressistes, excepte el cas del Mercadal, on governaran en minoria. D’altra banda, l’Entesa, a Ferreries, i el PSM - MÉS per Menorca, a Ciutadella, consoliden el lideratge incrementant la quota de regidors. En el primer municipi l’agrupació d’electors governarà amb majoria absoluta mentre que a la capital de Ponent hi haurà pacte. Completen el mapa Alaior i es Migjorn, amb batles populars.

El Consell Insular de Menorca invertirà, mitjançant el Pla insular de cooperació del 2018, 1,5 milions d'euros. Aquesta quantitat, sumada als anteriors exercicis, suposa 4,5 milions d'euros per als diferents ajuntaments de l'illa. L'objectiu d'aquesta dotació és la redacció de projectes, l'execució d'obres i l'adquisició d'equipaments municipals.