Hi ha nins que saben llegir, però no saben explicar què han llegit. Poden pronunciar les paraules d’un text i arribar al final de la pàgina, però quan el professor els demana què vol dir allò que acaben de llegir, la resposta no arriba. És una escena que els docents consultats per l’ARA Balears asseguren trobar cada vegada més sovint a les aules i que ajuda a entendre una dada difícil d’oblidar: les Balears han perdut 31 punts en comprensió lectora en les proves PISA, dels 472 de l’anterior edició als 441 actuals. La davallada no parla només de llibres. La comprensió lectora és la capacitat d’entendre un text, relacionar-ne la informació, fer inferències i extreure’n conclusions. I, segons els mestres i professors consultats, les dificultats comencen molt abans que un alumne tingui davant un text de PISA. Comencen quan encara no sap llegir.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

de vegades tenc la immensa sort d’emocionar-me fins a límits insospitats davant les creacions d’altres. És molt gros el que em passa. La primera vegada que vaig sentir la Sarabande de Haendel em va pujar des de les cames una mena de sensació de plaer físic que em va arribar a la boca de l’estómac.Se’m varen afluixar els genolls i vaig haver de respirar fort perquè pensava que m’anava a desmaiar. Ho record perfectament. Devia tenir uns 15 anys i mirava Barry Lyndon, de Stanley Kubrick. La pel·lícula em va hipnotitzar i aquella música em va tocar totes les fibres del cor.

Aquest dijous, 10 de juliol, un bon grapat d’al·lots joves feien coa a les sis de l'horabaixa a la llibreria Drac Màgic de Palma. No era per comprar la darrera novetat editorial ni per conèixer cap autor o autora de moda. Era per escoltar una conversa sobre un clàssic de la literatura mallorquina en català, Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. Molts, segurament, no s’ho haurien cregut si a l’institut els haguessin dit que serien allà, i no a la platja, un dia d’estiu. Però aquest és l’efecte Club Tàndem. Juliana Canet (Cardedeu, 1999) i Marina Porras (Rubí, 1991) són les conductores d’aquest programa multiformat de 3Cat sobre literatura que ha volgut rompre la barrera de la televisió i del pòdcast per fer, a més, un club de lectura des de diferents llibreries d’arreu de Catalunya. Després d’emetre'n el vuitè i darrer episodi, centrat en la figura de Villalonga, Canet i Porras han tancat aquesta primera temporada a Palma, on han avançat que hi tornaran per parlar sobre Blai Bonet en la segona temporada del programa, que ja preparen. 

Si llegeixes, viuràs més. I no és una amenaça, sinó una evidència científica. Per ser exactes, viuràs un 20% més que les persones que no llegeixen, una xifra que es redueix lleugerament en els lectors de revistes i diaris, segons un estudi publicat a Social Science & Medicine, liderat per la Universitat de Michigan, que relaciona la lectura amb la longevitat i que ha fet un seguiment dels hàbits lectors de més de 3.600 persones de més de 50 anys als Estats Units durant 12 anys.

Aquests dies molts alumnes poden “apujar nota” llegint un llibre, triat pels mestres de literatura. Ana María Matute o Lorca, en castellà; Rodoreda o Moncada, en català, pel que veig.

A la seva (extraordinària) crònica d’ahir, Joan Burdeus deia que el president Illa, en la xerrada a porta tancada amb l’escriptor Javier Cercas, va fer reviure “el neopujolòmetre” reivindicant els llibres com “una forma de millora personal més que no pas de gaudi”.

L’auge dels clubs de lectura ha donat pas també a noves maneres de concebre’ls. És el cas de les biblioteques de Felanitx i Portocolom, des d’on s’ha posat en marxa el Club de Lectura a Casa, amb què posen a disposició dels usuaris unes bosses que contenen cinc exemplars d’un mateix llibre, una guia de lectura i un quadern per anotar els comentaris. Així, fomenten que es duguin a terme sessions autònomes, una iniciativa amb què han estat reconeguts amb un dels premis d’animació a la lectura María Moliner, concedits pel Ministeri de Cultura.

Tota la vida havia llegit, però no va ser fins que va tenir 82 anys que ho va començar a fer per gust. Això diu Alejandro Segura, un veí del Molinar que ara en té 86, i que és un dels participants més actius del club de lectura de la biblioteca de Cort, a Palma. “Jo llegia poc perquè estava molt implicat en el moviment veïnal i no tenia temps, a més que de jove em dedicava a altres coses, com fer excursions i jugar a bàsquet”, assegura, “així que l’únic que llegia eren llibres tècnics que havia d’aprofitar per feina. Res a veure amb l’afició que tenc ara”. Fa quatre anys que un pic al mes s’asseu amb un grup d’una quinzena de companys a comentar les seves lectures, com de cada vegada més gent fa a les Balears.

1. Si tal com deia Miguel de Unamuno, “el feixisme es cura llegint”, no està tot perdut. No parlo de llegir piulades curtes, ocurrències i altres distraccions que ens tenen massivament enganxats. Em refereixo a llegir, amb tots els ets i uts. A Catalunya i Espanya es llegeix més que mai, segons el baròmetre anual de la Federació de Gremis d’Editors. Un 54% dels adults compren llibres, un 69% de catalans en llegeixen i, per primera vegada, més d’un 65% llegeixen com a forma d’oci. Per trencar un mite, qui més llegeixen són els joves de fins a 24 anys. Però també cada vegada llegeixen més les persones de més de 65, perquè ja s’està jubilant una població cada vegada més formada. El lector tipus, tanmateix, és una dona amb estudis universitaris, jove, en un àmbit urbà. Això sí, les dones llegeixen més que els homes en tots els trams d’edat i cada vegada la distància és més gran (ara, ja, de 13 punts percentuals).

No, la cultura no ens fa necessàriament més feliços, ni millors persones, ni més dignes, ni més humans, per repetir alguns dels tòpics més habituals. De fet, hi ha grans intèrprets musicals, excel·lents escriptors, cèlebres artistes plàstics i cineastes que han estat i són assetjadors, pederastes, maltractadors, xenòfobs, antisemites, catalanòfobs... i fins i tot reconeguts filòsofs filonazis, malgrat ser tots gent de molta cultura. Posar-hi noms seria ben fàcil.

Em direu i us diré que aquest any que ve farem una vida més sana, i que demà (un cop liquidades les restes del Cap d'Any) començarem l’A.G., que seria l’Auster Gener, esclar. Anomenem-lo així i proclamem també que farem un gener sense cap de les dues ges: ni Greix, ni Graus. Però diguem-nos, també, sisplau, que aquest any que ve deixarem el mòbil una estona i llegirem (llibres).

Centenars de pel·lícules, milers de llibres i incomptables treballs discogràfics s’han estrenat o publicat al llarg del 2024. D’entre tots, n’hi ha hagut un que ha captivat més que els altres els cineastes, directors de festivals, escriptors, editors i músics de les Illes Balears. Aquesta és la seva tria.