En cas que a l'octubre es repetissin les eleccions al Parlament de Catalunya, el baròmetre del CEO preveu uns resultats força semblants als dels comicis del passat 12 de maig. El PSC tornaria a guanyar (però necessitaria suports) i Junts i ERC es mantindrien, respectivament, en el segon i tercer lloc. El bloc independentista (els dos esmentats més la CUP) no sumaria majoria ni per la banda alta de les respectives forquilles, i la suma més plausible seria la del PSC, ERC i Comuns, és a dir, una mena d'edició post-Procés dels tripartits d'esquerres que van governar Catalunya del 2003 al 2010.

Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

El Tribunal Suprem avala els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La secció cinquena de l'alt tribunal ha inadmès aquest matí els recursos de Vox i Ciutadans, els primers que han acabat la seva tramitació, per "falta de legitimació". Després de derogar la sedició i incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, hi havia un cert risc de presó si el Suprem acceptava els recursos dels dos partits. El debat d'aquest matí, que ha durat menys de dues hores, era una patata calenta que podia impactar de ple en els contactes entre el govern espanyol i l'independentisme. Finalment, però, res es mou i Sànchez i Cuixart continuaran en llibertat.

La música ha tingut un protagonisme rellevant en el lliurament de les Creus de Sant Jordi 2023 que s'ha celebrat aquest dimarts al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Per una banda, perquè mitja dotzena dels guardons han anat a projectes i personalitats relacionades amb la música, com Jaume Sisa, Maria del Carme Valls, Sopa de Cabra, el Festival Sónar, la Societat Coral el Progrés i la Fundació Privada Vozes. D'altra banda, per l'actuació musical d'Alfred García, que ha interpretat versions a veu i guitarra acústica de Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa i El boig de la ciutat de Sopa de Cabra. Sisa, per cert, no ha pogut assistir a la cerimònia, i en el seu nom ha recollit la creu l'editor discogràfic Enric Pedascoll.

Política, música i cinema. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts qui seran les persones i entitats a qui concedirà enguany la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que dona el Govern. D'entre tots els noms se'n podrien destacar cinc: són els de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; el grup de música Sopa de Cabra; el director de cinema Agustí Villaronga, mort el gener passat; el del cantautor Jaume Sisa i el festival de música Sónar. En total han estat premiades 20 personalitats i 10 entitats.

La gran nit de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi havia d’adir-se amb la història del grup creat pels germans Fortuny fa mig segle. És a dir, fent bullir l’olla de les músiques tradicionals de cercavila i pólvora i desplegant aquella singularitat que els va fer destacar tant entre el jazz fusió progressiu com entre les propostes més ballables sorgides en el context laietà dels anys 70. Aleshores ho van fer tirant pel dret, si fa no fa com quan The Tyets, un dels convidats al concert del Palau Sant Jordi, lliguen so de cobla i reggaeton a Coti x Coti.

Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981) trenca nou anys de silenci discogràfic amb la publicació d'Aportar bellesa al món (Satélite K, 2023). Enrere queden el projecte L'Ombre de ton Chien, una etapa d'incerteses personals i professionals i el dol per la mort de la mare. Manté, esclar, la sensibilitat de la cançó francesa, ara estimulada per tocs de jazz més lliure. Anna Roig preestrena el disc aquest diumenge, 26 de març, a l'Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès, i després vindrà una gira que començarà al Festival Strenes de Girona el 21 d'abril.

Un any després de ser indultat i sis mesos més tard de deixar la presidència d'Òmnium, Jordi Cuixart ha anunciat aquest dilluns que se'n va a viure "temporalment" a Suïssa. En un acte a l'Ateneu de Sant Just Desvern en el qual ha intervingut telemàticament, l'exlíder de l'entitat sobiranista ha explicat que s'instal·larà a Ginebra, tal com ja feia setmanes que s'especulava, i que des d'allà pilotarà l’estratègia internacional de l'organització a Europa. L'objectiu de Cuixart, que des del mes de febrer ja exerceix de president d’Òmnium Civil Rights Europe, és continuar denunciant la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat i centrar-se en el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència de l'1-O. Però el canvi de residència també coincideix amb l'expansió de la seva empresa d'embalatge, Aranow, que ha obert un centre d'innovació a Suïssa de la mà d'una universitat del país. La idea de Cuixart, amb tot, és sovintejar les visites a Catalunya.

Aquest dissabte Jordi Cuixart deixarà de ser president d’Òmnium i passarà el relleu a Xavier Antich. Aquesta és l’última entrevista de Cuixart com a president d’una entitat que va agafar amb 70.000 socis i que ara frega els 200.000.

L’11 de febrer del 2018, Jordi Cuixart datava una carta des de la presó de Soto del Real, que em va fer a mans una col·laboradora seva pocs dies després. El coneixia superficialment, però el president d’Òmnium, que portava quatre mesos a la presó, va compartir amb mi algunes idees que li havia suggerit un dossier d’homenatge del diari a Pere Casaldàliga. En aquella nota hi ha dues cites que han marcat l’acció política de Cuixart fins avui: “Així doncs, no tenim altra alternativa que lluitar per la llibertat” i “Des de la generositat i la perseverança i sense actes heroics estèrils però amb tot el coratge. Avui Rosa Parks ressona amb més força que mai: «Com més cedíem pitjor ens tractaven»”.

Divendres van plegar la delegada del govern espanyol i el president d’Òmnium. I tot i la diferència de rang, no és estrany que es parli, sobretot, de l’adeu de Jordi Cuixart. El virregnat és una institució subordinada, mentre que Òmnium ha estat un actor polític important. De la nova virreina, Maria Eugènia Gay, sabem que prové d’una dinastia de togues, típicament espanyola; que va defensar amb zel el 155, i que va intentar fer callar el president del Parlament per haver dit “presos polítics” davant del ministre Catalá. De mèrits, doncs, en té. Queda saber quin destí li espera a Teresa Cunillera, l’anterior delegada. Esperem que el partit se’n cuidi i que no li passi com amb Enric Millo, a qui el PP va haver de recol·locar a l’administració andalusa, raó per la qual ara es diu Enrique.

Sacsejada al capdavant de l'independentisme. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural i un dels grans símbols del moviment, ha anunciat aquest divendres que deixa la presidència de l'entitat i que serà rellevat pel filòsof Xavier Antich, actual membre de la junta. "Toca fer el relleu, ningú és imprescindible", ha afirmat a RAC1, des d'on ha revelat que el vicepresident, Marcel Mauri, també deixarà el càrrec. President d'Òmnium des del 19 de desembre del 2015, Cuixart ha decidit no presentar-se a la reelecció per a un tercer mandat de quatre anys perquè considera que "calen nous lideratges" i que "cal deixar espai perquè puguin aflorar". Des d'aquest divendres, que s'ha convocat l'assemblea general per escollir la nova junta el 26 de febrer, Cuixart serà el president en funcions després de més de sis anys al càrrec i d'haver-lo mantingut estant empresonat per l'1-O perquè, com sempre ha defensat, no fos l'Estat qui decidís qui comandava l'entitat.

La lluita de les entitats memorialistes per recuperar per a la ciutadania la Prefectura de la Via Laietana és, com tantes altres, molt llarga. Fa anys que ho reclamen. Dos dimarts al mes tallen la Via Laietana i es planten davant la comissaria per reivindicar-la i oferir el testimoni de persones que hi van patir tortures. Aquest divendres, a l’avantsala del 20-N en què es commemora el 46è aniversari de la mort de Franco, Òmnium Cultural, juntament amb entitats memorialistes, ha tornat a exigir el canvi d’usos de la Prefectura de la Policia Nacional de Barcelona perquè esdevingui un espai de memòria democràtica. "Volem que aquest centre de l'horror es converteixi en un espai de memòria contra el totalitarisme, per la llibertat i per la democràcia -clamava el president d'Òmnium i ex-pres polític, Jordi Cuixart-. Fa massa temps que es demana que acabi aquesta ignomínia, no volem esperar més i no ens serveixen les mitges tintes".

En plena celebració dels 60 anys de vida, Òmnium està a punt d’arribar als 200.000 socis, té 10 milions d’euros de pressupost, en destina el 70% a projectes de llengua catalana i el president de l’entitat, Jordi Cuixart, és una estrella del rock polític. Què pot anar malament? Bona part de tota la resta. Per això, Cuixart s’ha posat entre seriós i tendre al llibre Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres) i avisa que sense una mobilització al carrer que pressioni els polítics catalans i espanyols no hi haurà independència.