Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

El Tribunal Suprem avala els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La secció cinquena de l'alt tribunal ha inadmès aquest matí els recursos de Vox i Ciutadans, els primers que han acabat la seva tramitació, per "falta de legitimació". Després de derogar la sedició i incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, hi havia un cert risc de presó si el Suprem acceptava els recursos dels dos partits. El debat d'aquest matí, que ha durat menys de dues hores, era una patata calenta que podia impactar de ple en els contactes entre el govern espanyol i l'independentisme. Finalment, però, res es mou i Sànchez i Cuixart continuaran en llibertat.

Pressió de Junts a Esquerra perquè trenqui amb el PSOE. Les mesures anunciades per la Moncloa no són suficients per a la Generalitat –tal com va deixar clar diumenge la consellera de Presidència, Laura Vilagrà–, però JxCat demana als republicans que vagin un pas més enllà en la seva reacció davant del Catalangate i que també retirin el suport parlamentari al govern del PSOE i Unides Podem. Fins quan? Aquest dilluns el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha fixat a parer seu el que han de ser les condicions: una comissió d'investigació al Congrés de Diputats i assumpció de responsabilitats per part dels autors de l'espionatge, a més de "llums i taquígrafs" sobre el que ha costat tota l'operació de Pegasus. ERC, per la seva banda, també exigeix més gestos al PSOE i de moment ha advertit el govern espanyol que no pot comptar d'entrada amb els seus vots al Congrés de Diputats. Està en l'aire, doncs, l'estabilitat de l'executiu de l'Estat.

Pablo Casado s'enfronta a dues querelles de Jordi Sànchez. El secretari general de Junts, que ja en va presentar una en representació del partit per les mentides del líder del PP sobre el català a l'escola, en presentarà aquesta setmana una altra per injúries i calúmnies després que el popular l'acusés de "destrossar un cotxe de la Guàrdia Civil" el 20-S del 2017 i "instigar a la violència contra les administracions de l'Estat". Unes declaracions que Casado va fer al desembre en un acte de partit a l'Aragó en resposta a la primera querella. "No em donarà lliçons de legalitat i democràcia", va dir al també expresident de l'ANC.

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez (Barcelona, 1964), explica els motius que el fan ser crític amb la taula de diàleg.

Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta "Mirant al futur" no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) rep l’ARA al locutori de la presó de Lledoners amb cara de satisfacció. En una setmana s’ha desbloquejat l’acord de legislatura de Junts amb ERC i ja hi ha nou president. 

Amnistia Internacional continua denunciant que el secretari general de Junts i exlíder de l'Assemblea, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, estan privats de llibertat tres anys i cinc mesos després del seu empresonament. Aquesta vegada l'organització ha destacat la seva situació en l'informe anual sobre els drets humans al món. En l'apartat sobre Espanya, Amnistia alerta que Sànchez i Cuixart "continuaven a la presó" al final del 2020 després d'haver sigut declarats culpables "de sedició en relació amb les manifestacions i el referèndum d'independència del 2017". Sense entrar en valoracions, l'organització recorda la situació dels llavors líders de les entitats sobiranistes en l'apartat que tracta la llibertat d'expressió i de reunió a l'estat espanyol.

El Tribunal Constitucional ha tornat a rebutjar suspendre la pena de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, després que ho demanessin arran de la sentència de Bèlgica sobre l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Els quatre condemnats en el judici del Procés van sol·licitar de nou a l'alt tribunal que mentre no es resol el seu recurs d'empara permetés que no haguessin d'estar a la presó, aprofitant que un tribunal belga va declinar l'extradició de Puig adduint que se li havia vulnerat el dret al jutge predeterminat per llei i se li podia no respectar la presumpció d'innocència. Es tracta de dues qüestions que els exconsellers de JxCat i l'exlíder de l'ANC també plantegen, però el TC no considera que sigui res "sobrevingut" que justifiqui la sol·licitud.

L'actor català Jordi Sánchez, popular pel seu paper d'Antonio Recio a la sèrie de televisió La que se avecina i pel de Lopes a Plats Bruts, "ha sortit de la UCI i està fora de perill", segons ha informat aquest dimarts la seva agència de representació. Sánchez va ingressar a l'hospital a principis de febrer per covid i la gravetat del seu quadre mèdic el va portar a la Unitat de Cures Intensives (UCI), de la qual ha aconseguit sortir. "Estem molt feliços d'anunciar que el Jordi ha sortit de l'UCI i està fora de perill. Esperem que en breu tingui l'alta mèdica i pugui tornar a casa per recuperar-se amb la seva família", ha assenyalat el seu representant en un comunicat.

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, atén l’ARA al matí sense saber encara si el jutge de vigilància penitenciària decidirà avui mateix si li suspèn el tercer grau i el fa tornar a Lledoners.

El dia després de les eleccions del 14-F ha servit per constatar el canvi de paradigma dins l'independentisme. Per tant, sols 35.000 vots i 1 escó de diferència, ERC aspirarà a liderar el pròxim Govern amb JxCat, aquesta vegada, fent de copilot. Els primers aquest dilluns ho han tornat a proclamar als quatre vents i els segons han donat mostres d'acceptar-ho. El punt de partida de la legislatura comença amb un punt d'acord i amb un de desacord. En el terreny de les coincidències, els dos partits aspiren a una negociació ràpida per formar Govern, un fet no menor si es té en compte que les dues últimes investidures –la de Carles Puigdemont (2016) i la de Quim Torra (2018)– es van demorar més de tres i quatre mesos. Però també han mostrat les primeres divergències. ERC vol que els comuns –i també la CUP– participin en l'acord que es firmi per començar el mandat, mentre que JxCat vol només un govern de forces independentistes i descarta els de Jéssica Albiach. Aquestes són les primeres cartes que es posen sobre la taula per una negociació que començarà de manera imminent.

Després de quedar en el tercer lloc a les eleccions del 14-F i perdre el duel particular amb Esquerra per un escó, la conclusió al quarter general de Junts per Catalunya és que li toca a Pere Aragonès (ERC) liderar la formació del nou govern basant-se en un acord de legislatura entre totes les formacions independentistes. És a dir, entre Esquerra, JxCat i la CUP. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una roda de premsa ha destacat la majoria absoluta independentista en vots i en escons del 14-F i ha assegurat que l'electorat mana als tres partits posar-se d'acord per fer un "govern fort" amb una majoria al Parlament que li doni suport. Sànchez no ha volgut posar "línies vermelles" en la negociació i no ha avançat quin repartiment creu que hi ha d'haver en el pròxim executiu. "Volem escoltar quina és la proposta d'Esquerra", ha assegurat, malgrat que ha mantingut el rebuig a incorporar els comuns dins el govern perquè Junts "només" vol un executiu amb forces independentistes.

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull tornen a intentar que el Tribunal Constitucional els deixi en llibertat mentre esperen la resolució del recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem. El que ha mogut l'escenari és el revés de Bèlgica a la justícia espanyola al negar l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig dijous passat. El tribunal d'apel·lació va considerar que si s'entregava Puig a Espanya podia patir vulneracions de drets fonamentals: el del jutge predeterminat per llei i el de presumpció d'innocència.

A l’últim revolt, el 2020 va valdre la pena. El tió de casa ens havia cagat tres entrades per al teatre per al penúltim dia de l’any, que de fet és l’últim més o menys normal. El dimecres, doncs, vam acabar la feina més d’hora que de costum per arribar puntuals a la Biblioteca de Catalunya. En temps de pandèmia, la cultura comença en horari europeu i acaba abans del toc de queda. A tres quarts de vuit, la porta del carrer del Carme era tancada amb pany i forrellat i calia donar tota la volta per entrar pels jardins del carrer Hospital. El trajecte, a peu i a les fosques, ha quedat inhòspit. Rere la Boqueria, a l’antic espai de la Gardunya, a tocar de l’Escola Massana, el solar és desavinent en el fons i en les formes. Esquivem els vòmits com qui salta mines i caminem de pressa perquè un gos perillós, que no sembla ser de ningú, s’ha entretingut esparracant el plàstic d’allò que hores abans devia ser una garrafa d’aigua. El tió acostuma a encertar els regals. La guerra no té rostre de dona, fila 2, a tocar de passadís per poder estirar les cames. Tothom du mascareta, ningú no tus, les butaques buides separen bombolles. Apareix el regidor per dir que apaguem els mòbils i per donar la benvinguda al públic i, en especial, a una persona. No l’assenyala. No en diu el nom. No cal. Tothom l’aplaudeix perquè, malgrat que amaga la barba rere la mascareta, tots l’hem reconegut. L’aplaudiment arrenca sol. Espontani i llarg. En Jordi Sànchez, tímid, no té més remei que saludar. L’ovació cada vegada és més intensa i, si no unànime, absolutament massiva. Els aplaudiments –en l’any dels aplaudiments– duren molt més del que ningú no s’esperava. I ell, al final, es posa dret i aixeca el polze en senyal d’agraïment o de coratge o de no sé quina victòria. És un moment emotiu per a tots. I aleshores s’apaguen els llums i Svetlana Aleksiévitx entra en escena. Sense pressa. Per recordar-nos que de cap guerra no se’n surt jove.

]]>

L’independentisme ha posat des del principi de la causa de l’1-O totes les seves esperances en la justícia europea. Doncs bé, tres anys després que s’iniciés el procés judicial a Espanya, alguns casos relacionats amb els drets polítics dels líders que van impulsar el referèndum arriben al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ho fan havent esgotat les vies internes a l’Estat, un dels requisits perquè el TEDH entri a estudiar el fons del cas. Quins presos estan en aquesta situació? El president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i l’exconseller Jordi Turull. Segons ha pogut saber l’ARA, tots tres han interposat ja demandes a Estrasburg, tot i que el tribunal encara no ha decidit si les admet a tràmit -el primer pas per acceptar estudiar el fons de l’assumpte.

]]> Cada vegada que l'estat espanyol fa el sord a les peticions d'organismes internacionals que reclamen l'alliberament dels presos polítics catalans, multiplica el seu descrèdit com a estat democràtic i de dret davant de la comunitat internacional, i soscava de manera greu la seva pròpia credibilitat. Aquesta vegada torna a ser Amnistia Internacional (AI) la que exigeix, concretament, que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, siguin excarcerats, i no de qualsevol manera, sinó —textualment— de forma “immediata i incondicional”. És la vuitena vegada que aquesta organització de drets humans exigeix això mateix, i com és de suposar, una vegada més l'estat espanyol en farà cas omís. Així no fan més que abonar la “llegenda negra” que tant de greu sap als nacionalistes espanyols. Però el fet obvi és que un estat membre de la Unió Europea no pot tenir presos polítics (per molt que oficialment es negui que ho són; no en faltaria d'altra) sense presentar-se davant del món com un estat democràticament fallit, que de retruc fa malbé la credibilitat de la mateixa UE. Com ha fet notar Cuixart en un comunicat: “Amnistia reitera que amb el nostre empresonament es criminalitza el dret de reunió i la llibertat d'expressió, la desobediència civil, mentre l'Estat ens manté suspès el tercer grau i el dret a sortir a treballar amb l'11.2”. I ho qualifica com “una vergonya democràtica”. Algú objectarà que Cuixart és part directament interessada, però el cas és que no hi ha moltes altres maneres de descriure-ho.

]]>

Aquest dimecres s'ha complert un any de la sentència del Procés i vuitanta del judici a Lluís Companys. Són dos aniversaris que la història ha relligat, que ja aniran junts d'ara endavant. Cada dia que passa ens obre una mica més els ulls a les múltiples connexions que tenen.

]]>

L'octubre és un mes ple d'efemèrides per a l'independentisme, algunes amb gust de victòria, com el referèndum de l'1-O o la mobilització multitudinària del 3-O, però d'altres d'infaust record, com l'empresonament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i del llavors president de l'ANC i actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Aquest divendres es compleix el tercer aniversari des que els dos líders van ser enviats a la presó de Soto del Real per l'Audiència Nacional. Per recordar aquell dia, Òmnium ha fet un acte a la plaça Catalunya de Barcelona on ha anunciat que en els pròxims dies Cuixart enviarà una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en què li reclama l'amnistia de tots els represaliats del Procés. Ho farà amb un missatge clar: és possible jurídicament i políticament.

]]>