La llibreria Drac Màgic acull aquest dijous 16 la presentació del llibre En nombre propio. Ejercer el trabajo sexual con derechos amb la participació de treballadores sexuals i membres del sindicat Otras, com el seu secretari de Relacions Internacionals, Miquel Biblioni. El llibre recull bona part del treball col·lectiu i és pràcticament la transcripció de la proposta de llei que han elaborat: un recorregut històric, una diagnosi de la situació actual i propostes concretes per a una legislació justa per a les treballadores sexuals. L’ha publicat Traficantes de Sueños, amb la col·laboració de la sociòloga Paloma Martín, qui també serà aquest dijous a la presentació. La convocatòria, a la qual també dona suport la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, tindrà lloc a les 18.30 h.

No eren els millors temps possibles: era l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Així i tot, fou aleshores quan Llorenç Bisbal, un sabater que arribaria a batle de Palma, es va obstinar a unir les diverses associacions obreres de Mallorca sota unes sigles comunes: la Unió General de Treballadors (UGT). Allò va ser a la desapareguda Casa del Poble de Palma el 4 d’octubre del 1925, ara fa cent anys.

La possibilitat d’accedir a un habitatge amb totes les garanties, a preus raonables i sense incerteses amenaçants, s’ha convertit en una qüestió central aquí i a moltes ciutats de l’Estat travessades per la turistificació i l’especulació immobiliària. El capitalisme expandeix les seves fronteres de mercantilització incidint de manera violenta contra tot allò essencial i imprescindible pel sosteniment de vides dignes per a tothom. I l’habitatge n’és un pilar fonamental.

El color lila ha tornat a omplir els carrers de Palma aquest 8-M de la mà de milers de manifestants que han reivindicat el feminisme davant els discursos reaccionaris i han exigit més drets per a les dones. La protesta, el recorregut de la qual ha anat de la plaça d'Espanya a Cort, ha inclòs crides a la solidaritat entre les dones, contra la violència masclista i denunciant l’avenç de l’extrema dreta. 

El binomi infants i pantalles remou diferents preocupacions i cada vegada més administracions es plantegen mesures per encarar-lo. Per exemple, a Catalunya, la Generalitat ha decidit deixar-lo fora de l’escola com a mesura per controlar el seu ús excessiu. En el debat sobre l’accés dels menors a internet s’hi suma que arribar a la pornografia és més senzill que mai: l’única trava que s'hi troben acostuma a ser un pop-up que diu “Clica aquí si tens més de 18 anys” sense verificació a darrere. I a un nivell encara més perillós hi ha l’amenaça dels ciberassetjadors sexuals, que aprofiten qualsevol via per contactar amb infants. A Espanya, el govern ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els menors en l’entorn digital, que entre altres aspectes planteja elevar fins als 16 anys l’edat mínima per tenir xarxes socials. Amb aquesta norma encara en una fase inicial, especialistes consultats per l'ARA valoren la viabilitat d'aquesta restricció i si és la solució més adequada, tant per als drets dels infants com per al seu desenvolupament psicològic.

Amb una trajectòria d'activisme de 40 anys, Simona Levi, fundadora de Xnet (Institut per a la Digitalització Democràtica), acaba de publicar el llibre Digitalització democràtica. Sobirania digital de les persones (Raig Verd), en el qual reclama a les institucions sortir del paraigua de les grans tecnològiques internacionals perquè els ciutadans puguin recuperar el control dels seus drets en el món digital.

Arran del cas Begoña Gómez, voldria aportar un precedent nord-americà al debat sobre com la carrera professional dels consorts de persones en posicions prominents es pot veure normativament afectada per aquesta prominència.

Els debats identitaris sempre són lluites de poder. Reconèixer l’existència de l’adversari significa admetre que té un espai propi que esgarraparà del primer. Ho sabem bé aquí: acceptar que Catalunya és una nació vol dir que l’altra nació –l’espanyola, la francesa...– s’encongirà, amb totes les conseqüències polítiques, econòmiques, culturals i simbòliques. I també és així pel que fa a les identitats de gènere, d’edat, ètniques, professionals, o de qualsevol altra mena.

(El títol és irònic, ho aclaresc d'entrada). L'esquerra espanyola, i també la catalana, i diria que l'esquerra en general, tenen molts deures pendents pel que fa a drets lingüístics. En general, les posicions diguem-ne oficials de l'esquerra en aquesta matèria van endarrerides: no veuen encara els drets lingüístics com drets fonamentals, quan ho són, ni equiparen la lluita per la diversitat lingüística amb la diversitat de gènere, religiosa, ètnica, etc. El punt de partida és molt clar: tan injust i inacceptable és discriminar una persona pel seu gènere, creences religioses o color de pell com discriminar-la per la llengua que parla. A partir d'aquí, qualsevol estat que es digui democràtic i que sigui plurilingüe ha d'assumir aquesta diversitat i promoure-la com un valor cultural i cívic. L'estat espanyol es troba tan lluny de fer això que de fet va en sentit invers. La prohibició de parlar català, gallec, euskera o asturià al Congrés de Diputats (i el fet de poder fer-ho un dia a l'any al Senat, i encara perquè és “la cambra de representació territorial”) és un exemple clar del jacobinisme centralista que domina a l'estat espanyol pel que fa a les llengües diferents del castellà.

Que en un territori com les Terres de l’Ebre, allunyat de les grans sinergies urbanes, s’hagin constituït fins a sis associacions LGTBIQ+ deixa intuir que el col·lectiu també vol reivindicar-se a comarques. Els últims anys, la suma de polítiques públiques i d’activisme social ha contribuït a trencar estigmes i a visibilitzar una realitat que en pobles i ciutats petites havia estat ignorada.

"Amb el que ha costat, ja és tot un èxit ser aquí". Alba Muntades respon així a les felicitacions el dia que en fa 51. La seva vida va donar un tomb quan, ja mare de dues criatures i amb una carnisseria en propietat, li van diagnosticar un trastorn bipolar, una "alteració de les emocions que té períodes de depressions i eufòries", diu aquesta veïna de Ribes de Freser prement la cànula que li activa les seves cordes vocals després d'haver estat sotmesa a una traqueotomia. 

Agents de la Policia Nacional de Palma han detingut aquest dissabte una dona de 43 anys per un delicte relatiu a la postitució i contra els drets dels treballadors. La dona havia reconvertit ca seva en un prostíbul on tenia 10 dones treballant i vivint en males condicions, a qui cobrava un lloguer abusiu per dormir en habitacions compartides amb lliteres, on s'instal·laven fins a quatre dones.

Encara es venen enciclopèdies. Això sí, algunes, una mica amb calçador. És la primera conclusió a la qual es pot arribar després de llegir la sanció de més de 76.000 euros que ha imposat la Direcció General de Consum del Govern balear contra l'empresa Alvarez&Sicilia. Aquesta editorial va convèncer en primera instància una dona gran, pensionista, perquè adquirís una oferta de dos toms, en format facsímil, un sobre medicina i un altre sobre sant Francesc d'Asís. L'oferta, que els comercials van explicar a la denunciant que era de gran interès perquè els productes "es revaloritzarien", pujava a la quantitat de 3.960 euros cada un dels toms, per tant, prop de 8.000 euros. A més dels dos toms en format col·leccionable, la proposta comercial venia acompanyada d'un obsequi que no era altre que una cafetera Nespresso.