Les murades d’Artà, mirall de la memòria i la identitat d’un poble i definició material del seu paisatge, passaren a mans de l’Església quan les registrà a nom seu, a principis del 2015. La Llei hipotecària del govern de José María Aznar va permetre que la institució religiosa s’atribuís la propietat de béns que majoritàriament eren de domini públic, sense haver d’aportar cap certificat de propietat, fins que l’escàndol va obligar l’Estat a recular, fa prop de dos anys. Artà va atrevir-se a denunciar allò que va interpretar com una usurpació del patrimoni popular i en va reclamar la titularitat pública. Seran els tribunals els qui hi tindran la darrera paraula. Alternativa per Artà convocà despús-ahir el portaveu de la plataforma Recuperando i professor de Dret Civil de la Universitat de Còrdova, Antonio Manuel Rodríguez, a impartir una xerrada al municipi per tal d’analitzar un fenomen que considera que és una “qüestió d’Estat”.