Amb internet, el món va quedar connectat. El primer correu electrònic es va enviar el 1985, però la xarxa no va arribar de manera massiva a les llars fins una dècada després. Des de llavors, una persona de Manacor, on el 1999 va néixer el portal infoManacor, es pot comunicar amb una altra de Wisconsin gairebé a l'instant. Més de 30 anys després de l'expansió d'internet, però, el repte ja no és només connectar persones d'arreu del món, sinó també aconseguir que les dades viatgin més ràpidament i es processin més a prop d'on es necessiten.

Les Balears tenen el repte de sortir del vagó de coa de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D). L’Arxipèlag continua ocupant la darrera posició entre les comunitats autònomes en percentatge del Producte Interior Brut (PIB) destinat a aquestes activitats, amb un 0,4%, davant l’1,5% de la mitjana espanyola. És a dir, les Illes hi dediquen proporcionalment gairebé quatre vegades menys recursos que el conjunt de l’Estat. Una diferència que evidencia el camí que encara queda per recórrer, però que també posa damunt la taula una oportunitat per impulsar un model econòmic més diversificat, competitiu i menys dependent del turisme.

Pocs professionals coneixen els engranatges de la tecnologia i la gestió pública a les Balears amb la perspectiva que aporten quatre dècades d’experiència. José Juan Novás –Pepe Novás, en els entorns de la innovació– ha creuat de manera constant la frontera entre l’alta direcció de tecnològiques privades i la modernització institucional. Ara, des de la coordinació de la Comissió de Ciència, Tecnologia i Innovació del Cercle d’Economia de Mallorca, s’ha convertit en una de les veus amb més autoritat a l’hora d’abordar el gran repte pendent de les Illes: com transformar el nostre model productiu a través de la digitalització, la sostenibilitat i el coneixement.