Impossible trobar l’adjectiu idoni per qualificar el monumental espectacle que va oferir el Gran Teatre del Liceu amb tan espectacular Rèquiem de Verdi. Veure la gran orquestra i el cor a sobre de l’escenari ja era un clar presagi de les dimensions del que vindria a continuació. Una impressió que va augmentar exponencialment quan varen aparèixer Lise Davidsen, Aigual Akhmetshina, Freddie de Tomasso i Christian Van Horn, juntament amb el conductor d’aquesta gran i exquisida multitud, Nicola Luissoti, un especialista verdià que d'alguna manera i sens dubte es va convertir en un altre dels grans protagonistes de l’apoteòsica vetlada. Control absolut, tempos mil·limètrics, precisió en cada indicació, però, sobretot, passió, la que va encomanar des del primer moment i mantenir al llarg de tan explosiva i gegantesca partitura, aquesta “òpera amb vestidures eclesiàstiques”, com la definia Hans von Büllow, no precisament com un afalac, tot i que avui sí que ho és.