“Si jo som res, jo som el Bhagavad-Gita”, escriu Joan Mascaró i Fornés al seu biògraf Joan Maimó. “Ha dirigit la meva vida”. Ara fa 60 anys, el 1962, aquest savi de Santa Margalida emigrat a Cambridge publicava a l’editorial Penguin la seva traducció a l’anglès del text sagrat hindú, que deu anys més tard havia arribat als 400.000 exemplars venuts. Més d’un milió, si hi afegim les seves versions d’altres textos del pensament oriental. És per això que –com ha recollit Cristina Ros en aquestes pàgines– l’investigador Joan Miquel Mut assenyala, a la seva tesi doctoral El ioga de Joan Mascaró Fornés, que és “el mallorquí més llegit al món després de Ramon Llull” –justament, un autor que el va fascinar.

No és del tot cert que dos no s’apleguen si no s’assemblen. No ho és, si més no, en el cas de l’amistat que varen mantenir el financer Joan March Ordinas (Santa Margalida, 1880 - Madrid, 1962) i l’orientalista i professor de la Universitat de Cambridge Joan Mascaró Fornés (Santa Margalida, 1897 - Comberton, Regne Unit, 1987). Dues personalitats ben diferents, dos camins del tot dispars i una relació més que cordial que es va estendre mentre ambdós foren vius. I és que -més enllà d’haver nascut a Santa Margalida, un racó petit i marginal a la Mallorca de finals del segle XIX, que és quan varen venir al món amb desset anys de diferència- ni la dedicació, ni el pensament, ni els interessos, ni els espais vitals, ni molt manco el nivell de vida no tenien res a veure, ni tampoc cap motiu per convergir com ho varen fer.

Dos fets foren els que sobretot varen empènyer l’escriptor Sebastià Alzamora a començar a treballar, ara fa cinc anys, en la novel·la Reis del món que, aquest 22 de gener, publica Proa. Interessat de sempre en la figura de l’orientalista mallorquí Joan Mascaró, no l’havia relacionat mai amb un captaire que trobava sovint pel centre de Palma i que li cridava l’atenció per les maneres tan educades que tenia de demanar, en català, “una ajudeta, per favor”. El 2013, Alzamora va saber que el captaire era en Martí, el fill de Mascaró.

-De vegades tenc la sensació que no he estat mai jove -va dir don Joan, interrompent el silenci en què havia caigut la conversa.

“Recordem que el millor en nosaltres és el bé, la bellesa i la veritat. Tot el que hi estigui en harmonia és correcte i tot el que hi estigui en desharmonia és erroni. Aquesta és la pedra de toc”. En les paraules que escriví Joan Mascaró Fornés a La creació de la fe (publicat de manera pòstuma, el 1994, per l’Editorial Moll i anunciat com el seu testament espiritual) es resumeix, en bona mesura, el seu sentit de la vida i el sentit també que el guià des de la infantesa fins a la fi de la seva existència. És aquesta recerca de l’harmonia que lliga molts dels conceptes mascaronians: la llum, l’amor, l’eternitat, la veritat i la pau, idees que transportà d’Orient a Occident, exercint de pont capdavanter entre dos mons que, en aquells anys 60 del segle XX, es trobaven del tot allunyats. Joan Mascaró, el gran orientalista, com a traductor del sànscrit a l’anglès dels textos sagrats de l’hinduisme i el budisme, va exercir una influència cabdal en el món occidental en aquelles dècades de transformació social i cultural.

Senzills i profunds, en la línia de la serva personalitat. Així han estat els actes d’homenatge que han tingut lloc aquest divendres i dissabte a l’Arxiu del Regne de Mallorca i a Santa Margalida, respectivament, en record de la figura universal de Joan Mascaró i Fornés. El programa ha estat organitzat per la Conselleria de Cultura, la Universitat de les Illes Balears i l’Ajuntament de Santa Margalida, amb la coordinació de Gonçal López i Antoni Mas.

Santa Margalida ha acollit aquest dissabte la segona diada de les Jornades d'homenatge a Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) amb motiu del 120è aniversari del seu naixement. L'Arxiu del Regne de Mallorca fou escenari aquest divendres dels primers actes de reconeixement del món universitari i de Santa Margalida a la figura universal d’aquest filòleg, traductor i escriptor.

Joan Mascaró és més present que mai. Entre ahir i avui es duen a terme a Palma i a Santa Margalida unes jornades d’homenatge a un dels personatges més cèlebres i internacionals que han donat les Balears, Joan Mascaró i Fornés, ara que es compleix el 120è aniversari del seu naixement.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports, la Universitat de les Illes Balears i l'Ajuntament de Santa Margalida organitzen les Jornades d'homenatge a Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) amb motiu del 120è aniversari del seu naixement, que es duen a terme aquest divendres 15 a l'Arxiu del Regne de Mallorca i, aquest dissabte 16, a Santa Margalida. Els coordinadors tècnics són Gonçal López (UIB) i Antoni Mas (Ajuntament de Santa Margalida - UIB).

Aquest divendres, 15 de desembre, s'enceten els actes d'homenatge a l'estudiós de Santa Margalida Joan Mascaró quan es compleixen 120 anys del seu naixement.