Després del sorprenent triomf doble de les correctes El 47 i La infiltrada, la 40a edició dels premis Goya tindrà lloc sense cap misteri. Los domingos s’imposarà sobre la resta perquè és la millor pel·lícula entre les candidates. La directora Alauda Ruiz de Azúa utilitza l’anunci de l’adolescent Ainara de convertir-se en monja de clausura per disseccionar les dinàmiques familiars que hi ha a sota i que en desencadenen la decisió. El pare és un vidu més preocupat per recuperar la convenció del matrimoni que no pas per satisfer les necessitats emocionals de les seves filles. Davant tindrà la seva germana, convençuda que la neboda està malgastant la seva vida.

El curtmetratge documental Les imatges arribaren a temps, dirigit pel guanyador d’un Goya Jaume Carrió i produït per Far Visuals amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esporles, serà l'únic curtmetratge balear candidat als premis Goya 2026.

La propera gala dels premis Goya se celebrarà a Barcelona. La capital catalana acollirà la 40a edició dels reconeixements a principis de l'any vinent. Barcelona, de fet, va ser la primera ciutat a acollir els premis després de Madrid, on es van celebrar les tretze primeres gales. Va ser el 29 de gener del 2000 a L'Auditori, que just s'acabava d'inaugurar l'any anterior, i en aquella gala la gran triomfadora va ser Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Farà 26 anys, per tant, que Barcelona no acollia els premis, que organitza l'Acadèmia de Cinema Espanyol. L'any passat els premis Goya es van celebrar a Granada i, en edicions anteriors, la cerimònia s'ha fet a ciutats com Valladolid, Sevilla, València i Màlaga.

Aquest dissabte l'actriu Carolina Yuste s'emportava el Goya a millor actriu per La infiltrada, on interpreta una agent de la Policia Nacional que es va infiltrar en els cercles de l'esquerra abertzale durant els anys 90. El nom real de la jove que inspira la pel·lícula és Elena Tejada i el film, que també es va endur el guardó 'ex aequo' a Millor Pel·lícula amb un empat inèdit amb El 47, narra com Tejada va conviure amb ETA i va desarticular el comando Donosti, un dels més simbòlics del grup armat. El premi no ha estat exempt de controvèrsia pel tractament que fa el film del conflicte basc.

1. Eduard Fernández ha rebut el premi Goya al millor actor. Ja en té quatre, a casa seva. I enguany se’n mereixia dos, però les normes de l’Acadèmia del Cinema Espanyol prohibeixen que un mateix actor o actriu estigui nominat per dues pel·lícules diferents en una mateixa categoria. Les regles, per absurdes que siguin, marquen camins, determinen vides, i, en aquest cas, el conductor de l’autobús 47 no va poder optar al premi. Eduard Fernández el va guanyar per Marco. Estava cantat. No hi havia color. El paper és un regal, el personatge té totes les arestes i en cap moment no veus l’actor sinó el protagonista. En pantalla només hi ha Enric Marco, un mentider compulsiu que va enredar tothom i va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen sense haver estat mai deportat ni pres en cap camp de concentració. Al contrari, com es recorda a la pel·lícula, ell se’n va anar a Alemanya voluntàriament per treballar en la indústria de guerra del nazisme.

La gala dels premis Goya va començar amb un numeret musical dels actors i actrius nominats cantant el Bienvenidos de Miguel Ríos. Apel·lar a "los hijos del rock'n'roll" no acabava de lligar gaire amb la gala, però aspirava a l’èpica d’arrencada, grandiloqüent i intensa. Però era playback –que no diu gaire a favor de la gala ni dels intèrprets–, el nivell era justet i hi havia microtalls de so que es van allargar més de vint minuts. Un inici de vols i dols que feia intuir que Richard Gere ja tenia ganes d’abandonar la seva butaca de primera fila i marxar cap a casa.

Granada va acollir aquest dissabte 8 de febrer la cerimònia dels Goya 2025. Per primera vegada, dos films van compartir el premi a millor pel·lícula de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: El 47 i La infiltrada, les dues grans favorites, van proclamar-se vencedores dels Goya en un desenllaç inèdit i inesperat. Tot plegat en la cerimònia més important del cinema estatal, que visitava per cinquena vegada terres andaluses –hi ha hagut dues edicions a Màlaga i dues a Sevilla– i que va deixar instants per al record, discursos reivindicatius i moments realment emotius.

Sorpresa als Goya. Per primera vegada en la història, dues pel·lícules han compartit el premi a millor pel·lícula de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: El 47, de Marcel Barrena, i La infiltrada, d'Arantxa Echevarria, les dues grans favorites, van empatar en vots i, per tant, van proclamar-se vencedores dels Goya en un desenllaç inèdit i inesperat. L'escena va tenir un punt surrealista: Belén Rueda va obrir el sobre i va llegir "El 47" i, mentre l'equip ho celebrava i començava a pujar a l'escenari, l'actriu va afegir que La infiltrada també havia guanyat el premi. Des de l'embolic del sobres als Oscars, quan el premi de La la land va anar a parar a Moonlight, no es vivia un moment de desconcert semblant en una cerimònia de premis. Tanmateix, els dos equips s'ho van prendre amb bon humor: al capdavall, aquí no hi havia perdedors, sinó dos films guanyadors.

Èxit del cinema català en les nominacions dels premis Goya que s'han anunciat aquest dimecres: El 47 és la pel·lícula amb més nominacions, un total de catorze. És el mateix nombre que va aconseguir Pa negre el 2011, un rècord pel que fa al cinema en versió original catalana que ara iguala El 47. Després del film de Marcel Barrena (que no està nominat a millor director) ve La infiltrada, d'Arantxa Echevarría, amb tretze nominacions i, a continuació, Segundo premio, d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que n'acumula onze. La habitación de al lado, amb 10 nominacions, La virgen roja, amb nou, i Casa en flames i La estrella azul, cadascuna amb vuit, tanquen la llista de les pel·lícules més nominades de la 39a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Granada el 8 de febrer.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha mostrat el seu suport a la cinta Ben, del director mallorquí Miki Duran i el productor Andreu Fullana, que vol optar a la candidatura a millor curtmetratge als premis Goya 2025. D'aquesta manera, el projecte es presenta formalment a l'Acadèmia del Cinema i, si aconsegueix la nominació, podrà optar al Goya.

Després de ser reprovada pel consell d’informatius dels mitjans interactius de RTVE per la seva cobertura de la catifa vermella dels Goya, Inés Hernand s'ha defensat. La influenciadora ha parlat de la polèmica al pòdcast Superlativas, de la periodista Carlota Corredera, expresentadora de Sálvame. Entre altres coses, ha remarcat que ella va rebre l'encàrrec de fer un espai d'entreteniment i "no un xou per informar dels contraplans o la direcció de fotografia de Creatura, una de les nominades als Goya". La comunicadora argumenta que és "un cap de turc" i que resulta incòmoda a certes persones dins de RTVE per les seves opinions polítiques. "No oblidem que jo em pronuncio sobre alguns temes que poden resultar compromesos i que tenen a veure amb la justícia social o la visibilització de realitats dissidents", explica. Recentment, la madrilenya, que va participar també a la retransmissió del Benidorm Fest, s'ha pronunciat contra la participació d'Israel a Eurovisió, una posició que no comparteix RTVE.

Un “he fet un rot”, un “em teniu fins al cony” o un “ets una icona, presi, t’estimem!” adreçat a Pedro Sánchez. El canal juvenil Playz de RTVE va encarregar la cobertura de la catifa vermella dels premis Goya a la influenciadora Inés Hernand i la seva feina ha merescut nombroses crítiques a mitjans i xarxes socials, més l’amonestació del consell d’informatius dels mitjans interactius de la mateixa cadena. En un comunicat que malgrat tot li estalvia ser anomenada pel nom, més enllà d’assenyalar que és “una col·laboradora externa” fan constar la seva repulsa tant al fons com a la forma de l’emissió.

Des que vaig tenir ocasió de seguir de prop els primers passos professionals davant d’una càmera de David Verdaguer fent el “reporter del bigoti” de l’Apm? a TV3, cada èxit seu és una gran alegria. Ara, en menys d’una setmana, ha recollit el Gaudí i el Goya com a millor actor protagonista per la seva encarnació (no se m’acut concepte més precís per definir a quin nivell ha estat capaç de portar la seva interpretació) de l’humorista Eugenio a la pel·lícula Saben aquell.

Maria Lluïsa Solà (Barcelona, 1939), que va començar a treballar com a dobladora quan només tenia 17 anys i que amb 85 anys continua activa, es va haver d'aixecar del sofà ahir a la nit i acostar-se a la televisió: "Creia que no ho havia sentit bé. Em vaig emocionar molt. És la primera vegada que tinc un reconeixement així i ha estat fantàstic", explica. Dissabte a la nit, l'actriu Sigourney Weaver, quan va recollir de mans de J.A Bayona el Goya internacional, va fer una cosa que no és gens habitual, reconèixer la tasca de l'actriu que l'ha doblat en tantíssimes ocasions: "Bill Murray sempre diu que la meva actuació millora amb l'excel·lent actriu que em dobla en espanyol. Hauria de ser dalt de l'escenari amb mi. M'ha doblat en més de 30 pel·lícules [la Maria Lluïsa assegura que en realitat són més de 40] i es diu Maria Lluïsa Solà. Espero que ens estiguis mirant. T'ho agraeixo moltíssim, des del fons del meu cor. Gràcies", va assegurar l'actriu mentre el públic l'ovacionava.

Dissabte a la nit vam veure com el Reial Madrid n’hi fotia quatre, al Girona, de la mateixa manera que més tard, a la gala dels Goya, La societat de la neu arrasava en les categories que havia estat nominada. La festa va quedar homogeneïtzada i monopolitzada, en una competició clarament desequilibrada per raons òbvies de pressupost.

Victòria contundent de La societat de la neu als Goya. El film de J.A. Bayona es va mostrar intractable en la gala del cinema espanyol i es va endur dotze premis dels tretze als quals estava nominada, inclosos els de millor pel·lícula i direcció. Amb aquesta collita, La societat de la neu es converteix en la tercera pel·lícula més premiada en la història dels Goya, només superada per Mar adentro (15) i ¡Ay Carmela! (13). El passeig va ser especialment triomfal en les categories tècniques, on cap altra pel·lícula va ser capaç de fer-li ombra. De fet, en poc més d’una hora de gala la pel·lícula de Bayona ja s’havia emportat una desena de premis, així que era fàcil endevinar com acabaria la nit.

La nit de dissabte no només ha servit per celebrar el cinema espanyol, sinó també per reivindicar l'alta costura en una desfilada plena d'elegància i estil propi. Si bé el dia dels premis Goya ha coincidit amb la celebració del Carnaval, ha quedat clar que els convidats han deixat les seves disfresses i excentricitats per a un altre dia. De fet, ha estat tan així, que els premis Goya han seguit la mateixa dinàmica que es va veure en els premis Gaudí, en què al costat de vestits exuberants lluïts per dones s'ha pogut veure la monotonia dels esmòquings blanc-i-negres de la gran majoria d'homes.

Ja té un Gaudí, dos Goya i fa unes setmanes va fregar la nominació a l'Oscar. Laura Pedro (Barcelona, 1989) és la jove prodigi dels efectes visuals catalans i la responsable, juntament amb Félix Vergés, de supervisar els magnífics efectes de La societat de la neu. Diumenge pot guanyar el seu tercer Goya en una possible nit màgica per al film de J.A. Bayona.

Les gales de premis audiovisuals fa temps que registren mínims d’audiència, sobretot a escala mundial. Però, dins la gravetat, en els últims anys s’observa alguna revifalla. La gala dels Oscars, per exemple, va registrar el 2023 més espectadors que els dos anys anteriors, amb 18,7 milions (en un país de més de 300 milions de persones). La dada va suposar un respir per a la cadena ABC, tot i que no deixava de ser el tercer pitjor registre des que es va implantar el sistema d’audímetres. El mínim històric es va marcar el 2021, amb només 10,4 milions de seguidors, i l’any següent va pujar als 16,6 milions, una dada influïda pel que va ser el moment de la dècada: la bufetada que Will Smith va clavar al presentador Chris Rock per un acudit sobre la seva dona. Sigui com sigui, els 18,7 milions de l’última cerimònia no sadollen una indústria que, abans del 2018, aconseguia un mínim de 32 milions d’espectadors.