“Les oliveres que la teva Pilar pinta són certes, / Són paganes, cristianes i modernes oliveres / que guarden els secrets desitjos dels morts / amb gestos, voluntats i posats de vius”. Això és el que va escriure el poeta Rubén Darío adreçant-se a Joan Sureda, l’home de la pintora Pilar Montaner. Recordam la vida i l’obra d’aquesta artista excepcional, avançada al seu temps, quan es compleixen 150 anys del seu naixement, dia 13 d’abril del 1876.

La 6A Taller i Galeria inicia el seu any expositiu amb la primera mostra individual de Fernando Clemente (Jerez de la Frontera, 1975) a l'illa. L'artista ja va participar en l'exposició col·lectiva Sarrià al final del 2024.

És una llàstima –no per a nosaltres sols, sinó per al món sencer– que no tinguem més gust per la nostra pintura gòtica. El romànic se’ns fa més assequible segurament per la influència que va tenir en l’avantguarda del XX, la pintura catalana que, per proximitat temporal, més valorem. Però quin plaer que ens perdem no celebrant en la mateixa mesura pintors com Bernat Martorell o Lluís Borrassà!

Deia l’escriptor belga Willem Elsschot: "Sota la boira d'Anvers s'amaguen més de mil relats que esperen ser descoberts". I això és el que passa a l’obra del pintor James Ensor (1860-1949) que, tot i no ser d’Anvers, el seu llegat sí que hi ha tingut una relació estreta. Al llarg de les properes setmanes es podran visitar diverses mostres que posaran fi a l’Any Ensor. La commemoració es va iniciar a Ostende, ciutat natal de l’artista, i després va passar per Brussel·les, com a avantsala d’aquest magnífic desenllaç a quatre veus. Ja teniu una excusa perfecta per apropar-vos fins aquest bonic emplaçament portuari del nord de Bèlgica i de passada, conèixer una de les ciutats amb més inquietuds culturals d’Europa.

Tot i el gest seriós i la mirada profunda, José María Sicilia (Madrid, 1954) no pot dissimular el somriure polissó que de tant en tant el delata. El reconegut artista acaba d’estrenar una particular intervenció a una missa de difunts, Demasiado tarde, proposta feta amb la col·laboració del Bisbat de Mallorca i la Fundació El Instante en què ha ajuntat textos, música i llums per parlar de la metamorfosi, element essencial de l’art per a ell. “Jo no sé què és l’art, ho vaig saber en qualque moment, però ja me n’he oblidat”, diu en un moment de l’entrevista.

Des del 2010 no feia cap exposició individual i, diu, que ara ja en té una altra en marxa. La pintora Maria Carbonero (Palma, 1956) inaugura aquest divendres Groc a la galeria 6a de Palma, on es conjuguen obres de diferents etapes d’una artista que afirma que cada dia pinta diferent, tot i que sigui impossible distingir quines de les peces són recents i quines tenen més de trenta anys.

El Consell de Mallorca organitza una exposició dedicada a Joaquín Sorolla on es podran veure les 12 obres del pintor sobre Mallorca juntes per primera vegada en la història. La inauguració de l'exposició serà el 3 de juny a les 19 hores al Museu de Mallorca i hi estarà disponible fins al 8 de setembre.

Fa molts d’anys que el pintor Pep Coll (Palma, 1959) descobrí Serguéi Yesenin (1895-1925), conegut com el poeta pagès, a través del poema La confessió d’un pocavergonya (1921). Sempre tingué pendent el fet de prendre com a punt de partida l'extensa peça del poeta per donar forma a una proposta expositiva. Segons les seves pròpies paraules, “he d’agrair a la 6a, i especialment a Bel Font, que m’hagin donat la llibertat de fer-ho”. La mostra, que té el mateix títol que la peça poètica, s’inaugura aquest divendres a les 19 h, en els dos espais del carrer de la Puresa de Ciutat. Pintura i obra gràfica original (com és habitual en totes les propostes expositives que porten el segell 6a) desgranen el poema, en part, gràcies als títols de les obres, que fan referència constant als diferents versos de l’obra del poeta rus.

Un dels primers hostes il·lustres que recalaren a Mallorca gràcies a un dels seus artistes va ser l’egipci Ioannes Saridakis. A final del segle XIX havia emigrat a Xile, on feu fortuna com a enginyer de mines. Un dia, a Santiago, la capital, visità una exposició del pintor palmesà Antoni Ribas Prats, fill del també pintor Ribas Oliver. El mallorquí es trobava al país andí promocionant la seva obra impressionista, centrada principalment en l’entorn de Deià.

Artur Ramon (Barcelona, 1967) és segurament una de les persones que els últims anys més han treballat per difondre l’art a Catalunya. Des de la seva galeria, hereva d’una tradició familiar centenària; des de la ràdio –ara amb Ricard Ustrell, abans amb Josep Cuní–, i també escrivint llibres com Art trobat o Les obres mestres de l’art català. Parlem de Picasso i de Miró, però també de com visitar un museu o de l’amant que té a Madrid i que va a veure sempre que pot. Aquest historiador de l’art, galerista i antiquari parla tal com vesteix: net i endreçat. Però no s’està de dir res.

Claude Ruiz-Picasso, fill del pintor malagueny Pablo Picasso i la pintora francesa Françoise Gilot, ha mort als 76 anys a Suïssa, segons ha confirmat el seu advocat, Jean-Jacques Neuer. Nascut l'any 1947 a Boulogne-Billancourt, al llarg de la seva vida va ser fotògraf, empresari i realitzador. Entre 1963 i 1974 va viure a Nova York, on va ser assistent del fotògraf Richard Avedon, i va estudiar cinema a l'Actors Studio. També va treballar com a fotoperiodista per a revistes com Time Life i Vogue. Entre 1989 i 2023 va ser l'administrador de Succession Picasso, l'empresa que gestiona els drets lligats al pintor i a la seva obra. Fa un mes va cedir el càrrec a la seva germana Paloma. Entre altres responsabilitats, Claude Ruiz-Picasso va ser membre del patronat del Museu Picasso de Barcelona.

Un llenç, pintures a l'oli i una butaca de vímet han estat el nexe d'unió entre dos mons de l'art. Harry Styles s'ha trobat cara a cara amb l'exponent del pop art anglès David Hockney, que ha retratat a l'exmembre d'One Direction en el seu estudi de Normandia. El resultat de la paciència del cantant i l'art del pintor no només serà una obra més de la reconeguda National Portrait Gallery de Londres, sinó que des d'aquest dilluns se sap que serà la peça que presidirà l'exposició David Hockney: Drawing from Life a partir del 2 de novembre.

L'artista establerta a Los Ángeles Christina Quarles presentarà aquest estiu noves pintures i obres sobre paper a la galeria d'art Hauser & Wirth Menorca. Come In From An Endless Place, la seva primera exposició a Espanya, coincideix amb una gran mostra a la Hamburger Bahnhof a Berlín i dona continuïtat a la seva participació en la cèlebre exposició de l'any passat a la Biennal de Venècia The Milk of Dreams.

El pintor Josep Navarro Vives ha mort a Barcelona als 91 anys. Fill de pares catalans, va néixer el 1931 a la localitat francesa de Castelsarrasin i es va establir definitivament a Barcelona a principis dels anys seixanta. És una figura cabdal de l'art pictòric de la segona meitat del XX. De mentalitat inquieta i curiosa, va creuar constantment fronteres geogràfiques i estètiques. L'exploració de nous llenguatges va fer que canviés radicalment d'estil al llarg dels setanta anys que va dedicar a la pintura. Entre altres distincions, Navarro Vives va ser distingit amb la Clau de Barcelona (1997) i la Creu de Sant Jordi (2016).

Una jove de mirada decidida allarga la mà a la hiena que té a l’habitació. No és l’únic animal que hi ha: penjat d’una de les parets hi trobem un cavall gegant de fusta, del mateix blanc que el cavall que es veu, pastant, a través de la finestra. Aquest és l’autoretrat que va pintar Leonora Carrington el 1937, quan només tenia 20 anys, i que actualment és al museu Met de Nova York. El quadre, misteriós i un pèl inquietant, aconsegueix transmetre les mateixes sensacions que els contes que l’autora escrivia, encara des d’Europa, poc després de rebel·lar-se contra la família i començar a dedicar-se a la pintura i a la literatura.

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Balears concedirà les seves medalles d’Honor als pintors menorquins Josep Vives Campomar i Matias Quetglas. Segons els membres de l'Acadèmia, la institució vol reconèixer la trajectòria dels dos artistes i l'aportació que han fet al llenguatge de la pintura, un llenguatge que els dos "han defensat amb honestedat, amb singularitat i un alt nivell de qualitat".

L'exposició El jardí d'Anglada-Camarasa del CaixaForum de Palma convidarà els visitants a endinsar-se en el món floral de l'artista, amb una retrospectiva de la seva obra que restarà oberta des d'aquest dijous fins al 25 d'agost de 2024, per reivindicar la seva figura, que durant uns anys va fixar la seva residència a Mallorca.

“Jo som pintor, no em dic mai artista. O bé, almenys pretenc ser pintor quan sigui gran”. Diu això i li surt una rialla de darrere una barba de grisos i blancs. Els primers quadres que es veuen, tot just entrar al seu estudi, són de grans dimensions i tons negres, blancs i ocres. Aquest dijous, 20 d’octubre, Ramon Canet (Palma, 1950) presenta Cartes, una exposició en què hi haurà pintura, collage i obra gràfica. Serà a la galeria 6A i forma part del projecte expositiu del 40è aniversari de l’obertura del taller. Canet és un dels fundadors de la casa, on torna content amb la feina feta. No fa comptes moure una gran massa de gent, això no li interessa, diu; tampoc passa gust de parlar de i sobre les seves obres, perquè “l’art és un joc d’emocions”. La passió que el mou és parlar de l’ofici, la pintura, la manera de fer; de sensibilitat i d’educació.

El futur espai Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols està més a prop de convertir-se en realitat. L’Ajuntament ha anunciat que al setembre començarà la urbanització de l’entorn de la plaça i que l’any vinent s’iniciarà la reforma del monestir, que acollirà les sales expositives. L’alcalde, Carles Motas, ha indicat que tot el projecte costarà uns 12 milions d’euros, però que faran les actuacions necessàries per poder obrir "a finals del 2024". “És a dir, a l’estiu del 2025 ja tindrem l’exposició permanent ubicada al seu espai”, ha afegit Motas. El futur edifici acollirà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen i, aquest agost, es podran veure una trentena de les obres que en formen part en una nova exposició virtual anomenada (In)visible.