“Hi ha infiltrats a tot Espanya, ho entens? A tot Espanya”. Aquesta contundent declaració de Maria Isern, una de les agents infiltrades que operava a Catalunya, representa la primera confessió enregistrada d’un agent infiltrat.

Un jove de 19 anys, Mohammed Fahir Khan, que visitava per primer cop el Regne Unit, ha acabat amb una lesió cerebral presumptament després de ser agredit per un agent de policia a la terminal T2 de l'aeroport de Manchester, poc després d'aterrar. El noi és familiar d'un oficial de la policia de Manchester que ha demanat ser rellevat del servei per por de la reacció dels companys del cos mentre no s'aclareixen els fets.

La policia d'Illinois, als Estats Units, va fer públic aquest dilluns un vídeo en què es pot veure un policia disparant a una dona negra desarmada a casa seva. El vídeo, que s'ha viralitzat ràpidament a les xarxes socials, ha despertat una onada d'indignació amb un cas que a molts ha recordat a les morts de Breonna Taylor o George Floyd, que va morir asfixiat per la pressió del genoll d'un policia sobre seu.

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Homicidi voluntari: així defineix els fets que van acabar amb la vida del jove Nahel, de 17 anys, l’ordre de detenció del policia que va disparar contra ell. La brutalitat de l’acció repressiva ha provocat una onada de violència a Aulnay-sous-Bois que s’ha estès al mateix de centre de París i als suburbis d’altres capitals com Lió i Marsella, zones amb una llarga tradició de conflictivitat social i de xocs amb la policia, expressió d’uns nivells de discriminació i marginalitat que tensen sovint les comunitats. De fet, els mitjans de comunicació recorden un esclat de grans dimensions que hi va haver el 2005 en aquesta mateixa zona.

Van sempre en motos de gran cilindrada, vestits de negre de cap a peus, i mai es treuen el casc. A primer cop de vista, costa reconèixer-los com a policies. Fins que baixen de la moto i treuen la porra per dispersar manifestants. Són els membres de la Brigada de repressió de l'acció violenta motoritzada (Brav-M), una unitat que dona suport als dispositius policials a les manifestacions a França i que està en el punt de mira per les seves polèmiques actuacions en les protestes contra la reforma de les pensions. No estan a la primera línia i només actuen quan hi ha aldarulls i cal dispersar els manifestants, sovint a les manifestacions no autoritzades. És habitual veure'ls per damunt les voreres, amb les motos, perseguint manifestants.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

La policia de Memphis (Tennessee) ha publicat els vídeos que mostren la brutalitat que van exercir cinc agents afroamericans sobre Tyre Nichols, un altre afroamericà de 29 anys, que va morir tres dies després per les ferides. Durant una hora i set minuts d'esfereïdores imatges, que alternen la visió subjectiva dels agents i la d'una càmera de seguretat, es pot veure com, després d'aturar-lo en un control policial, un policia obre la porta del costat del conductor i el tira al terra. "Només intento anar-me'n a casa", diu, i es posa a córrer intentant fugir, mentre un altre agent el persegueix apuntant-lo amb una pistola elèctrica. Al cap d'uns minuts, aconsegueixen atrapar-lo, i fins a cinc policies colpegen Nichols amb els punys i els peus, i després amb una porra, el ruixen amb esprai pebre i el segueixen apallissant entre tots. Els cops el deixen gairebé inconscient, estirat al terra i amb la mirada perduda, mentre els policies que van arribant contemplen l'escena amb gest impassible, riures i mirades de complicitat. En un dels vídeos, es pot veure com el jove indefens no ofereix resistència mentre és colpejat despietadament, i es pot escoltar com crida: "mare, mare, mare". La casa de la seva mare, RowVaughn Wells, es trobava a menys de 100 metres del lloc de l'incident.

Un nou cas d'abús de la força policial contra un ciutadà negre sacseja els Estats Units. En aquest cas és, a més, un cosí de la cofundadora de Black Lives Matter Patrisse Cullors, que va morir després de ser disparat repetidament amb una Taser per la policia de Los Angeles. Keenan Anderson, un mestre de 31 anys, havia estat detingut i reduït per diversos agents com a sospitós de ser responsable d'un accident de trànsit poques hores abans.

Grècia ha estat testimoni d'un nou cas de violència policial. Dilluns a la tarda es va saber que a Salònica, la segona ciutat més gran del país, un policia havia disparat contra Kostas Fragoulis, un adolescent gitano de 16 anys que, suposadament, intentava marxar d'una benzinera sense haver pagat 20 euros. El noi, encara que va rebre un impacte de bala al cap, és viu a l'hospital, amb pronòstic crític. Durant tota la setmana hi ha hagut concentracions tant a Salònica com a Atenes per protestar per la violència de la policia. El principal partit de l'oposició, Syriza, va condemnar l'acte i ra lamentar que el govern no posi fre a la brutalitat policial. El cas de Kostas Fragoulis recorda el de Nikos Sabanis, un altre noi gitano mort a trets per la policia grega el novembre del 2021.

Fa 23 anys que Jordi Román forma part del cos dels Mossos d'Esquadra. Va entrar-hi el 1992, després de quedar-se sense feina perquè Espanya va entrar a l'espai Schengen i ell treballava a la duana. "Buscava una alternativa i la investigació sempre m'havia atret. Després de fer carrer a Puigcerdà, Roses i Figueres, vaig entrar a l'àrea d'investigació, on he estat 16 anys", explica Román, que segueix al cos policial però que fa cinc anys va passar a l'àrea penitenciària, i ara s'encarrega del trasllat i la custòdia de presos.

L’historiador David Ballester ha posat nom i cognom a les víctimes de la violència policial que hi va haver durant la Transició espanyola. Segons Ballester, del 20 de novembre del 1975 al 2 de desembre del 1982, 134 persones van morir per culpa d'una mala actuació policial. Eren homes i dones innocents i les seves morts, precisa l'historiador, són responsabilitat de l'Estat: "Aquests agents formaven part de l’aparell de l’Estat i actuaven sota les ordes de comandaments policials i responsables polítics. No és que l'Estat perseguís aquestes víctimes ni que ordenés matar-les, però és responsable dels errors i crims comesos pels seus funcionaris". Ballester, doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, documenta i contextualitza totes aquestes morts a Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) (Prensas de la Universidad Zaragoza).

L’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

Fins que el jutge no va llegir el veredicte dictat pel jurat, ningú donava per fet que el policia Derek Chauvin acabaria a la presó. Ni tan sols la gravació en què es veu com l'agent manté pressionat el coll de George Floyd durant prop de deu minuts, fins que expira l'últim alè, tampoc no era garantia de res. Tenint en compte els precedents, de fet, un veredicte condemnatori és molt més estrany que no una possible absolució. Comentaristes, activistes i el mateix president dels Estats Units, Joe Biden, admetien que una condemna com aquesta era "rara" i que s'havien hagut de donar circumstàncies molt excepcionals, inclòs el vídeo viral de 9 minuts i el moviment de protesta pels drets civils més gran en moltes dècades, per poder aconseguir finalment un veredicte de culpabilitat per assassinat.

Un nou vídeo policial eleva la tensió als Estats Units. La ciutat de Chicago ha fet públiques les imatges gravades amb la càmera integrada a l'uniforme d'un policia que el 29 de març va matar un nen de 13 anys d'origen hispà, Adam Toledo, al disparar-li un tret al pit quan aixecava les mans per rendir-se. L'alcaldessa de la ciutat, Lori Lightfoot, va cridar a la calma a la ciutadania en una emotiva roda de premsa, dijous al vespre, abans de fer pública la gravació. "Dit clarament, hem fallat a l'Adam", va assegurar.

Just el dia en què arrenca el judici als Estats Units per la mort de George Floyd, un altre vídeo on apareix un agent de policia posant el genoll sobre el coll d'una dona detinguda fins que li acaba causant la mort ha encès Mèxic i ha tornat a generar la indignació mundial. La Fiscalia de l'estat de Quintana Roo, de fet, ha obert una investigació després d'haver sortit a la llum el vídeo, més curt però molt semblant al que tan sols fa deu mesos va fer esclatar les protestes més multitudinàries contra la injustícia racial als EUA en cinc dècades.

La ciutat nord-americana de Minneapolis ha arribat a un acord civil amb la família de George Floyd i li pagarà 27 milions de dòlars com a compensació per la seva mort, el maig de l'any passat, a mans d'un policia que el va asfixiar. La indemnització ha sigut aprovada per unanimitat pels regidors de l'ajuntament de la ciutat, tot i que la presidenta del consell municipal, Lisa Bender, ha remarcat que "cap quantitat de diners no pot compensar l'intens dolor o el trauma causat per aquesta mort a la família de George Floyd o a la gent de la ciutat".

Una fortalesa de tanques coronades amb filferro de punxes, barreres de formigó i edificis tapiats, amb forta presència policial a la qual s’han sumat uns 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional. Aquest és el retrat del centre de Minneapolis, la ciutat en què aquesta setmana ha començat un judici que condensa en gran mesura les aspiracions i els temors de la comunitat afroamericana dels Estats Units. Derek Chauvin, el policia sota el pes del qual va perdre la vida asfixiat el maig de l’any passat George Floyd, de 46 anys, afronta càrrecs d’assassinat en segon grau i homicidi involuntari. Chauvin, de 44 anys, podria passar un màxim de 40 anys a la presó si fos declarat culpable del càrrec més greu, tot i que les guies estatals suggereixen onze anys per a un condemnat sense antecedents.

Un jutge de Minneapolis ha decidit ajornar a dimarts el començament del judici a l'expolicia Derek Chauvin, després que l'acusació hagi demanat temps per considerar l'admissió de nous càrrecs en l'acusació. En concret, si estava previst jutjar-lo aquest dilluns per assassinat en segon grau i homicidi negligent (és a dir, involuntari), es dona un dia de marge per valorar si se l'acusa amb el càrrec d'assassinat en tercer grau (és a dir, intencionat).

La detenció de dos agents de la Policia Nacional que van agredir un home i la seva filla de 14 anys a Linares, a Jaén, va desencadenar una onada de protestes al municipi que van acabar amb disturbis, ferits i detinguts. Uns aldarulls en què la Policia Nacional va fer servir diverses eines per dispersar els concentrats. Per això tres entitats, Irídia, l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) i la Plataforma Defender a Quien Defiende han presentat una denúncia a la Fiscalia en què demanen investigar l’ús d’armes de foc i pilotes de goma dels agents. Segons l’escrit, “es va observar un ús desproporcionat de la força tant en la pràctica de diverses detencions com durant la realització d’algunes càrregues policials”.