<![CDATA[Ara Balears - Maricarmen]]> 10 <![CDATA[Rufián i el cap de Sánchez]]> Espanya fa més d’una dècada que no aconsegueix completar una legislatura. La fi del bipartidisme i la fragmentació del Parlament ens han duit a les urnes sis vegades, incloses les del 29-N. Dues varen ser repeticions electorals davant la impossibilitat de formar govern, un absurd perquè el mandat ciutadà que rebíem era: tornau a votar perquè els polítics no som capaços de fer quadrar els números. Ara, Pedro Sánchez, veient la finestra d’oportunitat que se li obre després del fracàs dels decrets d’habitatge i del final del seu pacte amb Junts, torna a llançar el desafiament: sempre cap endavant, tot i que sembli un suïcidi polític.

]]> <![CDATA[Dones com tu i com jo que queden al carrer]]>

No cal que et desnonin per quedar al carrer. No cal que un fons voltor compri ca teva per perdre-la, basta no poder-la pagar. No cal la Policia perquè et treguin de la teva llar, poden fer-ho els teus fills. No cal la força, però sí violència, per deixar una jubilada sense casa. No cal ser Maricarmen. També pots ser María del Carmen.

]]> <![CDATA[L'acampada de Palma sobre Maricarmen: "No ha mort, l'han assassinat expulsant-la de ca seva i demonitzant-la"]]>

La mort de Maricarmen ha colpit l’acampada per l’habitatge de Palma, que aquest dimecres ha rebut la notícia enmig d’una assemblea a la plaça d’Espanya. En un comunicat difós després de conèixer la seva mort, els participants han expressat la "ràbia i dolor" i han acusat directament els responsables del desnonament i les administracions de no haver evitat el desenllaç. "La seva mort hauria estat fàcil d’evitar, però no ho han volgut. Perquè Maricarmen no ha mort. A Maricarmen l’han assassinat", assegura l’acampada en el comunicat.

]]> <![CDATA[Gràcies, Maricarmen]]> Maricarmen té 87 anys i en feia més de setanta que vivia al mateix pis del barri del Retiro, a la capital del Regne. Fa poc més d’una setmana la Policia la va treure de ca seva, al quart intent, mentre centenars de veïns i veïnes intentaven aturar-ho. El pis havia passat a mans d’un fons d’inversió que li volia cobrar un lloguer impossible per a una pensió de 1.450 euros. En principi, res de nou: a l’Estat es fan desenes de milers de desnonaments cada any, i les Illes Balears som la comunitat amb la taxa més alta de desnonaments per lloguer, molts d’ells de persones grans amb pensions molt més baixes que la de Mari Carmen. La diferència és que aquesta vegada el país ho ha vist, i ha arribat una reacció que atesa la situació d’emergència habitacional, ha tardat.

]]> <![CDATA[3 ‘Abascals' i 851 ‘Maricarmens’]]>

Abascal és un llinatge d’origen toponímic amb radicació al País Basc. El primer Abascal que recordam els boomers com jo mateix és en José Manuel, un migfondista espanyol que, tot i no tenir la punta de velocitat final que podien tenir altres atletes del seu temps com Sebastian Coe, Said Aouita i José Luis González, va aconseguir una agònica medalla de bronze a la prova del 1.500 metres llisos dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els mateixos de Carl Lewis, Michael Jordan i Juan Antonio San Epifanio, Epi.

]]> <![CDATA[La urgència de l’habitatge topa amb els límits de legislar en calent]]>

Els decrets que aquesta setmana aprovà el govern espanyol en matèria d’habitatge arran del cas Maricarmen han obert un debat que va més enllà del contingut de les mesures. Malgrat que les dues normes no han passat el filtre del Congrés, la resposta d’urgència a una crisi residencial que es manifesta en desnonaments, preus del lloguer i manca d’alternatives habitacionals també ha posat damunt la taula fins a quin punt es pot legislar amb rapidesa sense generar, al mateix temps, més inseguretat jurídica.

]]> <![CDATA[L’acampada pel dret a l’habitatge de Palma creix i es prepara per a una nova jornada de mobilització]]>

L’acampada pel dret a l’habitatge de la plaça d’Espanya de Palma ha despertat aquest dimecres amb més tendes i més persones que la nit anterior. La protesta, que va començar la matinada de dilluns a dimarts després de la multitudinària concentració en suport a Maricarmen a la plaça de Cort, continua així guanyant participants i es prepara per a una nova jornada d’activitats.

]]> <![CDATA[Preparen concentracions a favor de l'habitatge aquest dissabte a Maó i Ciutadella]]>

La Plataforma per a un Habitatge Digne ha anunciat a través de canals de missatgeria que prepara concentracions aquest dissabte davant els ajuntaments de Maó i Ciutadella en defensa del dret a l'habitatge arran del doble decret estatal anunciat després del desnonament de Maricarmen.

]]> <![CDATA[Prop de 3.000 persones omplen la plaça de Cort de Palma: "Maricarmen, no estàs tota sola"]]>

Gairebé 3.000 persones han omplit aquest dilluns horabaixa la plaça de Cort de Palma per reclamar mesures davant la crisi de l'habitatge i exigir l'aprovació del conegut com a decret Maricarmen.

]]> <![CDATA[La màquina d’escopir pobres]]> L’aparició a les pantalles d'algunes cares de víctimes de l'especulació immobiliària ha causat, si més no, incomoditat i el desig de formular algun tipus de resposta, tant per part de la societat com de la classe política. Tothom s'ha assabentat del cas de Maricarmen, una dona de Madrid de vuitanta-set anys, que pateix precarietat de salut i econòmica, i que ha estat desnonada del pis on vivia, en feia més de setanta. Hi va haver també una altra actuació brutal i desproporcionada de la Policia, que va carregar contra els manifestants que protestaven pel desnonament de Maricarmen amb una brutalitat que recordava la que van exhibir a Palma el passat 27 de juliol, al final de la massiva manifestació convocada per la Plataforma Menys Turisme Menys Vida. Mobilitzar-se a favor del dret a l'habitatge o per demanar la racionalització del sector turístic no està prohibit de moment, però sí que és saludat, d'entrada, a cops de porra per part de policies indignes que apallissen ciutadans que exerceixen un altre dret fonamental, el de manifestació. Després, si es veuen en el cas d'haver de donar cap tipus d'explicació, aquesta pèssima Policia recorre a un victimisme covard i mentider, segons el qual s'haurien ‘defensat’ de suposades ‘amenaces’ dels manifestants.

]]> <![CDATA[Més enllà de Maricarmen]]> El desnonament de Maricarmen a Madrid és el símptoma d’una malaltia crònica. L’ecosistema que permet tractar l’habitatge com un simple actiu financer es va començar a construir amb la liberalització del sòl de l’era Aznar i es va alimentar després del col·lapse del 2008, quan les prevendes a la banca varen facilitar la venda de milers d’habitatges i actius immobiliaris a fons voltor. Ni la intensa però efímera indignació pel cas –erigit en símbol– d’una dona de 87 anys en cadira de rodes tirada al carrer aconseguirà canviar el rumb de la inèrcia especulativa.

]]> <![CDATA[Més habitatge, menys desnonaments]]> El que ha passat a Madrid amb Maricarmen Abascal, que a 87 anys l’han fet fora del pis on ha viscut tota la vida i que ha pagat religiosament, o el de la palmesana Pilar López, desnonada i vivint a un cotxe durant mesos, no té nom. Encara més dramàtic és el suïcidi d’Olga, de 54 anys i amb dues filles, que va tenir lloc a l’Hospitalet de Llobregat. La crisi de l’habitatge marca avui una precarietat que ja no només afecta els més vulnerables, sinó també la classe mitjana, amb el col·lectiu jove especialment sense sortides que vagin més enllà d’un ajut familiar. El dret a l’habitatge és un dret fonamental, però la dura realitat és que cada cop hi ha més gent que no el té garantit: quan això afecta persones grans o infants, el problema, com a societat, ens avergonyeix.

]]> <![CDATA[Un centenar de persones es concentren a Palma contra el desnonament de Maricarmen: "Demà pots ser tu"]]>

Un centenar de persones s’han concentrat aquest dimecres horabaixa a Mallorca per mostrar la solidaritat amb Maricarmen, la veïna de Madrid de 87 anys que aquest dimecres ha estat desnonada de l’habitatge on vivia des de feia set dècades. La protesta ha estat convocada amb caràcter urgent pel Sindicat de Llogateres de Mallorca arran del desallotjament de la dona.

]]>