Rodrigo Sorogoyen ha rebut reconeixements merescuts per El reino i As bestas, dues bones pel·lícules, la segona extraordinària. I potser, per inèrcia, està rebent elogis per El ser querido, que es podia haver topat amb el hàndicap d’una història semblant a la de la també sobrevalorada Valor sentimental, però no ha estat així. Els desenvolupaments són distints. Sorogoyen, sempre amb Isabel Peña de coguionista, ha construït aquesta vegada una pel·lícula basada estrictament en quatre escenes que valen la pena i que sostenen la intensitat d’una proposta que fa aigües per molts altres fronts.