“Després del debat de la setmana passada [el de política general], hi ha algú que encara dubti de la determinació de la nostra presidenta [Marga Prohens] per continuar avançant cap al canvi? El balanç d’aquests tres anys i mig ho deixa ben clar: les Illes Balears tenen un Govern sòlid, amb un rumb definit i a l’altura del que esperen els ciutadans. Un Govern que, a diferència de l’esquerra, planifica, dialoga i cerca consensos. Un Govern que [...] no governa a cop d’improvisació, sinó amb planificació i rigor. [...] Tenim una presidenta amb il·lusió i determinació per continuar governant des de la centralitat, la moderació i el sentit comú”. L’autora d’aquesta lloa apassionada és la diputada del PP Margalida Pocoví, trobadora habitual de les fites de l’Executiu. “A partir d’aquí, les nostres propostes de resolució”, va continuar Pocoví. La diputada va deixar clar l’ordre de la seva intervenció: primer, l’exaltació de la cap de files i després, les propostes del partit.

Per a bona part de la societat, l’habitatge és ara mateix ‘El Problema’. N’hi ha que han perdut la casa, que esperen a perdre-la, que no saben si la perdran... L’esclat social no ha sorprès ningú. En tot cas, el que sí que és sorprenent és que ha estat un esclat cívic. Per desgràcia, per a bona part dels polítics, l’habitatge és el tema estrella de la campanya, l’arma per llançar a la cara del rival, una paraula buida. Perquè els maons de l’edifici d’aquest sector econòmic que denominam política són precisament això, paraules que els professionals dels discursos han buidat de contingut: ‘democràcia’, ‘llibertat’, ‘igualtat’, ‘drets’, etc.

En un anunci de televisió de fa uns anys, els jugadors d’un joc de taula acceptaven l’absurd de considerar un pop com un animal de companyia per poder continuar la partida. De la mateixa manera va la partida sobre la contenció a les Illes. El Govern treu pit d’una cosa que denomina ‘contenció’, mentre que la xifra de turistes no ha aturat de batre rècords. Queda poc per saber si enguany arribarem als 20 milions de turistes.

‘Parlament’ ve del verb ‘parlar’, no d’‘escoltar’, ‘negociar’, ‘dialogar’, ‘reflexionar’. Basta passar una estona a la nostra Cambra per comprovar-ho. Del que es tracta cada dimarts és de col·locar el propi monòleg i de quedar per damunt de l’altre. Debatre? Què és això? Els diputats i els consellers són allà per dir la seva, rebre els aplaudiments dels companys i partir a casa satisfets si han aconseguit col·locar algun vídeo a les xarxes socials.

Els psicòlegs Lynn Hasher, David Goldstein i Thomas Toppino varen donar nom l’any 1977 a l’efecte de veritat il·lusòria. Segons aquest biaix cognitiu, les persones tendeixen a percebre la informació que han sentit repetidament com més vertadera i fiable que aquella que reben per primera vegada. És a dir, la repetició és una eina de persuasió eficaç: fa que un missatge, a força de sentir-lo, guanyi credibilitat. Dit això, no sé si els nostres polítics han estudiat mai l’efecte de veritat il·lusòria, però sí que el dominen a la perfecció, encara que sigui d’una manera intuïtiva.

La saturació turística és un dels temes estrella de la legislatura i més quan hauran passat quatre anys sense que s’hagin aplicat mesures estructurals per pal·liar-ne els efectes. “La transformació del model econòmic de les Balears és el primer repte que té davant aquesta comunitat autònoma”. Aquestes paraules formen part del discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va fer en el Debat de Política General de l’1 d’octubre del 2024. Encara sort que era el primer repte fa dos anys, perquè si arriba a ser el tercer o el quart els residents potser ja ens hauríem d’haver exiliat a l’Espanya buidada per poder respirar. “Tenint clar que som una terra hospitalària on els turistes són benvinguts, tots coincidim que ja no podem continuar creixent en volum, i que és inajornable la transformació del nostre model”. Em sap greu, però aquí hem de contradir Prohens: el temps ha demostrat que la transformació del model és del tot ajornable. Dos anys després i a punt d’acabar la legislatura, els fets recorden aquella cançó de Julio Iglesias que deia “la vida sigue igual”.

Un dels principals talents que serveixen per triomfar en la política és el do de l’oportunitat. Es pot estudiar, tenir un coneixement ampli de la societat, anar carregat de bones intencions, voler canviar el món... Res com estar en el lloc adient en el moment que toca. I el Partit Popular sap que en el moment actual el lloc és Ceuta. Alguns hi van, com bona part del govern espanyol, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el líder de Vox, Santiago Abascal. Altres han rebut el president de la ciutat autònoma, com Marga Prohens i Felip VI. Però la majoria es conforma amb una mena de presència espiritual i manifesta la seva solidaritat amb els ciutadans de Ceuta, com si això servís per arreglar un conflicte profund, amb arestes múltiples i complicat, que la classe política espanyola s’ha dedicat a simplificar i reduir a l’absurd.