Llorenç Santamaria travessa la porta del bar i saluda amb una encaixada de mans i un somriure ample que no l’abandona durant dues hores de conversa. Se sorprèn en veure el fotògraf. “Ah, però ens hem de fer fotos? Jo us n’hauria pogut enviar!”. Es mira com si comprovàs que el seu aspecte estarà a l’altura. En la seva silueta conviuen l’home mediterrani –pantalons i camisa de lli– amb el rocker que mai no ha deixat de ser –arracada a l’orella–. Se li dispara la música a les Ray-Ban Meta i se les lleva per apagar-la. Du una gorra amb les inicials LS gravades i posa amb ella i sense, mentre es recol·loca els cabells. Demana un cafè americà amb gel, somriu i ja està a punt per a les preguntes. Viu a Barcelona, però va i ve contínuament a Mallorca per cuidar la seva germana, de 95 anys. Està al dia del que passa a la seva terra i, abans d’abordar una carrera de més de sis dècades, comença per la massificació.