L'autoritat Portuària de les Balears (APB) ha presentat aquest divendres el "pla mestre" per transformar el port de Palma amb l'objectiu de canviar la fisonomia i la funció d'aquesta instal·lació. El projecte per reformar gairebé 400.000 metres quadrats tindrà un cost que oscil·larà els 200 milions d'euros i les obres acabaran aproximadament el 2036, segons ha calculat el president de l'APB, José Javier Sanz. El Pla mestre d'integració port-ciutat del port de Palma es basa en quatre línies estratègiques fonamentals.

Tot va començar quan l'ambaixada de Filipines va preguntar al Museu Marítim si entre la seva col·lecció hi havia objectes provinents del seu país. "Vam indagar sobre la història de dues embarcacions que teníem i de les quals pràcticament no sabíem res. Al registre vam trobar que van arribar a Barcelona el 1899, quan Filipines va aconseguir la independència", explica Pere Izquierdo, director de l'àrea de col·leccions i coneixement del Museu Marítim, i comissari de l'exposició Sama-bajau. Nòmades de la mar, que es pot veure fins al 17 de març del 2024.

Amb el metavers tot és possible, fins i tot convertir-se en el gladiador Marcus Atilius. És en la pell d'aquest ciutadà romà, que es va unir als gladiadors per saldar els seus deutes, que es pot viure una realitat paral·lela. Es pot entrar en una masmorra, creuar unes precàries passarel·les, anar al gimnàs, esquivar algun cop d'espasa i acabar a la sorra amb un públic enfervorit a les grades i un estratosfèric elefant a pocs metres. Des d'allà es pot veure com el Vesuvi entra en erupció, mentre tothom entra en pànic. Aquest viatge a l'octubre de l'any 79 dC, quan Pompeia va desaparèixer sota les cendres, es pot fer fins al 15 d'octubre a l'exposició Pompeia, l'últim gladiador, al Museu Marítim. El museu és, a més, un lloc amb un passat romà: sota les Drassanes Reials hi ha una necròpolis, datada del segle I al V dC.

El Museu Marítim de Mallorca sols té garantida la cessió de la seva seu de Sóller (Oratori de Santa Catalina) fins al març de 2024, ja que l'Ajuntament ha aprovat prorrogar el contracte per un any, en comptes dels quatre que sol·licitava l'entitat. El Museu demanà a l'agost la pròrroga del contracte, que finalitza el març de 2023, pel màxim de temps permès, fins al 2027, argumentant que "hem fet una inversió bastant forta a Sóller i no hi hauria motiu per no renovar-nos", ha apuntat Forés, qui dirigeix el museu des de fa tres anys.

L'ajuntament del Castell ha adjudicat la segona fase de les obres per a la conversió de les pedreres de l'Arraval Vella en el nou museu dedicat al patrimoni marítim de Menorca per un import de gairebé 200.000 euros.

L'Ajuntament del Castell licita per un valor de 200.000 euros la segona fase de les obres d'adequació del nou museu marítim Thalassa.

Zero, cap, ningú, res. No hi havia res. La que aspirava a ser la casa de totes aquelles persones que treballen al mar, ignorava una part dels seus membres, les dones. No hi eren, no hi tenien cabuda. "Un espai com aquest ha sigut tradicionalment molt masculí. La visió que s'hi ha mostrat era únicament la de l'home, i especialment la dels grans prohoms per davant de les classes populars", explica Mireia Mayolas, responsable de l'àrea d'educació i activitats del Museu Marítim de Barcelona. Per pal·liar aquest dèficit històric i aconseguir una visió més precisa de la realitat, en la qual les dones també són presents en feines nàutiques, el Museu Marítim de Barcelona va iniciar un projecte de recerca que ha acabat sent un exemple de com es repensa una institució museística pública en qüestions de gènere.

El juny del 2018 es va convocar el concurs públic per designar el director o la directora del Museu Marítim de Barcelona i no ha estat fins a tres anys després que, finalment, s’ha triat. Segons ha pogut saber l'ARA, es tracta d’Enric Garcia Domingo, fins ara cap de l’Àrea de Col·leccions i Coneixement del museu. Garcia encara no ha estat nomenat oficialment, però fa més d’un mes que es va decidir que seria qui portaria el timó de les antigues Reials Drassanes. L’1 d’abril es va notificar a la resta de candidats que el procés s'havia tancat.

El col.leccionista mallorquí Toni Amengual va trobar un munt de rodets, dins uns sobres marrons, tots ells documentats, entre dos contenidors d’escombraries, a Palma el 2004. En total eren 3.800 negatius sobre plàstic, en format 6x6, en blanc i negre i en bon estat de conservació. Eren sobretot imatges històriques del port de Barcelona, de pobles de la costa catalana i de l’interior de Catalunya. No hi havia pràcticament fotografies d’edificis ni de carrers i la majoria es van fer en diumenge. Mostraven escenes quotidianes als molls, els treballadors del port, embarcacions, espais públics, zones d’esbarjo, platges... Curiosament, enlloc apareixia Mallorca.

El Museu d'Història de Catalunya té una directora en funcions, Margarida Sala, des del gener del 2016, quan va marxar el Jusèp Boya. El Museu Marítim va convocar un concurs públic el setembre del 2018 després que es jubilés Roger Marcet, que portava vint anys com a responsable, però encara no se li ha designat cap successor. El director del Museu Frederic Marès, Josep Maria Trullén, es va jubilar el novembre passat després de nou anys al capdavant de la institució, i no ha estat substituït. El director del Museu Etnològic i del Museu de les Cultures del Món, Pep Fornés, ha anunciat que es jubila aquest gener. El Museu Arqueològic de Catalunya també té un director en funcions, Jusèp Boya, que hi va arribar de rebot després de sortir de la direcció general de Patrimoni Cultural, i tampoc s'ha convocat cap concurs públic. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona té vacant la direcció des que el juliol passat en va marxar Jordi Serchs. El Consorci del Patrimoni de Sitges té un director en funcions des que es va jubilar Vinyet Panyella fa gairebé un any. I la llista és més llarga. Tots aquests museus podrien penjar el cartell d'"Es busca director", però de moment no ho han fet o s'han quedat a mitges.

A l’ Odissea, Ulisses ordena als mariners que es tapin les orelles amb cera i es lliguin al vaixell per tal de no sucumbir a la veu dolça de les sirenes. El mar, aquest món desconegut i immesurable, ha fascinat i ha intimidat durant segles homes i dones. Aquesta atracció i inquietud que provoca el fons marí i que tan bé va descriure Homer és el que explica la nova exposició del Museu Marítim de Barcelona, Cant de sirenes. Fascinació i abisme, que es podrà veure fins al 16 de maig del 2020. Moltes creences que es mostren a l’exposició encara perduren avui en dia.

La barca més antiga que hi ha a les coves de Bellver es diu Boy i és un bot cobertat construït a Portocolom pel mestre d’aixa Joan Creus l’any 1931. És una de la vintenta d’embarcacions tradicionals que els voluntaris de l’Associació d’Amics del Museu Marítim ha recuperat durant els darrers vint anys arreu de Mallorca. Primer, dipositant-les en una granja de porcs que els cedien a Portocolom; uns anys més tard, aquí, a Bellver, en un espai picat a mà el segle XIV per extreure el marès per fer el castell.

Quan Barcelona va mirar al mar, al segle XIII, va deixar enrere el seu passat com a ciutat episcopal i comtal per convertir-se en una gran capital del Mediterrani. A la ciutat desembarcaven comerciants de tot arreu: de Grècia, Pisa, Gènova, Alexandria d’Egipte, la terra d’Israel, l’Àfrica... La ciutat va créixer ràpidament amb noves classes socials, nous oficis, una nova elit. Era cosmopolita: hi havia mercaders d’arreu, població arribada des de l’interior, mariners de pas i una munió de prostitutes-curiosament alguns bordells, més de 700 anys després, no s’han mogut de lloc-. Al segle XV la ciutat tenia uns 30.000 habitants, però uns 5.000 eren població flotant. D’aquesta Barcelona empoderada gràcies al comerç marítim en parla l’exposició Barcelona, capital mediterrània. La metamorfosi medi eval, segles XIII-XV, que es pot veure al Museu d’Història de Barcelona (Muhba) fins al 29 de setembre. L’exposició continua a la capella de Santa Àgata amb La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI.

No era un dia qualsevol per als comerciants i mariners del pailebot San Esteban, que el 1768 va salpar de Catalunya en direcció a Amèrica. Amb les bodegues carregades de vi, aiguardent i teles, era la primera embarcació catalana que es dirigia al continent americà amb l’esperança de trobar-hi un mercat per fer negocis. No només ho va aconseguir, sinó que amb aquella aventura també va marcar un punt d’inflexió en la història del país.

El Museu Marítim de Mallorca ha inaugurat aquest divendres les Jornades d'Estudis de la Mar, que es duran a terme entre els dies 15 i 24 de febrer amb l'objectiu de conversar i debatre sobre temes relacionats amb el patrimoni i la cultura marinera. En la primera sessió, el tema cabdal ha estat la conservació marina i les conseqüències de l'impacte dels plàstics sobre la mar.

El Museu Marítim de Mallorca acull les primeres Jornades d'Estudis de la Mar que es duran a terme entre els dies 15 i 24 de febrer amb l'objectiu de conversar i debatre sobre temes relacionats amb la mar i la cultura marinera. D'aquesta manera, es posaran damunt la taula temes com la biodiversitat, l'arqueologia subaquàtica, la relació entre la ciutadania i els museus i els oficis relacionats amb la mar.

Una quarantena d’esclops reposen al costat d’una gran fotografia en blanc i negre. A la imatge s’hi veu un edifici de pedra amb tres finestres senzilles, una porta de fusta i un petit rètol per a visitants forans en què hi diu “Escuela de Bañuelos de Bureba”. No cal descalçar-se per entrar en aquesta escola, que als anys 30 acollia una vintena d’alumnes d’entre quatre i dotze anys. N’hi ha prou travessant la fotografia -que està impresa com si fos unes cortines- i obrir bé els ulls. El Museu Marítim ha recreat el centre educatiu on el mestre Antoni Benaiges (Montroig del Camp, 1903 - Villafranca Montes de Oca, 1936) va ensenyar durant dos anys abans que esclatés la Guerra Civil. L’exposició, que està coproduïda amb el Memorial Democràtic, es titula Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar i es pot visitar fins al 3 de març del 2019.

L'11a Nit dels Museus va reunir ahir 203.043 visitants, 28.000 més que l'any passat. Enguany la iniciativa ha comptat amb la participació de 82 centres de Barcelona i l'àrea metropolitana que aquest dissabte han obert les portes gratuïtament entre les set de la tarda i la una de la matinada. El museu més visitat ha sigut el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), amb 13.640 visitants, seguit del Recinte Modernista de Sant Pau (10.137 persones), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (9.934) i el Museu Marítim de Barcelona (7.742).

El Ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest divendres un pressupost de 326 mil euros per posar en marxa el Museu Marítim que s'ubicarà a Ses Voltes. De la quantia total per a 2018, es destinaran 72 mil euros a inversions i adquisicions de béns i 80 mil a pagar personal, de moment, un auxiliar administratiu i un gerent que començarà el proper mes d'abril.

L'Ajuntament de Palma preveu que el CAC (Centre d'Art i Creació), que actualment es troba ubicat als espais de les Voltes del centre de ciutat, es desplaci a l'antiga presó de Palma. Així ho ha avançat aquest dilluns el batle, Antoni Noguera.