Jimmy Showman, nascut Jaime Horrach Lillo, sosté al palmell de la mà una peça de pedreria. “Això no és de plàstic, és atzabeja”, aclareix mentre cerca amb els ulls un penjador ple de vestits de festa. Els colors brillants es mesclen amb plomes i lluentons. La planta baixa de Palma on s’ha traslladat és plena de quadres, retrats i restes d’una vida escènica que no cap dins una casa. Part del vestuari i dels seus records dormen a dos trasters. Passats els 80 anys, Jimmy parla dels escenaris com si acabàs de sortir del camerino. Durant més de mig segle es va vestir de dona per actuar, sense considerar mai que allò expressàs una identitat amagada. “Jo sempre he estat jo. Acabava d’actuar, m’ho llevava tot i sortia amb la cara neta. De talons, gairebé mai en duia, perquè no m’anaven bé. Pits, tampoc, tret que el número ho exigís, i de vegades hi sortia sense perquè me’ls havia oblidat. Deia al públic: ‘Ai, ja m’he tornat a deixar les mames al camerino!’. I era ver”.