Imaginau-vos que sou a una terrassa, amb la calor enganxada a la pell, un tassó amb gel davant i demanau als vostres acompanyants si volen anar a nedar. N’hi ha un que respon: “No, gràcies. En conseqüència, procediré a abandonar l’establiment”. Segurament el mirareu estranyats, i no perquè no hàgiu entès la frase ni perquè hi hagi cap problema amb la sintaxi, sinó perquè és difícil imaginar que algú parli així en aquella situació. El més probable hauria estat que hagués dit “No, me’n vaig a casa” o simplement “Jo me’n vaig”.