L’escriptor i titellaire Xavier Margenat ha estat proclamat guanyador del XLIV premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya 2025 per la seva obra Nils, no tinguis por. El premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya està patrocinat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i té el suport de l'Editorial Barcanova, que publica les obres guanyadores. El premi guardona novel·les en llengua catalana adreçades a infants i joves de 8 a 14 anys i està dotat amb una quantitat de 7.000 €.

A les portes de Sant Jordi, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (IBBYcat) ha reconegut aquest dimecres els 35 millors llibres d'aquest gènere d'autoria catalana del 2024 en un acte a la Fira del Llibre de Bolonya presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández. A partir d'aquesta tria, s'escolliran les obres que s'incorporaran al catàleg dels millors llibres editats a Espanya. A més, les obres podran optar a formar part de la prestigiosa llista The White Ravens, que cada any destaca 200 llibres de més de 50 països i en més de 50 llengües.

Des del 2010, el FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, obre les portes cada any a un refugi ple a vessar de literatura dins del Disseny Hub de Barcelona. L'equip de l'associació Tantàgora, capitanejat per Magalí Homs, se les empesca totes per encomanar l'hàbit lector amb contacontes, ombres xineses, disfresses i espais de descoberta als infants. El FLIC, que té lloc el 22 i el 23 de març (de 10 a 14 h i de 15 a 19 h), busca transmetre la passió per la literatura a nadons, infants i joves, alhora que treballa amb docents i equipaments culturals per fomentar la lectura.

"El millor consell que m'han donat mai és: escriu el llibre que només tu puguis escriure", explica l'escriptora nord-americana Ursula Vernon (Japó, 1977), que firma els llibres per a infants i joves sota el pseudònim de T. Kingfisher. Com a bona pastissera, jardinera i artista, ha seguit la recomanació al peu de la lletra i ha cultivat una literatura sobre galetes de gingebre que prenen vida, raves endimoniats i gargots màgics que ha fascinat milers de lectors. Amb Guia màgica d’autodefensa amb galetes (Raig Verd, 2023), Vernon va guanyar el premi Llibreter 2024, que va sumar a una motxilla plena de reconeixements, entre els quals hi ha el premi Nebula i el premi Locus. L'escriptora ha seguit arrossegant infants i adolescents a la lectura amb Ortiga i os (Raig Verd, 2024) i la recent Il·luminacions (Raig Verd, 2024), totes tres traduïdes al català per Elena Ordeig. Malgrat que a Catalunya es pot llegir des de fa poc temps, és una autora prolífica amb gairebé una cinquantena de títols. En català també s'ha publicat un llibre per a adults, Què mou els morts (Obscura, 2024) amb traducció de Marta Armengol Royo.

Sempre és un bon moment per fomentar l'hàbit lector. Us recomanem diversos títols per a totes les edats i gustos perquè els vostres fills s'enganxin a la lectura. És una tria feta per Marta Gil, llibretera d'El Gat Pelut de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil.

Després de publicar més de 200.000 exemplars del conegut conte El fil invisible, del qual al novembre s'estrenarà la versió musical al Teatre Goya, la consultora de criança conscient i autora Míriam Tirado torna amb un nou conte il·lustrat per Núria Aparicio, Els mil colors del fil invisible. També acaba de publicar amb Joan Turu Jo primer!, que ha sigut un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, i al mes de maig publica el quart número de la col·lecció Goa. L’entrevistem per parlar del repte de la criança conscient en la nostra societat, del valor que tenen els contes infantils en el creixement personal dels adults i de la importància de generar espais per verbalitzar i acompanyar les emocions dels nostres infants.

Dimarts, a la fira del llibre infantil de Bolonya, hi havia celebració a l'estand de Libros del Zorro Rojo, una editorial amb seu a Barcelona. Tenien motius per estar contents: el preciós Kintsugi, d'Issa Watanabe, que editen ells, ha guanyat el Bologna Ragazzi Award (un reconeixement molt prestigiós) al millor llibre de ficció de la fira. Poc abans, havia pogut felicitar l'Inês Castel-Branco, l'editora portuguesa d'Akiara Books, que comanda a Barcelona, que ha rebut una menció especial també en la categoria de ficció per un llibre molt especial i que ha editat amb molta cura, Gràcies, Mare Terra! És un desplegable il·lustrat de tres metres que recull un gran cant de salutació i agraïment a tots els éssers vius que forma part, des de fa segles, de la tradició oral dels pobles iroquesos (que es troben als Estats Units i al Canadà). Al vespre, una altra bona notícia: l'editorial Mosquito Books Barcelona, una petita editorial situada a Gràcia i especialitzada en la publicació de llibres il·lustrats de no-ficció que porten Lluís Cassany i la seva filla Mia, també autora, guanyava el reconeixement dels companys de la fira i s'enduia el premi a millor editorial europea.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Una sexòloga em va dir que amb les criatures solem cometre un error quan els parlem de sexe: l’èmfasi el posem massa en la part reproductiva. Ho reduïm tot als espermatozous, l’òvul i companyia, i després ho emboliquem d’amor. És a dir, que els mentim, perquè fa segles que la funció reproductiva del sexe és la menys important a l’hora de practicar-lo. Quan parlem amb la canalla, obviem la part més important: que el sexe és sobretot plaer. Que fem l’amor amb tendresa o cardem amb desfici perquè ens encanta. I que, de fet, la part reproductiva moltes vegades és més aviat el problema del sexe, perquè has de fer mans i mànigues per evitar-la.

Els llibres il·lustrats de Raymond Briggs són una veritable tradició nadalenca al Regne Unit des de fa tres generacions. Per a molts britànics, no arriba Nadal de veritat fins que no tornen a rellegir els seus àlbums il·lustrats o bé tornen a veure a la televisió les seves adaptacions animades, que es programen cada any. Aquesta adherència a unes històries concretes entre les moltes que s’han explicat al voltant d’aquesta festivitat només s’entén per la capacitat que va tenir Raymond Briggs per transmetre les emocions que sentim aquests dies d’una manera que captura la màgia amb què els nens viuen el Nadal i al mateix temps les emocions que pertanyen al món dels adults, i les barreja totes dues.

"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

“Avui parlarem de llibres il·lustrats i d’éssers fantàstics”. La Mariona té onze anys i la Gal·la, la seva germana, vuit. Fa uns mesos, just abans de Sant Jordi, es van posar davant una càmera a la llibreria Ona Llibres de Barcelona per recomanar alguns dels seus llibres preferits. Mentre una recomanava Les històries més boniques de la mitologia grega, de Luisa Mattia, l’altra es decantava per Mortina, una història per morir-se de riure, de Barbara Cantini. Més tard, hi van tornar per presentar alguns llibres “molt bojos” que havien llegit i que també recomanaven a lectors de la seva edat. Es van batejar com les germanes Ona, però, realment, són les germanes Malet. “Un dia vaig veure que s’havien gravat amb una tauleta que tenim a casa, que no té ni connexió a internet. No érem conscients que sabien que existien aquests tipus de vídeos, tot i que algunes vegades n’havíem mirat algun que parlava d’art o de música. Em va fer gràcia i li vaig enviar a la Iolanda Batallé, la directora d’Ona Llibres, que em va dir que volia que anessin a la llibreria a gravar més vídeos”, explica l’il·lustrador Oriol Malet, el pare de les joves prescriptores.

Favorita a Goodreads i el millor bestseller seleccionat per The New York Times, el debut de Veronica Roth (Nova York, 1988) amb la trilogia Divergent va superar tota expectativa. Ara la seva última novel·la, Poster girl, es tradueix al català (Fanbooks) i al castellà (Planeta).

Aviat farà 25 anys que piles de preadolescents sortien a l’hora del pati amb un llibre no obligatori a les mans sobre un mag anomenat Harry Potter. 25 anys que el nen de la cicatriu al front entrés a les cases catalanes per abduir els més petits de la família amb el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal (publicat per Empúries la primavera del 1999, per Salamandra en castellà el 1998 i per Bloomsbury en anglès el 1997, una edició amb una tirada inicial de només 500 exemplars, que actualment està valorada en més de 20.000 euros). Ara Empúries en llança una edició especial limitada per començar la celebració, que inclou la il·lustració del mapa de Hogwarts de Levi Pinfold, la icònica il·lustració de Jonny Duddle i dibuixos originals de l’arxiu de J.K. Rowling. A més, prepara L'almanac de bruixeria de Harry Potter per al novembre, que serà un complement gràfic de la saga en què els lectors podran descobrir indrets màgics, estudiar la ciència de les varetes i observar bèsties fantàstiques.

Què es llegeix als centres educatius i, sobretot, com? La setmana passada vam saber que el nivell de comprensió lectora dels infants catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. A Alba Castellví, sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de literatura infantil i juvenil, no li va estranyar després de la seva experiència amb alumnes de magisteri que no li sabien dir ni un sol llibre que recordessin. Amb aquests estudiants de mestres de 20 anys admet que havia de començar pel principi."Els convidava a conèixer contes clàssics com Els tres porquets perquè són referents de la cultura popular, i no es poden entendre ni tenen cap gràcia les versions modernes si no es coneixen els bàsics. Molts joves els desestimen perquè no els han sentit explicar mai, i d'altres perquè rebutgen els valors que aquests contes transmeten", afirma. Ella considera que cal que s’ensenyin tècniques per ensenyar lectoescriptura, però també que si no tenen llibres que els hagin marcat no poden transmetre el plaer per la lectura. Si tots els infants d’entre 10 i 13 anys llegeixen almenys un llibre al trimestre segons l’informe d’hàbits lectors del Gremi d’Editors, ¿està fallant alguna cosa en la literatura infantil i juvenil perquè no s’assoleixi la comprensió lectora?

No és la primera vegada que escric un article per provar de respondre a la gran pregunta: com fomentar la lectura entre infants i joves, però ara mateix el context ha canviat. O ha canviat encara més. La irrupció del ChatGPT i l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en contextos educatius ens obliga com a societat a revisar què fem i què cal fer perquè la IA no se’ns mengi, perquè sigui un guany i no un tsunami que se’ns emporti.

“Veure llegir, voler llegir i saber llegir”. Aquests són els tres criteris principals que, segons Roser Ros, directora literària del Flic Festival, calen perquè els infants s’endinsin en l’apassionant món de la lectura. La tretzena edició del festival de literatura i arts infantil i juvenil, que tindrà lloc l’11 i 12 de març al Disseny Hub de Barcelona, parla enguany de la reinterpretació del món a través de la literatura per a infants i joves. “Tenim una literatura que, a partir dels contes de la tradició oral o dels grans clàssics, es pot tornar a llegir des d’una mirada textual o visual diferent sense caure en el bonisme i sense fer-ne versions políticament correctes”, apunta Ros. La tria de llibres que inspira les activitats del Flic Festival va a càrrec d’experts literaris internacionals que prenen com a base elements fonamentals en un llibre: argument ben escrit i ben editat. A partir d’aquí, però, quins altres criteris cal seguir per triar llibres per a infants?

"Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional? Què fem amb aquella obra incòmoda?" Aquesta és la pregunta que posa aquest any sobre la taula el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, i que és l'eix sobre el qual gira l'edició d'enguany, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la seva directora, Magalí Homs.

Castells que viatgen i noies que són víctimes d'un encanteri. Poemes juganers vinguts del País Basc. Una princesa que, quan s'adorm, es torna de fusta i només es desperta amb unes paraules màgiques. Una nena que, a finals del segle XVIII, emprèn una aventura lluny de casa i acabarà enfrontant-se amb la xacra de l'esclavitud. Aquestes són algunes de les històries per a infants i adolescents publicades el 2022 que han escollit deu llibreters, escriptors, il·lustradors, pedagogs i bibliotecaris fent balanç d'una collita que, asseguren, ha estat molt bona.

Una mirada realista i propera a la diversitat sexual, però sense caure en el tòpic dels manuals d'autoajuda. Un atles de viatges mínims, entre els quals hi ha el vol d'un mitjó. L'intent de transmetre la calidesa i les emocions de l'últim estiu. Així són tres dels 41 llibres que el Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil, ha seleccionat per a la seva 12a edició, que se celebra aquest cap de setmana al Museu del Disseny de Barcelona. La tria combina les novetats editorials amb recuperacions de clàssics, la novel·la amb l'àlbum il·lustrat, el còmic amb el poemari. Són molts els formats literaris als quals poden acudir els lectors més joves, als quals caldria sumar-hi, entre d'altres, els rondallaires i el teatre.