L'escriptor Juan Trejo (Barcelona, 1970) tenia nou anys quan va morir la seva germana Manuela, la Nela, als 21 anys. No en té gaires records perquè, quan ella va marxar de casa, ell només tenia cinc anys. Han passat quaranta-cinc anys des d'aquella mort a causa de l'heroïna que va significar un abans i un després en la vida familiar de Trejo. Esbrinar qui era i què li va passar a la Nela ha estat un procés llarg, perquè a casa seva pràcticament no en tenia ni fotografies ni informació. Era com si la seva germana gran no hagués existit mai. Amb Nela 1979 (Tusquets) la torna a fer present.

"Són temps de canvis en el mercat de la droga a Europa", afirma Laurent Laniel, analista científic de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en les sigles en anglès). Una reconfiguració que "preocupa" l'agència de la Unió Europa i per la qual hi està "molt a sobre i alerta". Per exemple, els alarma que opioides sintètics com el fentanil estiguin substituint el consum d'heroïna. Dues dades aportades per l'Observatori i la Interpol en una conferència celebrada aquest dimecres ho reforcen: d'una banda, es calcula que almenys un milió d'europeus d'entre 15 i 64 anys estan enganxats als opioides i, de l'altra, que des del 2009 s'han detectat 78 nous opioides sintètics a la UE i la meitat són derivats del fentanil.

Aleksandr Otdelnov és el propietari d'una atracció turística poc habitual: un museu de contraban. El contraban ha circulat per la seva Odessa natal des del segle XVIII. El museu exhibia des de perles i pistoles introduïdes d'amagat a la Rússia imperial fins a botins més contemporanis. Però el van tancar per la pandèmia i després per la guerra. "El port va deixar de funcionar i tot es va parar", explica Otdelnov. I no només el turisme. Odessa havia estat un punt clau en la xarxa del crim organitzat que anava d'Ucraïna i Rússia fins a l'Afganistan o els Andes.

L'operació conjunta entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional efectuada divendres passat a Menorca ha acabat amb la detenció de 12 persones. Els detinguts tenen entre 41 i 56 anys i se'ls acusa d'un presumpte delicte de tràfic de drogues i pertinença a grup criminal.

Gastar en un xut d’heroïna els deu euros que et donen els pares per al berenar pot ser un dels símptomes d’haver tocat fons, ja de ben jove. Aquesta imatge és la màxima expressió d’una tendència que va a l’alça. El consum d’heroïna s’ha estès, discretament, en els joves i adolescents en els dos darrers anys, segons els principals centres d’atenció a Mallorca –Projecte Jove, de Projecte Home, i la Unitat de Conductes Addictives Jove, de l’IB-Salut. La directora de Projecte Jove i psicòloga, Cati Limongi, assegura que els ha sorprès, sobretot en el darrer any, “la quantitat de joves que han arribat per problemes amb l’heroïna”. Si bé les dades són només una referència, el 2021 en varen rebre tres, mentre que el 2022 aquesta xifra es va enfilar a 10. “No és una allau, però hem detectat un increment”, declara per la seva banda el coordinador de la UCA Jove i psiquiatre, Antonio Zamora, que assegura que solen tenir, de mitjana, entre dos i tres casos en actiu.

No cal fixar-s'hi gaire per veure que allà, en una cantonada del carrer Arc del Teatre, al barri del Raval de Barcelona, un noi s'està injectant una dosi d'heroïna a la panxa a plena llum del dia. Són tres quarts de sis de la tarda. Està col·locat de cara a la paret, com si intentés amagar el que fa, però s'intueix perfectament. Al seu costat una altra jove es punxa al braç i ella sí que no dissimula gens. Es punxa reiteradament, una vegada i una altra, sense amagar-se. Fa venir calfreds veure-la. Potser no troba la vena. Des de la distància, l'única cosa que penses és que, sisplau, acabin com més aviat millor.

La porta del portal està ajustada i es pot accedir fàcilment a l'immoble, sense clau. El pis ocupat és a la primera planta. És fàcil de reconèixer. El pany de la porta d'entrada està rebentat i al seu lloc hi han col·locat un tros de paper de plata perquè no es pugui veure l'interior de l'habitatge des del replà. A dins se senten veus. “Ding, dong”. Sorprenentment, el timbre funciona. Després d'uns segons, un home d'origen africà obre la porta. Li falta un ull, una mena de membrana blanca li cobreix tota la còrnia. “No sé res de cap pis ocupat”, contesta quan se li pregunta. A dins, al fons, es veu un altre home africà i fum, molt de fum. Deuen estar fumant.

La Federació Catalana de les Drogodependències està formada per entitats que treballen en l’àmbit de les drogodependències i les addicions, i té com a objectiu influir en les polítiques públiques per beneficiar les persones consumidores, però també les seves famílies i la societat en general. Això, almenys, és el que diu el seu lloc web. Maite Tudela n’és la secretària i d’entrada aclareix que resoldre la problemàtica de les drogodependències és molt més complicat del que sembla.  

L’heroïna es resisteix a ser una cosa del passat. Si bé el seu consum –sobretot injectat– baixa lleugerament des de fa més de dues dècades, la xifra de persones que demanen ajuda per combatre l’addicció a aquest opiaci es manté estable encara ara. Segons els informes del Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB), la mitjana de noves admissions a tractament per consum d’opiacis no ha davallat de 250 els darrers quatre anys (entre el 2016 i el 2019), els únics dels quals hi ha registres. Entre les persones que decideixen iniciar el tractament, irrompen els perfils de nous consumidors, allunyats dels prejudicis heretats dels anys 80 i 90, època d’apogeu de l’heroïna.

La Policia Nacional ha detingut 11 persones amb motiu de l'operació Krepis, desplegada al barri de Son Gotleu, a Palma, contra el tràfic d'heroïna i marihuana, que ha experimentat un increment els darrers anys, segons el cos policial. Dels arrestats, almenys nou tenien antecedents penals i alguns tenen un ampli historial en tràfic d'estupefaents. Són nou homes i dues dones. Deu persones són d'origen nigerià i una, espanyola, ha informat Europa Press.

Les rutilants Balears turístiques dels anys vuitanta amaguen un capítol fosc: el drama de les drogues. L’historiador Tomeu Canyelles l’ha tractat de passada en el seu llibre Breu història del punk a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor, 2014). “Entre el 1985 i el 1988 -assegura- els índexs de consum d’heroïna al nostre arxipèlag es quadruplicaren. El 1988 Ramón Martínez Pradas, president de l’Associació Balear d’Ajuda al Toxicòman (ABAT), calculava que aquell any el tràfic de cavall [nom col·loquial de la droga] movia més de 56 milions de pessetes i que, només a Mallorca, hi havia prop de cinc mil heroïnòmans, dos mil més que el 1985”.

Si s’apliqués la llei de l’oferta i la demanda en el mercat de l’heroïna, tot apunta que ara viuria un excés d’oferta: hi ha més quantitat d’aquesta droga, està menys adulterada i es pot comprar a un preu més baix. L’últim informe de les Nacions Unides (ONU) explica que el 2018 la producció global d’opi -amb el qual s’elabora l’heroïna- va ser la segona més alta de la dècada, amb 7.790 tones, després del màxim històric de l’any anterior. El primer productor d’opi del món és l’Afganistan, d’on en prové la major part.

Ja fa uns anys que es produeix un fenomen que no s'acaba d'explicar. Creix de manera considerable el nombre de decomisos d'heroïna, però en canvi els responsables de salut asseguren que no es detecta un augment del consum i que l'addicció a aquesta droga és manté estable des de fa molts anys, molt per sota dels nivells de finals dels anys 80 i principis dels 90.

La Guàrdia Civil de Menorca ha detingut dos homes i una dona com a presumptes autors d'un delicte de tràfic de drogues. A més, ha donat per desmantellada una xarxa d'introducció i distribució d'heroïna a l'illa. Aquest és el resultat de l'operació Llamp, iniciada el passat 10 de febrer, quan es van interceptar, a l'aeroport de Menorca, 112 grams d'heroïna a punt de ser introduïts mitjançant un paquet.

Culmina l'operació policial Maduixa amb el desmantellament de dos punts de tràfic d'heroïna i marihuana a Manacor, segons un comunicat de la Policia Nacional. El balanç dels dos escorcolls que es varen practicar: la requisa de diverses quantitats d'heroïna i cànnabis, 300 euros en efectiu, una pistola simulada, un matxet de grans dimensions i una dona i dos homes detinguts que utilitzaven un dels dos edificis que es varen escorcollar. L'ocupaven, hi residien i l'utilitzaven per vendre i consumir la droga, per tal d'evitar que la Policia se'n temés.

Direcció: Felix van Groeningen. Guió: Luke Davies i Felix van Groeningen a partir de llibres de David Sheff i Nic Sheff. 120 min. EUA (2019). Amb Steve Carell i Timothée Chalamet.

La Policia Nacional ha detingut a Eivissa sis persones que formaven part d'una organització criminal dedicada a la introducció a l'illa, l'adulteració i la distribució de substàncies estupefaents, concretament cocaïna i heroïna. Després de passar a disposició judicial, el Jutjat ha decretat presó per a cinc dels sis arrestats.

L’ addicció a substàncies estupefaents és un problema de salut individual i social d’abast mundial. Afecta persones de totes les edats i condicions, i s’acostuma a iniciar a l’adolescència. Hi ha substàncies il·legals, com la cocaïna, l’heroïna i altres opiacis, i n’hi ha de “legals”, com les farmacològiques que algunes persones consumeixen en excés. És un tema complex, amb implicacions socials, culturals i biològiques. De fet, el cervell és procliu a les addiccions. Totes les substàncies que generen addicció ho fan perquè estimulen els circuits de recompensa del cervell i provoquen sensació de plaer, malgrat malmetin la salut i perjudiquin la qualitat de vida.

L’escena és habitual a Nova York. Els addictes a l’heroïna passen per centres com el Lower East Side Harm Reduction Center per entregar xeringues usades i intercanviar-les per noves. A principis dels noranta, la ciutat va aconseguir frenar una greu epidèmia de VIH i hepatitis C gràcies a polítiques com aquesta. Però els orígens de la crisi actual de drogoaddicció són diferents i de dimensions gegantines: quatre de cada cinc nous usuaris d’heroïna als Estats Units s’hi van iniciar amb el consum d’opioides farmacèutics.

“No podem fer una transposició automàtica i acrítica de la realitat dels Estats Units a la realitat espanyola perquè aquí hi ha un element que no hi coincideix gens, que és el tema del sistema sanitari, que, afortunadament, és públic i, per tant, els tractaments estan subvencionats”, assenyala Sergi Canal, pedagog i director terapèutic de Projecte Home Balears. Malgrat tot, adverteix que a les Illes, igual com passa als Estats Units, on hi ha hagut una prescripció massiva d’opiacis durant molts anys, “no estam exempts dels interessos de les farmacèutiques”. Canal considera que es recepten amb molta facilitat tranquil·litzants i pastilles per dormir que generen “una dependència farmacèutica brutal, i les farmacèutiques ho saben”. Pel pedagog, això respon a una tendència generalitzada “a evitar a tota costa qualsevol tipus de dolor, ja sigui físic o espiritual”.